Aigua a la Lluna
Els grecs posaren nom a les constel·lacions dibuixant al cel una rica mitologia que ha arribat als nostres dies. De la seva visió simplista del cel als complexos universos de Hawking, hi ha un abisme que la ciència ens ha permès salvar en aquesta obsessió humana de comprendre-ho tot. I en aquesta obsessió complementària per dominar tot el que coneixem, hem construït naus que solquen els oceans, que viatgen per les profunditats marines o que volen a través de l'espai per recórrer aquests medis que ens són aliens i hostils. D'entre tots, l'espai n'és, sens dubte, el més exòtic. Sobretot des que, a mitjan segle passat, ens entossudim a allunyar-nos tant de la Terra, que acabam posant un peu a la Lluna en l'aventura més gran que ha emprès mai la humanitat, potser per satisfer la pròpia supèrbia.
Tresors ocults
Els estudis i les col·leccions de minerals de les Balears han estat escassos. Tot i que ja en els primers anys de l'era cristiana el naturalista romà Plini el Vell esmentava a les Illes l'existència del cinabri, fins als segles XVIII i XIX no se'n formaren alguns dels primers reculls i això va ser degut a l'interès econòmic que tenien els minerals i les roques.
Gastronomia, vi i dinosaures
La primera empremta, enorme, la més gran i profunda que han vist mai, apareix nítidament perfilada. N'hi ha una altra molt a prop. És un rastre clar que avança en línia recta i l'adrenalina es dispara.
La innovació ja té nom: promotors tecnològics
Els promotors tecnològics de les Illes Balears són figures clau per avançar de manera efectiva cap a una economia menys dependent de la rajola.El projecte, que inclou formació i experiència professional amb tutors, prepara ja la quarta edició, que comença el mes d'octubre. Els seus alumnes, asseguren des de l'entitat, són el planter del futur.
Una passa de gegant contra l'alzhèimer
L'alzhèimer, una de les malalties més terribles que es poden patir, és més a prop de desaparèixer. Dos grups de científics, un al Regne Unit i un altre a França, han fet una passa de gegant en la investigació d'aquesta patologia després d'identificar tres nous gens relacionats amb el seu sorgiment, cosa que podria reduir en el futur fins un 20 per cent les taxes d'incidència de la malaltia entre la població.
Ciència absurda
El nord-americà Robert Faid dedicà un llarg període de la seva vida a calcular la probabilitat exacta que el darrer president de la Unió Soviètica, Mikhail Gorbatxov, fos l'Anticrist. El resultat fou aclaparador: 8.606.091.751.882 contra 1. Més a prop de casa nostra, Juan Manuel Toro, Josep B. Trobalon i Núria Sebastian Gallés, de la Universitat de Barcelona, dugueren a terme un estudi en el qual es demostrà que les rates de vegades no distingeixen entre el japonès i el neerlandès quan els enregistraments de persones parlant aquestes dues llengües s'executen a l'inrevés. Els argentins Patricia Agostino, Santiago Plano i Diego Golombek, de la Universidad Nacional de Quilmes, descobriren que els hàmsters es recuperen millor del desfasament horari, conegut també com a jet-lag, si prèviament han pres viagra.
Bellesa perillosa: els animals més verinosos del món
Durant l'evolució biològica, milers d'espècies animals han desenvolupat toxines com a mecanisme de supervivència. En general, la percepció humana d'aquests éssers vius només sorgeix quan tenen interacció amb les persones, quan aquestes es veuen afectades per les dites substàncies tòxiques, ja sigui per haver patit un "atac" o per un encontre o contacte fortuïts. Hi ha grups d'animals que els humans ja consideren a priori verinosos, en un sentiment atàvic que els fa identificar automàticament com a perillosos serps, aranyes, escorpins, etc.
Una gran illa de fems a l'oceà Pacífic
Milers i milers de tones de fems i de plàstic acaben any rere any a les mars i als oceans d'arreu del planeta. La gran producció d'envasos i de plàstic genera una ingent quantitat de residus no biodegradables que, si són llançats al medi marí, afecten de manera irreversible els ecosistemes que hi habiten.
De la Guerra Freda a la cursa per l'espai
Ara que s'han commemorat els 40 anys de l'arribada de l'home a la Lluna és un bon moment per girar la vista cap enrere, cap a la cursa espacial. Una cursa en la qual sols estaven convidats dos atletes: la Unió Soviètica i els Estats Units. L'objectiu: conquerir el cel abans que ho fes l'altra superpotència. El domini mundial estava en joc tot i que, paradoxalment, l'escenari no es trobàs a la Terra.
A la investigació li queda un llarg camí
La investigació superior tan sols suposa un 0,33% del PIB de les Illes Balears, una xifra molt baixa en comparació amb la mitjana estatal, situada en l'1%. A més a més, el nombre d'investigadors a l'Arxipèlag assoleix una ràtio de 2,6 per cada 1.000 habitants. Una altra vegada, la mitjana estatal dobla la illenca.
Un segle de Myotragus i continua el debat
Un segle després del descobriment i la descripció del Myotragus balearicus -un mamífer endèmic de Mallorca i de Menorca que s'extingí coincidint amb l'arribada dels primers pobladors humans de les Balears-, lluny d'haver perdut l'interès científic, el tema és encara objecte de nombrosos estudis i motiu de discussió entre els especialistes. Myotragus balearicus (etimològicament, "cabra rata de les Balears", en al·lusió a la seva estranya dentició, que recorda la d'un rosegador), representa, entre els mamífers, un paradigma d'evolució en condicions d'insularitat.
Nous horitzons a Costitx
Més que una novetat, és una revolució. I ara, gràcies al sistema Full Dome, nous horitzons s'obren a la vista del públic mallorquí.
Vida en condicions impossibles
Hi ha vida en altres planetes? Hi pot haver altres formacions biològiques a part de les terrestres? Aquests interrogants científics són, sens dubte, dels que més interès susciten. De fet, moltes missions espacials intenten cercar les restes d'organismes que puguin viure en condicions extremes, com és el cas de Mart.
Tot el que cal saber en un codi de barres?
La informació sobre els productes que consumim és, en molts de casos, bastant escassa. Tot i passar uns filtres de seguretat més intensos i exhaustius, sovint l'adquisició d'aliments ja no es fa com un temps, quan se'n coneixia el productor i se sabia de manera propera l'origen de cada mercaderia.
La màgia de l'ambre
La natura és plena de sorpreses. Una d'aquestes és, sens dubte, una particular resina molt preuada pels homes al llarg dels segles: l'ambre. De fet, una sola gota pot contenir milions d'anys d'història i és el resultat d'un llarg procés de descomposió vegetal, en concret de les coníferes.
Innovació en defensa del mar
Com diu la dita, la mar fa forat i tapa. La contaminació marina de la costa i el litoral, com també el naufragi d'embarcacions, són dos dels majors riscos que avui dia es poden patir a la mar. Emergències que necessiten una resposta ràpida, amb una tecnologia capaç de donar-hi una solució eficient i immediata.
L'altra arqueologia
Des que Indiana Jones cerca tresors arreu del món, l’arqueologia és una ciència coneguda per tothom. Ara bé, l’arqueòleg localitzador d’olletes plenes de monedes d’or no existeix, això és un estereotip professional. Un estigma tan típic com ara que els matemàtics són a la lluna, els psicòlegs llegeixen la ment o que els químics fan explotar les coses. La ciència és més que un estereotip i amaga força més pragmatisme del que pensam. Això ha de ser així, ja que no és una activitat ideològica. De tota manera, sí que ha de tenir tanta capacitat de comunicació com les altres disciplines ideològiques com, per exemple, la política. Si no, resultarà impossible eliminar el clixé.
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem