El costat fosc de la natura
Imaginau viure a quilòmetres i quilòmetres sota l’aigua, en una foscor absoluta, amb una elevadíssima pressió atmosfèrica i gairebé sense oxigen. Així és l’existència dels éssers que habiten els fons abissals marins i oceànics. És un món pràcticament desconegut per l’home, en el qual es calcula que el 90% de les espècies que s’hi troben encara no han estat descobertes.
La sisena extinció
Els geòlegs solen establir les seves divisions temporals de la història de la Terra en relació amb els canvis en la tipologia dels organismes que l’habiten. Així, el paleozoic és l’era dels trilobits; el mesozoic, la dels ammonits i els belemnits i també la dels dinosaures; el cenozoic, la dels mamífers i els nummulits... Això quant a les divisions superiors (les tradicionals: era primària, secundària, etc.), però hi existeixen multitud de subdivisions menors que marquen canvis biològics en general menys vistosos. D’aquesta manera, es reflecteixen moments en què s’han extingit determinats organismes que tenien una presència més o menys important en els ecosistemes.
Les ciutats que vénen
Les ciutats del futur tindran poc a veure amb les actuals. El creixement urbà de grans centres econòmics com Tòquio i Dubai ja han revolucionat el concepte d’arquitectura, amb edificis impossibles, illes artificials i una nova manera d’entendre l’espai. Amb tot, ara estan a punt de fer una passa més enllà.
La diversitat humana
Tot i compartir les mateixes característiques biològiques, els grups humans són molt diversos. Hi trobam una gran varietat de formes de vida, d’històries, de relacions socials i d’universos culturals que configuren una realitat intrínsecament heterogènia.
La bèstia,amenaçada
Sovint, la difusió de notícies en premsa sobre la presència de taurons a les zones turístiques causa alarma. La realitat és que els científics que des de fa anys estudien seriosament aquests animals mitificats asseguren que els taurons, fonamentals per a l’equilibri dels ecosistemes marins, estan ara més amenaçats que mai. Els taurons habiten totes...
El rastre del desglaç
L’escalfament global del planeta ja és una realitat. Segons la comunitat científica, es constata una tendència clara i generalitzada de l’augment de la temperatura arreu del planeta. Una situació que afecta greument les regions polars.
Gran Scala, un projecte faraònic al mig del
no-res
La fesomia d’Ontiñena, un petit municipi de la província d’Osca, canviarà radicalment si es tira endavant el projecte Gran Scala, un megacomplex que es vol construir sobre una superfície de 2.500 hectàrees, limítrofa amb el desert dels Monegros.
Bellesa perillosa: els animals més verinosos del món
Durant l'evolució biològica, milers d'espècies animals han desenvolupat toxines com a mecanisme de supervivència. En general, la percepció humana d'aquests éssers vius només sorgeix quan tenen interacció amb les persones, quan aquestes es veuen afectades per les dites substàncies tòxiques, ja sigui per haver patit un "atac" o per un encontre o contacte fortuïts. Hi ha grups d'animals que els humans ja consideren a priori verinosos, en un sentiment atàvic que els fa identificar automàticament com a perillosos serps, aranyes, escorpins, etc.
Una gran illa de fems a l'oceà Pacífic
Milers i milers de tones de fems i de plàstic acaben any rere any a les mars i als oceans d'arreu del planeta. La gran producció d'envasos i de plàstic genera una ingent quantitat de residus no biodegradables que, si són llançats al medi marí, afecten de manera irreversible els ecosistemes que hi habiten.
De la Guerra Freda a la cursa per l'espai
Ara que s'han commemorat els 40 anys de l'arribada de l'home a la Lluna és un bon moment per girar la vista cap enrere, cap a la cursa espacial. Una cursa en la qual sols estaven convidats dos atletes: la Unió Soviètica i els Estats Units. L'objectiu: conquerir el cel abans que ho fes l'altra superpotència. El domini mundial estava en joc tot i que, paradoxalment, l'escenari no es trobàs a la Terra.
A la investigació li queda un llarg camí
La investigació superior tan sols suposa un 0,33% del PIB de les Illes Balears, una xifra molt baixa en comparació amb la mitjana estatal, situada en l'1%. A més a més, el nombre d'investigadors a l'Arxipèlag assoleix una ràtio de 2,6 per cada 1.000 habitants. Una altra vegada, la mitjana estatal dobla la illenca.
Un segle de Myotragus i continua el debat
Un segle després del descobriment i la descripció del Myotragus balearicus -un mamífer endèmic de Mallorca i de Menorca que s'extingí coincidint amb l'arribada dels primers pobladors humans de les Balears-, lluny d'haver perdut l'interès científic, el tema és encara objecte de nombrosos estudis i motiu de discussió entre els especialistes. Myotragus balearicus (etimològicament, "cabra rata de les Balears", en al·lusió a la seva estranya dentició, que recorda la d'un rosegador), representa, entre els mamífers, un paradigma d'evolució en condicions d'insularitat.
Nous horitzons a Costitx
Més que una novetat, és una revolució. I ara, gràcies al sistema Full Dome, nous horitzons s'obren a la vista del públic mallorquí.
Vida en condicions impossibles
Hi ha vida en altres planetes? Hi pot haver altres formacions biològiques a part de les terrestres? Aquests interrogants científics són, sens dubte, dels que més interès susciten. De fet, moltes missions espacials intenten cercar les restes d'organismes que puguin viure en condicions extremes, com és el cas de Mart.
Tot el que cal saber en un codi de barres?
La informació sobre els productes que consumim és, en molts de casos, bastant escassa. Tot i passar uns filtres de seguretat més intensos i exhaustius, sovint l'adquisició d'aliments ja no es fa com un temps, quan se'n coneixia el productor i se sabia de manera propera l'origen de cada mercaderia.
La màgia de l'ambre
La natura és plena de sorpreses. Una d'aquestes és, sens dubte, una particular resina molt preuada pels homes al llarg dels segles: l'ambre. De fet, una sola gota pot contenir milions d'anys d'història i és el resultat d'un llarg procés de descomposió vegetal, en concret de les coníferes.
Innovació en defensa del mar
Com diu la dita, la mar fa forat i tapa. La contaminació marina de la costa i el litoral, com també el naufragi d'embarcacions, són dos dels majors riscos que avui dia es poden patir a la mar. Emergències que necessiten una resposta ràpida, amb una tecnologia capaç de donar-hi una solució eficient i immediata.
Tothom acabarà Macdonalitzat en les ciutats clonades
Si prens el cafè al Dunkin & Donuts alhora que llegeixes el llibre que has comprat a El Corte Inglés; si te talles els cabells en una perruqueria d'Easy Cut, abans de comprar la joguina de l'infant a Imaginarium; si has de dur l'americana (de Massimo Dutti) a una bugaderia i optes per anar Tintoretto; si quedes després per beure una sidra a Lizarran... és perquè t'han Macdonalitzat. Sigui bo o dolent.
Més que fusta
Un bosc és una font de vida. Els arbres, la flora lligada a ells, la fauna, etc. conviuen i es relacionen en uns ecosistemes complexos que tenen incidències en els cicles naturals de l’aigua i la renovació de l’oxigen a través de l’absorció del CO2. De fet, són els ecosistemes terrestres amb més biodiversitat, a part de ser una font d’obtenció de recursos per a l’home. Ara bé, els tresors que ens ofereixen no només estan relacionats amb la fusta, sinó també amb la imaginació i el simbolisme: el boscs com a llocs on viuen éssers màgics i mitològicsi en els quals els homes es poden perdre.
Tothom vol saber quin temps farà
Quin temps farà? és una de les preguntes quotidianes més importants per molts ciutadans. De fet, la meteorologia ha agafat un paper molt rellevant en la societat actual. Des de la predicció de la temperatura i la de les pluges fins al canvi climàtic, la gent vol tenir cada cop més informació i de la manera més precisa sobre el temps que fa i que farà.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent