Tothom vol saber quin temps farà

En aquest sentit, la meteorologia pot considerar-se com un dels pilars fonamentals en la prevenció de riscos, sobretot en fenòmens adversos, com temporals, pluges etc. que poden causar greus danys. Els recursos de l’Estat espanyol en matèria climatològica es troben centralitzats en l’Agència meteorològica estatal (Aemet), hereva de l’antic Institut de meteorologia, des d’on s’encarreguen de fer les prediccions oficials del temps, de l’anàlisi i de l’emmagatzematge de dades, com també de la creació de models per estudiar les variacions i el canvi en el clima. Tot això és possible a partir d’una xarxa de 4.500 estacions pluviomètriques i termopluviomètriques, 90 observatoris amb personal, estacions autonòmiques, 7 estacions de radiosondatge, una xarxa d’observació radiomètrica i de composició química de l’aire, dades de teledetecció..., que en tot moment ofereixen una radiografia clara de la situació meteorològica al conjunt de l’Estat.

La meteorologia a les Balears

A l’Arxipèlag existeix el Centre Meteorològic de les Illes Balears o, el que és el mateix, la delegació territorial de l’Aemet, que s’encarrega de fer les prediccions oficials a la nostra comunitat. Com ens explica Agustí Jansà, director del centre, "la predicció és la cara més coneguda de la nostra feina, però desenvolupen més activitats amb una gran importància per conèixer la incidència del temps i el clima". De fet, l’activitat del centre pot dividir-se en 5 àmbits: la creació i manteniment de les xarxes d’estacions, l’obtenció i emmagatzematge de dades meteorològiques, el suport a l’activitat aeronàutica, la predicció i vigilància permanent en connexió amb els serveis d’emergència i protecció civil, i finalment la investigació en matèria de meteorologia.

En aquest sentit, cal destacar el segon aspecte relacionat amb la configuració de bases de dades del nostre clima. Com afirma Jansà, "és un banc de dades molt complet, un dels tresors de l’Agència meteorològica, sobretot per la continuïtat en la custòdia d’aquestes dades que aporten una informació molt exhaustiva del clima a les Illes des del 1862. Això té una gran importància per saber les variacions i el canvi en el clima, raó per la qual tots els grups de recerca acaben acudint a aquesta base de dades". De la mateixa manera, pel que fa a la investigació, cal ressaltar el treball que es realitza en connexió internacional a través del projecte MEDEX, que s’encarrega d’estudiar els fenòmens adversos a l’àrea mediterrània. Gràcies a això, s’ha desenvolupat un catàleg de depressions i fenòmens d’aquest estil en els darrers 50 anys, com també nombrosos informes relacionats.

Aquesta feina esdevé una eina cabdal per estudiar la incidència del canvi climàtic i l’escalfament global i el seu efecte en la formació de ciclons, borrasques i fenòmens climatològics violents. Com indica Jansà, "l’augment de la temperatura a les Balears és el doble de les prediccions referents a l’escalfament a la resta del planeta. De fet, és un augment superior a l’1,5ºC produït en els darreres 40 anys, mentre que a la resta del món se situa en el 0,7ºC. Tota la Mediterrània presenta aquesta tendència". Pel que fa a la regularitat de les precipitacions, segons Jansà, la cosa "no és tan clara". Així, se n’obseva una disminució a Menorca, però no és així a Mallorca, ja que presenta una situació més complexa. De tota manera, "amb vista al futur, l’esforç se centra a millorar les projeccions i prediccions d’aquests fenòmens".

Registrant el temps

Un dels temes interessants el constitueix la relació de xarxes de registre meteorològic de les Balears. Respecte a això, poden distingir-se diferents tipus i nivells. Per una banda, la part més important són els elements de teledetecció. Com assegurà Jansà, "des de final del 2007, tenim un radar meteorològic que agafa informació de l’atmosfera en un cobertura de 240 km i que es troba situat al cap Blanc. Elabora una vigilància en tres dimensions, cartografia les pluges i arriba a determinar prediccions molt precises amb una actualització d’informació cada 10 minuts". De la mateixa manera, el centre consta d’un detector de llamps, situat a l’aeroport de Son Sant Joan, que funciona en xarxa i que cartografia i analitza aquests fenòmens. Per altra banda, hi ha un segon nivell constituït pels globus sonda, petites estacions llançades a l’atmosfera, que fan una dissecció vertical i en tres dimensions del seu estat. "Això és una de les fonts més importants i al conjunt de l’Estat sols hi ha set comunitats que ho fan", diu Jansà.

Així mateix, existeixen les estacions sinòptiques internacionals associades als 3 aeroports de les Illes, a més de 10 estacions climàtiques, les més sofisticades a Portocolom i a la Canova (sa Pobla), que porten com a mínim informació cada hora. Lligat a això trobam una xarxa de 20 estacions que donen informació en una freqüència de 4 hores i que permeten l’emmagatzematge. Finalment, l’Aemet consta a Balears d’un grup de voluntariat amb més de 180 punts de mesura, "la densitat més alta del món", manifesta Jansà. Aquestes persones col·laboren oficialment amb l’agència i aporten registres de pluges i temperatura dels pobles, amb la qual cosa s’aconsegueix un detall climatològic molt precís.

Per acabar, destaquen també les observacions especials, com és el cas del sistema d’observatoris de radiació i les estacions de contaminació aèria. En el darrer cas, cal assenyalar l’observatori de la Mola de Maó, que mesura els efectes dels agents atmosfèrics contaminats sobre zones netes.

En definitiva, es tracta de tota una infrestructura encaminada a predir el temps de la manera més acurada possible. "Cercam la proximitat amb la societat i oferir un servei molt més efecient", matisà el director del Centre Meteorològic, que afegeix que "lluitam per fer les alertes meteorològiques més clares per a la gent i, a més, aconseguim resultats cada vegada millors". "Els fenòmens meteorològics adversos han passat a primera plana dels diaris i cada vegada se’ns exigeix més per part de la societat". Un paper, per tant, cada cop més important que permet evitar greus riscos.