La trobada d'ahir entre el ministre Wert i els responsables d'Educació de les autonomies havia aixecat màxima expectació, però serví de ben poc. | Kiko Huesca

TW
10

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, no ha mogut ni una coma de l'esborrany que ja presentà el 4 de desembre passat als consellers d'Educació de les comunitat autònomes, en el qual la llengua catalana queda relegada a una quarta posició dins del currículum. Així, Wert s'enroca en la marginació del català i Bosch acota, de nou, el cap al dictat de Madrid.

Aquest és el principal resultat de la Conferència Sectorial d'Educació duita a terme ahir horabaixa al Ministeri i que va acabar una altra vegada amb el malestar de tots els representants educatius que no pertanyen a un govern del PP. Bosch alabà, malgrat tot, Wert, de qui va destacar "el to mantingut quant a les propostes que s'han fet arribar i les reunions per millorar la redacció de l'avantprojecte".

Sobre les aportacions que va fer durant la trobada, Bosch afirmà que "hem volgut remarcar l'especial incidència que pot tenir per nosaltres el tractament d'equilibri entre les dues llengües cooficials, tenint en compte la nova definició de troncal que presenta aquest avantprojecte". Iés que Bosch ja ha manifestat en ocasions repetides que defensa que el català sigui considerada com a troncal. Però allò cert és que entre els plans de Wert no hi ha el de tenir en compte la proposta de Bosch. El ministre assegurà ahir que "es fa difícil que la llengua cooficial s'integri entre les troncals, però sí que recollirem en el text que aquestes tinguin el mateix tractament que les troncals". Afegí que "s'intentarà trobar una denominació diferent de la d'‘especialitat' per a les llengües cooficials que doni resposta a la inquietud de les comunitats autònomes".

Notícies relacionades

Tot i que Wert es manté inamovible en la seva posició, Bosch es mostrà optimista: "El ministre i altres consellers han exposat la seva voluntat per millorar el text actual". Cal recordar que l'esborrany de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) estableix tres tipus de matèries en les etapes obligatòries: troncals, específiques i d'especialitat. A les troncals se'ls haurà de dedicar un mínim del 50% de l'horari lectiu; a les específiques, on trobam, per exemple, la segona llengua estrangera, es fixa un màxim del 50% de l'horari lectiu. Finalment, en el bloc d'assignatures d'especialitat, hi ha les llengües cooficials i la seva literatura, a les quals no se'ls assigna cap quota horària. L'altra gran aportació a la nova llei Wert per part de Balears va ser, tal com explicà Bosch, que "es reculli la figura del director dins les plantilles dels centres públics".

Ja al mes de gener, el ministre tornarà a convocar les comunitats autònomes per parlar de la memòria econòmica que ha d'acompanyar la posada en marxa de la nova llei, com també el seu calendari d'implantació.

Incrementa el malestar

Els sindicats educatius, la Plataforma de l'Ensenyament Concertat, a més de les associacions de pares i mares d'alumnes que havien demanat amb el conseller Bosch una reunió urgent perquè recollís les seves aportacions sobre la LOMQE, mostraren ahir el seu profund malestar perquè Bosch no els convocà per escoltar-los abans de partir a Madrid.