Després de la multitudinària acció del 28-N, "Tancat per retallades, obert per l'educació", els centres ja estan enllestint la mobilització del 13-D. Tot i tractar-se d'una convocatòria d'abast estatal, la comunitat educativa de l'Arxipèlag sortirà per defensar dues qüestions: d'una banda, l'escola pública, en perill amb la futura Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), i de l'altra, l'escola en català, amenaçada per la línia espanyolista d'ambdós dirigents.
Les protestes tindran lloc dia 13 i s'escollí perquè inicialment estava previst que aquest dia entràs a tràmit parlamentari l'avantprojecte de Wert. I no s'ha canviat, encara que el ministre decidís convocar una nova sectorial d'Educació dia 19, un cop comprovat el rebuig que ha generat la seva iniciativa.
Les associacions de pares i mares d'alumnes dels centres són les encarregades d'organitzar la jornada de lluita, que a les Illes es concretarà amb una abraçada i enllaçada a les escoles, tot i que a altres comunitats es faran manifestacions i concentracions. Tal com explicà ahir el president de Coapa, Jaume Ribas, "no es pot mobilitzar cada setmana la gent i més tenint en compte que venim del 28-N, que va ser un èxit i va dur també molta feina".
La crida que s'ha fet per a dijous als centres consisteix que fora de l'horari lectiu, és a dir, de 8 a 9 o de 12 a 14 hores, alumnes, pares i mares i professors envoltin el col·legi amb una gran cadena humana o bé s'uneixin al pati creant la forma d'un llaç.
Paral·lelament, els impulsors d'"Enllaçats ara més que mai" continuen els contactes amb el País Basc, el País Valencià, Galícia i Catalunya per posar en marxa aquesta campanya en què es pretén que el llaç a la solapa amb la bandera de cada comunitat s'estengui també a les zones amb llengua pròpia, com ha passat a les Illes amb "Enllaçats pel català".
Reunió amb Bosch
En aquest context, la Plataforma de l'Ensenyament Concertat mostrà ahir el seu enèrgic rebuig a la nova llei Wert. "Defugint la controvèrsia estrictament política", la plataforma manifestà el desacord que la llengua catalana deixi de ser matèria troncal en el sistema educatiu". A parer seu i amb independència de les competències que ostenti el Govern de les Illes, el Ministeri d'Educació, d'acord amb l'article 3.3 de la Constitució, té l'obligació "de respectar i protegir totes les llengües espanyoles, no sols el castellà. Això implica atorgar-li el mateix tractament legal, com a matèria essencial, que a la llengua castellana".
A més a més, la plataforma demana la convocatòria urgent del ple del Consell Escolar amb la presència del conseller d'Educació, Rafel Bosch, per tal que es puguin recollir les propostes de la comunitat educativa abans de la propera Conferència Sectorial d'Educació, que tindrà lloc a Madrid el dimecres 19 de desembre.
16 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Keep calm and speak Catalan
Meam si no caieu al parany. Espanya, com a estat, ja es Espanya, ja no cal "espanyolitzar" res. El se s'intenta des de fa 300 anys, es CASTELLANITZAR tot Espanya, uniformitzar. Aquesta és la questió.
I no podria tota aquesta gent tan pudenta anar-se'n a estudiar "Español en España" ja d'una vegada. I deixar-nos tranquils per aquí! Crec haver llegit que la Meseta és prou ample.
A ver si es verdad que acaban ya con la imposición del "catalán".Me alegra muchísimo que quien quiera ser educado EN ESPAÑOL EN ESPAÑA no tenga ningún problema.Ya lo ven,incluso pueden ser educados en ese provenzal lemosín que nada tiene que ver con Baleares y que hablan en Cataluña.
No ens podem conformar amb que la nostra llengua sigui troncal. El català, de les illes, ha de ser l'única llengua vehicular, amb com a mínim un 50% de presència a l'horari escolar! No hem de recular ni una passa!
https://petitions.whitehouse.gov/petition/support-people-catalonia-their-effort-decide-their-own-future/hLYHYkp1 Support the People of Catalonia in their effort to decide their own future Petició per a Obama i la Casa Blanca.
D'on heu tret aquestes hores no lectives?
"RAAP (Revolució Abstencionista Antisistema Pacífica)" Anau a diaris i fòrums sovintejats per votants del PP a pregonar abstenció, per favor. Si no, no fareu altra cosa que propiciar que, una vegada més, el votant més disciplinat sigui el del PP. Gràcies, però aquí no hi teniu CAP FEINA (cap de bona, s'entén). Sobre la notícia, està clar que no estarem aturats, hem perdut sa por i cada dia som més conscients de qui som i de què volen fer amb sa nostra llengua: ferir-la, i amb ella, ferir es poble que conforma i del qual se sustenta. Apunt: "comunitats, territoris, pobles... amb llengua pròpia". Tots es pobles tenen llengua pròpia, i es castellans no són cap excepció. Siguem rigorosos i no caiguem en discursos aberrants, o que en es fons fan que mos veiem a noltros mateixos com a excepcionals, rars, etc. Aquí el que és diferenciador és que la nostra llengua pròpia no té tracte favorable de l'estat (ans el contrari), mentre que el castellà és imposat no només en terres castellanes (on és llengua pròpia, i es comprensible que així sia), sinó també a ca nostra. Així idò, fora més aconsellable emprar termes com "amb llengua pròpia perseguida per l'estat", o "menyspreada per l'estat", o "secundària per l'estat", etc. Maldament puguin sonar termes despectius, forts, cruels... és la realitat, i com més prest parlem amb propietat, més prest sabrem on som i podrem començar a pensar què fer-hi al respecte.
A emigrant: No sigui inculte i llegesqui la definició de Pais al diccionari de la RAE.
@Llegiu la darrera nota del MEC sobre la llengua ve: Efectivament, només fa referència a la nostra comunitat lingüística; que és l'objectiu que pretenen destruir.