Un incendi crema més de 40 hectàrees a l’Albufera
El personal de l'Ibanat i les brigades de la conselleria han lluitat contra les flames, també al Parc Natural de l'Albufera. Foto: Alejandro Sepúlveda. Un incendi forestal va assolar ahir més de quaranta hectàrees de canyís just devora el Parc Natural de l'Albufera, al camí dels Polls, a la zona de Son Mieres, entre els municipis de Muro i sa Pobla. Segons les primeres estimacions, un 60% de les hectàrees afectades es troben a l'interior del Parc Natural. L'Ibanat, però, va indicar que no se n'havien vist perjudicats els hàbitats de les espècies protegides que hi ha a l'Albufera. Els agents del Seprona de la Guàrdia Civil avui dematí hi realitzaran una inspecció ocular per determinar les causes del foc. No sembla, però, que aquest cop hagi estat provocat. Cada any, apunten, es registra a la zona algun petit incendi similar. La causa podria ser un cúmul de circumstàncies, com que el canyís estigués molt sec i que ahir el vent bufàs fort. De fet, l'incendi que en principi era de nivell 0 va passar a nivell 1 al migdia fins que a les 14.30 hores tornà a nivell zero en ser estabilitzat.
Bosch reconeix que la llei Wert no equipara el català al castellà
El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, reconegué ahir que l'actual articulat de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) no equipara la llengua catalana amb la castellana. Bosch explicà que des del Govern balear "treballarem per millorar redaccions alternatives i per mantenir en pla d'igualtat les dues llengües". I és que, a parer seu, "podríem afinar un poquet més en les redaccions". La proposta que Bosch exposà dimarts a la Conferència Sectorial d'Educació i que ahir va fer pública durant una compareixença pública fa referència que la Llengua Cooficial i Literatura passi a ser una assignatura troncal i no d'especialitat, com proposa el Ministeri. Segons Bosch, a les comunitats bilingües, la llengua pròpia s'hauria de considerar també troncal perquè hi hagi un "equilibri".
Bauzá diu que els tributs que encariran l’aigua i la llet afecten poc la gent
El president del Govern, José Ramón Bauzá, defensà ahir que els nous imposts que impulsa gairebé no afectaran els ciutadans. Entre aquests tributs, hi ha el que grava els envasos de begudes, que suposarà l'encariment de productes de primera necessitat, com l'aigua embotellada i els cartons de llet, i que segons els empresaris provocarà una despesa addicional superior als 400 euros anuals per família, a més de l'acomiadament d'empleats de diferents sectors. Però també s'inclou una revisió del cànon de sanejament d'aigua, que provocarà l'increment del preu de l'aigua corrent que paguen les llars de les Illes Balears. Tot i aquests efectes, el president Bauzá assegurà ahir que els ciutadans de l'Arxipèlag "pràcticament" no es veuran afectats pels nous tributs, que es començaran a aplicar a partir de l'abril de l'any que ve, perquè, segons ell, la seva incidència serà "molt minoritària" en la societat.
Medi Ambient engega 29 treballadors i Salut, 81 més del Joan March i el General
El pròxim 31 de desembre acaben contracte els 81 treballadors eventuals que fan feina a l'hospital Joan March i al General. Així ho advertí ahir el secretari d'Acció Sindical de la FSP-UGT, Miguel Àngel Romero, després de la mesa de negociació del pla de viabilitat dels centres sanitaris duita a terme a l'IB-Salut.
La Fira de Teatre de Vilafranca sobreviu gràcies al poble
La Fira de Teatre de Manacor i la de Teatre Infantil i Juvenil han patit el mateix mal: la manca de suport institucional. Això ha fet perillar ambdós esdeveniments escènics, que a darrera hora han pogut fer-se realitat, tot i ajornar-ne les dates. Així succeí a la capital del Llevant i també ocorre ara amb la mostra escènica infantil i juvenil de Vilafranca. Aquesta es farà gràcies al suport dels ciutadans de la vila, que han secundat la crida dels organitzadors, Sa Xerxa, i acolliran a les seves cases els més de 60 actors i directors que hi participaran entre el 14 i el 16 de desembre. La crida "La Fira depèn de tu" ha donat resultat i Vilafranca s'hi ha bolcat de ple després dels "problemes ecònomics" de la FIET. El motiu principal és els 24.000 euros que els deu el Govern de les dues edicions anteriors.
Oscar Niemeyer, pare de l'arquitectura brasilera, mor als 104 anys
L'arquitecte brasiler Oscar Niemeyer morí ahir als 104 anys d'edat, després que en l'últim any fora hospitalitzat en diverses ocasions per diferents problemes de salut, segons ha informat la cadena O'Globus.En els darrers mesos, els problemes de salut de l'arquitecte brasiler han estat continus. Al maig, va estar ingressat tres setmanes a causa d'una pneumònia. A l'octubre, va tornar a l'hospital durant dues setmanes per una deshidratació. A principis de novembre, va haver de ser ingressat altra vegada per un problema renal i per una infecció respiratòria. Ahir, l'Hospital Samaritano de Rio de Janeiro va emetre un comunicat advertint que el seu estat era «greu». Niemeyer, que anava a complir 105 anys el pròxim 15 de desembre, està considerat el pare de l'arquitectura brasilera i un dels grans de l'arquitectura moderna gràcies als seus dissenys futuristas de línies ondulantes, inspirats, segons va revelar, en les corbes femenines i en les muntanyes i els rius del país sud-americà.
1906: La ciutat de Mallorques
La ciutat de Mallorques era l'obra que Miquel dels Sants Oliver, un dels grans intel·lectuals mallorquins de començament del segle XX, periodista, assagista, narrador i poeta, oferia en els textos unes estampes de la Palma d'altre temps, molt emotives i amb una certa dosi de finesa humorística.
Tronc i soca
Vull el català troncal;i entre les troncals, soca.Una altra visió equivocael tracte d'igual a igual.L'únic sistema que valperquè el dret dels mallorquinsdemà no trobi caminsplens d'obstacles insalvables.Assenyalem els culpablesabans que ens facin bocins.
34 anys després
Hi ha motius per a la celebració? 34 anys després de ser ratificada, la Constitució espanyola s'ha envellit massa. Continuaria intacta si no fos per dues modificacions puntuals que responen a interessos europeus: el dret a sufragi d'estrangers i el compromís d'estabilitat pressupostària. Per la resta, no se l'ha feta evolucionar al ritme de la societat. Tant és així, que la senten com a seva els sectors més immobilistes del panorama polític.
Caceres desiguals
D'una antiga publicació del meu col·lega i amic Ferran Garcia-Oliver, de la Universitat de València, rescat, resumesc i recrei la següent història. A la tardor de 1501, a un poble de la Valldigna valenciana -qui conegui l'indret haurà visitat el magnífic monestir cistercenc-, a poqueta nit, el llaurador Joan Espinavell s'acomiada de la seva dona. Anava de cacera, acompanyat del seu perdiguer.