Institut Ramon Llull sortida Balears
Onada de peticions per ingressar a l’Institut Ramon Llull
El cap de l’Executiu, el dia que assistia a la processó de la Beata, a Santa Margalida, just abans de saludar Antoni Pastor. Foto: Arxiu. Manacor no serà l'únic municipi de Balears que ingressarà a l'Institut Ramon Llull, la institució pública que s'encarrega de promoure i difondre la llengua i la cultura catalanes més enllà dels territoris on és pròpia. Santa Margalida, Porreres, Capdepera, Artà, Algaida i altres pobles han expressat també, com Manacor, la voluntat política d'entrar-hi. Els dos problemes dels consistoris són ara les limitacions pressupostàries de les entitats locals i trobar la fórmula legal més adequada per entrar en un ens que es dissenyà (jurídicament) pensant en les administracions autonòmiques. Els ajuntaments que fan comptes sol·licitar l'ingrés a l'IRL comparteixen motius ideològics: el rebuig a l'anunci del conseller Rafel Bosch d'abandonar la institució.
Un conductor gat fuig de la Policia i estimba el cotxe
Dos joves van resultar ferits després que el conductor del cotxe en el qual viatjaven l'encastàs a una velocitat de 100 km/h contra un mur de formigó en un revolt de Son Hugo. El conductor, que va ser detingut, triplicava la taxa d'alcoholèmia i agafà el revolt a tota velocitat per fugir de la Policia. Els fets van passar al voltant de les 6.20 del matí. Un furgó de la Unitat d'Intervenció Immediata de la Policia Local de Palma circulava per la via de cintura quan es va fixar que un vehicle feia ziga-zagues i podia posar en perill la seva seguretat. Tot seguit, el furgó es col·locà darrere del cotxe i el conductor, en comptes de corregir el comportament, emprengué la fugida a tota velocitat. Els agents encengueren els indicadors i iniciaren la persecució.
El PSIB a Cort demana revisar els comptes de 2013 i millorar l'atenció social
El PSIB a Cort considera que l'equip comandat per Mateu Isern disposa de doblers per allò que li convé, i en una roda de premsa ha instat el govern de l'Ajuntament de Palma a refer el pressupost per 2013, posant més cura en "l'atenció social".
Els sanitaris condemnen l'agressió de familiars d'una pacient a companys de Son Espases
El sector sanitari ha reaccionat aquest dijous a una agressió soferta aquest dimecres per diversos metges a l'àrea de Hemodinàmia del Servei de Cardiologia de l'Hospital de Son Espases, suposadament a mans de l'entorn més proper d'una pacient que havia estat derivada des de Son Llàtzer. D'aquesta forma, tant el Col·legi de Metges de Balears el Sindicat d'Infermeria han lamentat l'incident i demanen a les Administracions i a l'Ib-salut que depurin les responsabilitats que pertoquen.
Palmer i Bauzá fan de la festa de la Constitució un acte d’exaltació de la unitat d’Espanya i d’atac als qui la qüestionen
La festa de la Constitució fou ahir, en mans del PP, un acte d'exaltació de la unitat d'Espanya i d'atac als qui la qüestionen. La delegada del Govern de l'Estat, Teresa Palmer, i el president José Ramón Bauzá aprofitaren el 34è aniversari de la Carta Magna per fer-ne una lectura uniformitzadora, defensar la unitat de l'Estat i reclamar la dels espanyols davant la crisi. Discurs de Bauzá pel 34è Aniversari de la Constitució Discurs de Palmer pel 34è Aniversari de la Constitució
Wert uneix la societat civil balear en defensa d’un model educatiu propi i en català
L'avantprojecte de llei que impulsa el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, i que suposarà la preponderància del castellà sobre el català en l'ensenyament o la pèrdua de competències autonòmiques a l'hora d'establir els continguts educatius, entre altres, aconseguí ahir unir bona part de la societat civil balear en contra seva i en defensa de la llengua i d'un model educatiu propi. 28 entitats que representen gairebé tota la comunitat educativa (excepte l'escola concertada), els principals sindicats i tots els partits (excepte PP i UPyD) es concetraren ahir davant el Consolat de la Mar per llegir un manifest de rebuig a la proposta de Wert. La proposta, segons ells, suposa "una agressió clara al model educatiu vigent" a les Illes i la resta de comunitats amb llengua pròpia.
Bosch promet un exhaustiu treball per fer tornar troncal el català a l'escola
El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha promès avui que treballarà «fins a l'últim minut» perquè la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l'Ensenyament (LOMCE) plantejada per Madrid reculli que a Balears el català sigui «llengua troncal», talment com ho serà el castellà. «La llengua pròpia d'aquesta Comunitat ha de tenir un tractament equivalent a llengua troncal» en la reforma educativa, ha defensat Bosch, qui, com ja va dir dimecres passat, sol·licitarà la modificació en aquest sentit d'un projecte legal que «té moltíssims aspectes positius». Tanmateix, en la roda de premsa posterior al Consell de Govern, el conseller d'Educació i portaveu de l'executiu ha descartat condicionar la posició global del gabinet enfront de la LOMCE a la consecució d'aquest objectiu. Wert uneix la societat civil balear en defensa d'un model educatiu propi i en català
Institut Ramon Llull sortida Balears
El Govern ha romput formalment la seva relació amb l'Institut Ramon Llull
El president de la Generalitat, al costat de José Ramón Bauzá, en els primers temps del mandat d'aquest, quan les vies de col·laboració entre ambdós Governs semblaven estables. El Consell de Govern d'aquest divendres ha donat validesa a la separació definitiva de l'Arxipèlag i el consorci que conforma l'Institut Ramon Llull (IRL). El portaveu de l'Executiu, Rafel Bosch, ha explicat que aquesta acció no implica deixar d'assumir el compliment de les obligacions contretes en relació a l'exercici en curs o als precedents de les que en sigui responsable, i ha volgut recordar que aquesta decisió s'ha pres, entre altres causes, per la reestructuració del sector públic duita a terme pel Govern i està motivada per la difícil situació econòmica actual, i atenent al caràcter associatiu i voluntari de l'IRL. Segons ja havia anunciat l'Executiu, l'Institut d'Estudis Baleàrics assumirà les funcions que fins a ara es realitzaven a través de la delegació a Balears de l'IRL. Onada de peticions per ingressar a l'Institut Ramon Llull
La partida d’estrangers fa que baixi l’atur en el col·lectiu
L'atur ha disminuït entre el col·lectiu d'estrangers en els darrers temps. El novembre de 2008 representaven el 30% del total de desocupats de Balears, mentre que el mes passat suposaven el 22,5%. De fet, el novembre, quan l'Arxipèlag aconseguí per primer cop en 13 mesos reduir el nombre de desocupats en termes interanuals (un 1%), la major reducció de persones sense feina es registrà entre estrangers de fora de la Unió Europea. En concret, el novembre passat es comptaren 13.807 extracomunitaris aturats, fins a un 14% menys que fa un any. Menys aturats que fa un any, però 9.226 més que a l'octubre No era una bona notícia
Caparrós troba lloc a Gio per la banda esquerra
Joaquín Caparrós continua cavil·lant per trobar un lloc en l'onze titular a Giovani dos Santos. Després que el mexicà no hagi acabat de funcionar com a segona punta, el tècnic vermell està treballant per acomodar-lo a la banda esquerra, tal com es va poder veure en l'entrenament de l'equip ahir a Son Bibiloni. Atesa la seva qualitat tècnica, la discussió sobre si Dos Santos ha de jugar en el centre o a la banda pot ser eterna. No obstant això, allò que sí que ha quedat clar, per molt que Caparrós s'hagi encaparrotat en el contrari, és que Víctor Casadesús no hauria de jugar per un costat. Així que, situant el mexicà per banda, en principi sí que resol un problema: el de l'algaidí.
Discurs de Bauzá
Parla de la llibertat.I de la unitat (quin vici!).Concòrdia, esforç, sacrifici,...
1912: Tourist Hércules
Tourist Hércules era la marca de la bicicleta, primer premi, que el diari Ultima Hora oferia, juntament amb altres regals de Nadal, per rifar als seus abonats o subscriptors...
No era una bona notícia
La bona notícia que va fer respirar una mica el PP balear i el vicepresident econòmic resulta que no era tal. La baixada de 943 persones de les llistes d'aturats...
Wert i la negror
Una de les propostes estrella del PP era fer una reforma educativa, una més en un paquet de canvis radicals que havien de transformar la cara d'Espanya, tot amb l'objectiu de treure'ns de la crisi...
La qüestió catalana
La qüestió catalana és una matèria no solament d'alta sensibilitat, sinó, i segons com es resolgui, d'una irrepetible transcendència en allò que queda de segle polític...