Els atacs al català i a la identitat de les Illes Balears per part dels governs de José Ramón Bauzá i Mariano Rajoy han aconseguit que ahir es fes la manifestació independentista més gran que hi ha hagut mai a les Illes Balears. La marxa pel 31-D va reunir més de 7.000 persones -devers 9.000 segons els organitzadors- darrere l'eslògan "Els Països Catalans decidim: autodeterminació!".
La radicalització espanyolista del PP -amb la llei Wert i la rebaixa forçada del català a l'escola, la castellanització d'IB3 i l'eliminació del requisit de saber català per ser funcionari- varen empènyer la gent a sortir al carrer en una protesta que va més que duplicar les marxes de la Diada dels últims anys. El portaveu de la Plataforma 31-D, Joan Mateu Ferrando, explicava que ja s'esperaven l'èxit: "Quan creix l'espanyolisme, també creix l'independentisme".
De fet, el crit que es va sentir més ahir era, sense cap dubte, el d'independència. Però l'eslògan i els crits no eren per la independència de les Illes Balears, sinó dels Països Catalans. Ferrando admetia que la manifestació també era una crida d'atenció a Catalunya, immersa en un procés separatista pel seu compte. "No volem just la independència de les Illes Balears, volem uns Països Catalans independents, volem dir-los (als polítics de Catalunya) que també hi som", assegurava.
Era un bon dia per reclamar-ho, perquè hi havia qui ho podia escoltar: al capdavant de la marxa hi era el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras -en va haver de partir abans que no s'acabàs per agafar l'avió de tornada-. Al bloc de l'Esquerra Independentista de Mallorca, el més animat de tots, també hi era el diputat de la CUP al Parlament de Catalunya Quim Arrufat.
Ferrando admetia que el procés independentista que viu Catalunya de ben segur havia influenciat la participació en la protesta pel 31-D. Les Illes Balears no queden del tot al marge de l'auge del sobiranisme català.
A la marxa tampoc no hi faltaren els principals representants del nacionalisme illenc, com el portaveu de PSM-IV-E, Biel Barceló; el dirigent d'IniciativaVerds David Abril i el president d'Esquerra a Mallorca, Joan Lladó. Així mateix, hi eren els principals directius de l'Obra Cultural Balear i el dirigent de l'STEI-i Biel Caldentey.
Hi hagué, a més, timbals i xeremies però, tot i el to festiu i pacífic, s'hi notava clarament l'esperit reivindicatiu. Gent de totes les edats, molts de joves però també famílies i jubilats, varen omplir el centre de Palma sota l'esguard d'un estricte setge policíac. Agents de paisà i d'uniforme, per exemple, vigilaven les escales de la plaça Weyler per impedir que ningú no s'hi aturàs i escorcollar els joves amb aspecte de manifestants que hi passaven.
El dispositiu policial, però, va ser debades, perquè ahir no hi va haver cap mena d'incident, més enllà de la crema, amb petards, de dues capses amb la bandera espanyola i la francesa pintades i amb fotografies aferrades de polítics com José Ramón Bauzá, Mariano Rajoy i Angela Merkel. Perquè a la protesta tampoc no hi van faltar els crits contra les retallades socials i el capitalisme en general.
L'acció la varen reivindicar els al·lots d'Arran -col·lectiu resultat de la fusió de Maulets i la CAJEI-, al bloc de l'Esquerra Independentista de Mallorca que, tal com ja ha passat els darrers anys, era el més animat i nombrós de tots i avançava darrere una pancarta amb el lema "Contra les retallades socials i nacionals, independència, socialisme i feminisme".
Malgrat la manca d'incidents a la marxa, ahir tothom tenia present la càrrega dels antiavalots de la manifestació de fa dos anys. Pretenien aturar la crema d'una bandera espanyola, però va derivar en una batalla campal amb els manifestants, amb vianants per enmig i quatre acusats d'atemptat a l'autoritat que resultaren absolts. Quan el bloc de l'EIM passà per davant del lloc dels fets, al carrer dels Oms, regnava el silenci. Els antiavalots vigilaven cada cap de cantó.
Tres dels absolts per aquells incidents varen llegir el manifest final de la protesta, a la plaça dels Patins, que explicava que els mallorquins i la resta d'habitants dels Països Catalans "hem patit un dels atacs més durs a la nostra identitat nacional des de la fi del franquisme". També carregava contra els populars que "retallen allò que més haurien de promoure en temps de crisi" i contra la repressió policíaca als moviments de protesta, que varen qualificar de "xacra".
De fet, a la protesta no varen faltar els crits contra la Policia, com tampoc els clàssics xiulets a la seu del Círculo Balear i els eslògans contra la bandera espanyola.
"A hores d'ara, més de 80 persones estan imputades i immerses en processos judicials per la seva lluita contra les polítiques del Partit Popular", va llegir Sílvia Melero, una de les absoltes. A l'escenari, hi varen pujar una dotzena d'encausats per diferents protestes. De fet, al concert que va tancar la jornada reivindicativa, hi va actuar el cantant de rap mallorquí Josep Miquel Arenas, més conegut com Valtònyc, denunciat a causa de les lletres reivindicatives de les seves cançons. Així mateix, hi varen tocar els grups Eixut i Al-Mayurqa. Durant el concert, dos activistes amb la cara tapada cremaren una bandera espanyola.
77 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Mallorquins sempre i amb orgull. I mai renegarem de ses nostres arrels, que tots sabem quines són i d'on venen. El 31 de Desembre de 1229 és una data clau i determinant en la nostre idiosincràsia, llengua i cultura. Encara que n'hi ha que la HISTÒRIA en majùscules els fa nosa i pretenen explicar-la des de les clavagueres "imperiales" i vomitant freixura. QUI PERD ORÍGENS, PERD IDENTITAT. I això mai.
El Privilegi de Gaieta no diu que els mallorquins no siguin catalans; tracta de les relacions administratives entre dues parts del territori de la nació catalana: Mallorca i el Principat.
Sempre mallorquins, mai catalans!!! Mallorca is not Catalonia!!! Visca el Privilegi de Gaeta!!!!
Mónica, seguramente te confundes de manifestación, porque en la del día 30 no había ni una sola bandera mallorquina, solo catalanas y esteladas. Arruix feixisme pancatalanista! Sempre mallorquins, mai catalans!!
A mi m'agradaria saber d'on treieu que 3 mil personas varen venir de Catalunya. Jo, per la meva part, només vaig vuere una bandera catalana (o sigui, cuatre línees vermelles amb el fons groc). També vaig veure qualcuna de vasca, la qual em va sorprendre molt (gratament). Tot i així, el país espanyol s'enfonsa. I si els Països Catalans tenim una oportunitat, encara que sigui petita, de tenir una millor qualitat de vida, anire'm cap a allà sense dubtar-ho. A Balears encara li queda per arribar al punt a on es troba el Principat, però la manifestació del 30 de desembre va ser un punt de partida, un pas molt gros cap a una Independència que, de ben segur, serà segura.
Catalans, GO HOME!!
La societat mallorquina no és més que una part del conjunt nacional català, del qual no és honest de voler arrencar-la; igual que no ho és, d'honest, voler-ne separar, per exemple, la societat barcelonina, la tortosina, la valenciana, la gironina, la lleidatana, etc. Per tant, si tenim en compte tota la nostra terra -no només una regió, una comarca, una illa, una ciutat o un barri-, els gonellistes, i també els blaveros i els barretinaires, sou l'autèntica, immensa i desprestigiada minoria. No crec que fóssiu capaços de fer una manifestació com aquesta de Palma; però la cosa segura és que no n'aconseguireu mai cap com la que va fer el nostre poble unit l'11-9-2012 a Barcelona, capital de la nació catalana sencera. Només teniu majoria en el món de la incultura i la desinformació; i aquest món, per sort, cada vegada és més petit.
Fragment d'un discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló (Jocs Florals de Barcelona, 1873) "Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue- ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo- saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha- vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba- nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia- dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha- guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife- rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu' llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan- dent del nostre esdevenidor."
7.000 a favor de sa independència (3.000 varen venir de catalunya) / 850.000 en contra de sa independència. MALLORCA IS NOT CATALONIA
Moscart trompeter, anau tan superbé que no sou capaços ni de juntar 5.000 persones a favor de la independencia. I això que més del 50% eren catalans de vacacions per fer bulto. Feis plorera