Més que fusta

En aquest sentit, l’Estat espanyol té una superfície arbrada de prop de 15 milions d’hectàrees, la qual cosa representa al voltant del 29% de tot el territori. Una dada que a Balears es situa entorn del 40% de terra forestal. Respecte a això, cal dir, a més, que a l’Estat hi ha una gran varietat de tipologies boscoses a causa sobretot de les diferències entre les zones, com els Pirineus i el clima mediterrani.

Molt més que arbres

Quan un pensa en un bosc, la primera cosa que imagina són els arbres. De fet, en són els organismes més característics i els formen arrels, troncs i fulles que s’encarreguen de regular la humitat i la temperatura, com també de la protecció per l’erosió i la purificació de l’aire, a més de ser un dels factors importants en la formació de l’humus. Ara bé, els boscos no es redueixen tan sols a un recull d’aquests éssers pluricel·lulars, vegetals i llenyosos. Els arbusts, animals com els cucs, els fongs i els bacteris tenen un paper rellevant en els processos de formació, descomposició i regulació del cicle de la vida. Precisament destaca la creació de l’humus (la part superior del sòl constituïda per la barreja d’elements minerals i restes orgàniques), que ajuda a mantenir la terra airejada i esponjada i aporta minerals i nutrients que fertilitzen tot el sòl. Així mateix, cal ressaltar el paper que hi juguen els fongs i els bacteris, que desenvolupen una tasca de "reciclatge" i d’enllaç entre el món mineral i el vegetal.

Pel que fa a les Balears, cal dir que els nostres boscos consten de quatre espècies característiques: el pi, l’alzina, l’ullastre i la savina. Aquests arbres suposen diferències en la formació dels boscos i la seva relació depèn, entre altres factors, de l’obtenció de l’aigua i del nivell d’altura en què es troben. Per exemple, això es pot observar clarament amb l’alzina, que sol estar a les zones més altes de l’Arxipèlag, en especial a la serra de Tramuntana.

L’activitat de l’home

L’home i el bosc han tingut sempre una relació especial. Com ja s’ha dit, des de l’antiguitat ha constituït una font de recursos molt important. La fusta dels arbres ha estat emprada per a la producció d’objectes de tot tipus (des de mànecs d’eines fins a mobles i cases), com també per a l’obtenció de combustible (llenya per cremar, carbó...). Ara bé, aquest lligam ha provocat canvis en els ecosistemes, sobretot durant el segle XVIII, quan els arbres eren talats massivament per a la construcció d’embarcacions. Una tendència que en l’actualitat sembla invertir-se per la implantació de noves fonts d’energia i per l’ús d’altres materials.

Respecte de les Balears, una de les activitats d’explotació dels boscs més importants ha estat l’obtenció de carbó vegetal. De fet, la serra de Tramuntana encara conserva les pedres que formaven els fons de carboners, restes d’un passat en què el carbó que s’extreia de pins, alzines i mates era el combustible bàsic. Ara, però, el canvi de recursos energètics (la implantació del gas), lligat a la diversificació de l’activitat productiva illenca, ha fet que el bosc ja no pateixi una acció tan nociva i hi ha una tendència a l’augment de la massa dels nostres boscos, com també una major valoració de la biodiversitat. Així, cada cop hi ha més gent que torna a aquests espais ja sigui per cercar bolets o simplement per passejar-hi i sempre tenint clar que cal respectar i preservar els valors naturals.

El bosc de l’Obra Social la Caixa

El bosc és molt més que fusta. Aquesta és la conclusió a la qual un arriba quan visita l’exposició El bosc de l’Obra Social la Caixa, una mostra que té com a objectiu difondre els valors d’aquests ecosistemes, les seves diferents tipologies i la importància humana dels mateixos. Com funciona un arbre? Com és fa l’humus? Què és la fusta? Aquestes són algunes de les preguntes que es volen respondre a través de quatre àmbits temàtics (una introducció general, els arbres, el bosc a les Illes Balears i el bosc i l’ésser humà). Jordi Muntaner, comissari de l’exposició, afirma que "volem destacar els valors divulgatius del bosc, mostrar les seves utilitats i donar a conèixer les seves funcions ecològiques, com l’erosió del sòl i la captació del CO2 i posterior transformació en oxigen". Així mateix, afegeix que "es vol explicar com intervé en el cicle de l’aigua i la seva funció social".

El bosc de les Balears

Un dels apartats de l’exposició tracta sobre el bosc a la Illes. Muntaner indica que "les Balears tenen entre un 40 i un 45% de superfície forestal i la gent cada cop vol gaudir més del bosc. El valor paisatgístic augmenta de manera progressiva". En aquest sentit, la mostra destaca les espècies forestals més característiques, com el pi, l’alzina i l’ullastre, i també sis espècies d’arbres, com ara el garrover, el lladoner i la figuera. No debades, la seva divulgació està lligada a la necessitat de conscienciar sobre el patrimoni de la biodiversitat i per això reiteren que el bosc és molt més que fusta. Així mateix, la proposta ressalta dos arbres singulars i emblemàtics de les Illes: el teix de la Granja d’Esporles i l’alzina de l’Alqueria Blanca de Ferreries. A més a més, cal remarcar la relació de l’home amb el bosc, un tema representat al darrer apartat de la mostra, en el qual es divulguen alguns dels productes que se n’extreuen, com ara la fusta i el carbó. Precisament sobre l’acció humana, Muntaner assegura que la massa forestal augmenta cada any a les Balears "a causa sobretot de la fi de l’explotació carbonera i l’arribada del gas butà, però també en l’actualitat per la vigilància de l’Administració i el control de la Conselleria de Medi Ambient".

En resum, es tracta d’una exposició ideal per visitar amb tota la família que vol divulgar els valors del bosc i la nostra biodiversitat. Ja ha recorregut diferets pobles de Mallorca i de Menorca i fins dia 3 de maig es podrà veure al claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor.