Jaume Ribas (Coapa) llegí el manifest davant el Consolat i amb els representants de les entitats signants darrere. | Ferran Aguiló - Pere Bota

TW
12

L'avantprojecte de llei que impulsa el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, i que suposarà la preponderància del castellà sobre el català en l'ensenyament o la pèrdua de competències autonòmiques a l'hora d'establir els continguts educatius, entre altres, aconseguí ahir unir bona part de la societat civil balear en contra seva i en defensa de la llengua i d'un model educatiu propi.

28 entitats que representen gairebé tota la comunitat educativa (excepte l'escola concertada), els principals sindicats i tots els partits (excepte PP i UPyD) es concetraren ahir davant el Consolat de la Mar per llegir un manifest de rebuig a la proposta de Wert. La proposta, segons ells, suposa "una agressió clara al model educatiu vigent" a les Illes i la resta de comunitats amb llengua pròpia.

Les entitats que representen pares, alumnes i professors alerten que "la reforma és recentralitzadora i implica un atac molt fort a un model propi d'escola basat en l'arrelament a l'entorn i en una gestió adequada d'unes competències educatives pròpies que ara queden molt malmeses".

Les associacions denuncien que "l'embranzida estatal contra la presència del català a les aules pretén donar un cop mortal a la llengua catalana, pilar de la cohesió social que el model educatiu ha garantit fins ara". En aquest sentit, consideren que la possibilitat que es financi amb doblers públics l'ensenyament a centres privats d'aquells que només volen estudiar en castellà provocarà una "segregació molt preocupant" dels alumnes, que "seran separats en funció de la llengua elegida pels pares". I a la vegada, no entenen que en la situació econòmica actual s'hagi d'assumir una despesa per una demanda "irrellevant".

Notícies relacionades

Associacions, sindicats i partits reclamen que no es trenqui el consens en l'ensenyament en català, la llengua i la cultura pròpia. I exigeixen al Govern i als diputats a Madrid que defensin els interessos de Balears i que no permetin la invasió de competències en l'àmbit educatiu i lingüístic, ni el "menyspreu" a l'Estatut que Wert planeja.

El manifest fou llegit per Jaume Ribas, president de la Confederació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Balears (Coapa), qui anuncià mobilitzacions per a dia 13. A banda d'ell, donaren suport al manifest els màxims responsables del PSIB, Francina Armengol; de PSM-IV-E, Biel Barceló, Fina Santiago i Biel Huguet; d'El Pi, Pep Melià; d'Esquerra, Joan Lladó; i d'Esquerra Unida, Manel Carmona;a més dels líders de la UGT, Lorenzo Bravo; CCOO, Katiana Vicens; i l'STEI-i, Biel Caldentey; el president de l'Obra, Jaume Mateu; l'exconseller de Cultura Damià Pons i l'activista cultural Toni Torrens.

Així mateix, el signaren el sindicat educatiu ANPE, associacions culturals com Albopàs i la de Xeremiers; entitats d'estudiants com Fadae i Idees, associacions de directors de Primària i Secundària, associacions de pares, el Moviment d'Escoles Mallorquines, l'Assemblea de mestres i professors en català, Avançam, Joves per la Llengua, l'SPIB, Gent per Formentera i el diputat Toni Pastor.

Bauzá respon

Quan se li preguntà pel manifest després de l'acte del dia de la Constitució, el president José Ramón Bauzá afirmà que el seu Executiu compleix la Constitució, l'Estatut i el "compromís electoral" de garantir l'ensenyament en castellà a les famílies que volen que aquesta llengua sigui la d'aprenentatge dels fills. "Allò lamentable és que altres, en el passat, volguessin modificar aquesta línia", marcada per la Carta Magna i per l'Estatut, assegurà.