Peter Van Dommelen disserta a Palma sobre la Mediterrània en el I mil·lenni aC
Un cicle de conferències organitzat per la Universitat de les Illes Balears (UIB) analitzarà a partir de demà i durant cinc dies la Mediterrània occidental durant el primer mil·lenni abans de Crist (aC).
Tornaran a la vida?
És possible ressuscitar un mamut, un tigre dents de sabre o un peresós gegant? Podrien els neandertals tornar a viure entre nosaltres? Fins ara, la resposta a aquestes preguntes era ben clara: no. Ara bé, els diferents avenços en el camp de la genètica i el desxiframent de l’ADN podrien canviar-ho ben aviat.
El succés K-T
Quina és la probabilitat d’enfilar una agulla en el primer intent i amb els ulls tancats? La majoria de les persones a qui es formuli aquesta pregunta respondrà que zero, tret que hi hagi màgia pel mig. Però si en proposam cent intents, potser apareixeran els dubtes. I si ho intentam mil vegades? Un milió? En termes semblants podem plantejar la qüestió següent: Quina és la probabilitat que un asteroide impacti amb la Terra en una revolució completa entorn del Sol? Ben poques, per cert.
La direcció és correcta, però va massa lenta
Crisi: no existeix cap altra paraula que defineixi millor el futur de l’energia en el conjunt de la Unió Europea i, per tant, de l’arxipèlag balear. És una conclusió ben arrelada en el si de les institucions europees, que s’ensumen una desfeta del sistema energètic si no es prenen mesures ja.
El rastre del desglaç
L’escalfament global del planeta ja és una realitat. Segons la comunitat científica, es constata una tendència clara i generalitzada de l’augment de la temperatura arreu del planeta. Una situació que afecta greument les regions polars.
Gran Scala, un projecte faraònic al mig del
no-res
La fesomia d’Ontiñena, un petit municipi de la província d’Osca, canviarà radicalment si es tira endavant el projecte Gran Scala, un megacomplex que es vol construir sobre una superfície de 2.500 hectàrees, limítrofa amb el desert dels Monegros.
Tothom vol saber quin temps farà
Quin temps farà? és una de les preguntes quotidianes més importants per molts ciutadans. De fet, la meteorologia ha agafat un paper molt rellevant en la societat actual. Des de la predicció de la temperatura i la de les pluges fins al canvi climàtic, la gent vol tenir cada cop més informació i de la manera més precisa sobre el temps que fa i que farà.
Més que fusta
Un bosc és una font de vida. Els arbres, la flora lligada a ells, la fauna, etc. conviuen i es relacionen en uns ecosistemes complexos que tenen incidències en els cicles naturals de l’aigua i la renovació de l’oxigen a través de l’absorció del CO2. De fet, són els ecosistemes terrestres amb més biodiversitat, a part de ser una font d’obtenció de recursos per a l’home. Ara bé, els tresors que ens ofereixen no només estan relacionats amb la fusta, sinó també amb la imaginació i el simbolisme: el boscs com a llocs on viuen éssers màgics i mitològicsi en els quals els homes es poden perdre.
Tothom acabarà Macdonalitzat en les ciutats clonades
Si prens el cafè al Dunkin & Donuts alhora que llegeixes el llibre que has comprat a El Corte Inglés; si te talles els cabells en una perruqueria d'Easy Cut, abans de comprar la joguina de l'infant a Imaginarium; si has de dur l'americana (de Massimo Dutti) a una bugaderia i optes per anar Tintoretto; si quedes després per beure una sidra a Lizarran... és perquè t'han Macdonalitzat. Sigui bo o dolent.
Cap a la 4a via
El sistema econòmic que coneixem ara mutarà (o hauria de mutar) en una revolució tecnològica que durà més energia verda i grans parcs tecnològics. Així ho pensen de cada vegada més teòrics, com ara Lord Anthony Giddens, exdirector de l’aclamada London School of Economics, i ho fa vinculant la crisi econòmica a la climàtica.
Per qui són les reserves?
La comunitat científica encara es qüestiona el funcionament de les reserves marines. Incògnites com l’eficiciència del sistema passegen pel cap dels investigadors marins.
Una nova finestra oberta a l'univers
Investigadors de més de nou països, entre els quals es troben cientifics de la UIB, treballen per obtenir informació d’un dels grans interrogants de l’univers, les ones gravitatòries.
Ciència al servei de la vida
Els darrers anys s’han produït enormes avanços en la investigació de fecundació in vitro. La unió de la medicina reproductiva i la enginyeria genètica ha fet possible la creació de noves línies d’estudi que possibiliten una revolució en el tractament de malalties congènites i hederitàries.
La bèstia,amenaçada
Sovint, la difusió de notícies en premsa sobre la presència de taurons a les zones turístiques causa alarma. La realitat és que els científics que des de fa anys estudien seriosament aquests animals mitificats asseguren que els taurons, fonamentals per a l’equilibri dels ecosistemes marins, estan ara més amenaçats que mai. Els taurons habiten totes...
La diversitat humana
Tot i compartir les mateixes característiques biològiques, els grups humans són molt diversos. Hi trobam una gran varietat de formes de vida, d’històries, de relacions socials i d’universos culturals que configuren una realitat intrínsecament heterogènia.
Les ciutats que vénen
Les ciutats del futur tindran poc a veure amb les actuals. El creixement urbà de grans centres econòmics com Tòquio i Dubai ja han revolucionat el concepte d’arquitectura, amb edificis impossibles, illes artificials i una nova manera d’entendre l’espai. Amb tot, ara estan a punt de fer una passa més enllà.
La sisena extinció
Els geòlegs solen establir les seves divisions temporals de la història de la Terra en relació amb els canvis en la tipologia dels organismes que l’habiten. Així, el paleozoic és l’era dels trilobits; el mesozoic, la dels ammonits i els belemnits i també la dels dinosaures; el cenozoic, la dels mamífers i els nummulits... Això quant a les divisions superiors (les tradicionals: era primària, secundària, etc.), però hi existeixen multitud de subdivisions menors que marquen canvis biològics en general menys vistosos. D’aquesta manera, es reflecteixen moments en què s’han extingit determinats organismes que tenien una presència més o menys important en els ecosistemes.
El costat fosc de la natura
Imaginau viure a quilòmetres i quilòmetres sota l’aigua, en una foscor absoluta, amb una elevadíssima pressió atmosfèrica i gairebé sense oxigen. Així és l’existència dels éssers que habiten els fons abissals marins i oceànics. És un món pràcticament desconegut per l’home, en el qual es calcula que el 90% de les espècies que s’hi troben encara no han estat descobertes.
Ciència al servei dels aliments
En els darrers anys, els sectors econòmics lligats al desenvolupament de la biotecnologia i de la ciència genètica s’han convertit en una de les fonts d’innovació més importants. Ja sigui en l’estudi i descodificació del mapa genòmic de vegetals, animals, o bé en el mapa genètic humà, les ciències genètiques es presenten com un dels motors de canvi més importants en el segle XXI.
Coincidències evolutives
Què és un cuc? i una cuca? Respecte del primer tenim més o menys clar que és un organisme allargat, cilíndric que viu davall terra. El cuc de terra n’és un bon representant, té sang vermella, com nosaltres, i els científics per no confondre’s l’anomenen Anèl·lid, ja que a la natura de cucs n’hi ha de molts tipus diferents.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc