Els policies estudiaran 60 hores de català
El Govern diu que els qui vulguin ser policies locals hauran d'estudiar català en el curs de capacitació que han de superar per optar a la plaça. Ara bé, aquests estudis sumen manco de tres dies: en total, es dediquen 60 hores a l'idioma propi de les Illes Balears. La pregunta és, doncs, si amb això n'hi haurà prou perquè com a mínim entenguin català. Per respondre aquesta pregunta es pot fer una comparació amb els estudis oficials: per assolir el nivell bàsic d'un idioma qualsevol en una Escola Oficial d'Idiomes, cal cursar-hi dos anys d'estudis, unes 260 hores en total.
“Els del PP que estimen la llengua han de ser coherents”
Visitam el mestre jubilat de 64 anys Jaume Bonet a l'espai de cultura Can Alcover, on des de dijous passat fa vaga de fam per defensar "la nostra llengua". En arribar el trobam amb dos companys de Jubilats per Mallorca, el president, Maties Oliver, i Tomeu Amengual, que en unes setmanes també s'afegirà a la vaga de fam. A Bonet se'l veu bé, tot i que reconeix que "el metge ha vingut i hem estat xerrant. Tenc una mica tocats el coll i els ronyons, però de de moment no hi ha problema". Jaume ja fa "sis dies que no menj res. Només bec aigua. Ni medicaments, ni sucs". I això fa que al matí es cansi una mica més.
El Govern diu que garanteix que tots els policies locals sabran català
El Govern informa que la formació dels policies locals garanteix el coneixement del català. Foto: A. Sepúlveda. El Govern ha informat avui que està garantit que tots els policies locals que exerceixin a les Balears sabran català perquè és obligatori estudiar-ho en el curs de capacitació per accedir a aquest treball. Malgrat que l'avantprojecte de llei de modificació de la Llei de Funció Pública elimina el coneixement del català com a requisit, el gerent de l'Escola Balear d'Administració Pública, Sergi Torrandell, ha explicat avui que el curs de capacitació per ser policia local a les Balears inclou 60 hores en formació de llengua catalana i és de superació obligada. D'aquesta manera, el curs de l'EBAP continua tenint el català en el seu currículum i garantirà que tots els que superin les proves.
L’OCB convoca la primera gran manifestació pel català
Capçalera d'una de les protestes celebrades en contra d'aquesta reforma legal. Foto: M.À.C. Ja hi ha data per a la gran marxa a favor del català. L'Obra Cultural Balear (OCB) ha convocat una manifestació en defensa de la llengua el proper dia 25 de març a les sis de l'horabaixa a Palma. L'entitat ja advertí que duria a terme un gran acte per demanar al Govern del PP que retiri l'esborrany de modificació de la Llei de funció pública, el qual arracona el català. Sota el lema "Sí a la nostra llengua!", l'entitat que presideix Jaume Mateu té per objectiu fer arribar a l'Executiu de José Ramón Bauzá la veu del poble que no està conforme amb la seva política lingüística. Sindicats, partits polítics de l'oposició i fins i tot membres del PP s'han pronunciat en contra de l'esborrany de llei que presentà l'Executiu.
Gran marxa per la llengua
Els dirigents de l'OCB han convocat per al pròxim dia 25 una gran manifestació a Palma en defensa de la llengua pròpia. La convocatòria arriba en uns moments especialment crítics quan des del Consolat de la Mar s'impulsen normatives que impliquen l'arraconament...
Barceló insta Bauzá a fer cas a Pere Rotger i no a una 'minoria radical'
Barceló parla a l'estrada sota l'atenta mirada del president de la Cambra, Pere Rotger. Foto: Arxiu. El portaveu del PSM-IV-Entesa i Més per Menorca, Biel Barceló, ha recomanat el cap de l'Executiu autonòmic, José Ramón Bauzá, que "faci cas" al president del Parlament, Pere Rotger, qui en el seu discurs amb motiu del Dia de Balears, "deia que les dues llengües conviuen en total normalitat i sense imposició". Durant el ple d'aquest dimarts, Barceló ha criticat que Bauzá estigui "tancat al Consolat" i que "no escolti la gent", sinó únicament a una "minoria radical", com la que creu que representa el Círculo Balear. El portaveu de la coalició li ha demanat una valoració sobre les més de 12.000 al·legacions que es van presentar a l'avantprojecte de modificació de la Llei de Funció Pública, a través de la qual es modifica la Llei de Normalització Lingüística, al que Bauzá li ha contestat que fa una "valoració positiva" perquè "volem millorar el text". No obstant això, Barceló considera que el Govern "menysprea els ciutadans que li demanen que retiri el text i únicament fa cas al Círculo Balear".
Tots els sindicats, tret del sanitari, rebutgen la rebaixa del català
Tots els sindicats, excepte el que representa el col·lectiu sanitari, votaren en contra ahir de la reforma de la Llei de funció pública, que farà que la llengua catalana deixi de ser necessària (passarà de ser un requisit a ser un mèrit) per accedir i promocionar a l'Administració de les Balears. UGT, CCOO, STEI-i i CSIF rebutjaren la reforma proposada pel Govern en la Mesa General dels Empleats Públics. Només hi votà a favor el sindicat FSES, que agrupa els sindicats mèdic i d'infermeria (Cemsatse) i ANPE, educatiu. Malgrat els vots en contra de la part social, l'òrgan ha aprovat l'avantprojecte amb el mateix text presentat, i l'Executiu en continuarà la tramitació sense preveure-hi canvis substancials.
Els juristes surten en defensa del català a l’Administració
L'escrit enviat per l'Associació de Juristes ha estat adreçat als portaveus parlamentaris. L'Associació de Juristes de les Illes Balears mostra "preocupació" per l'avantprojecte de la llei de funció pública i insta el Govern i el Parlament que "reexaminin" la rebaixa del català de requisit a mèrit. L'escrit, que consta de cinc folis i ha estat adreçat als portaveus parlamentaris, està signat pel president, Lluís Moyà Noguera. L'entitat considera que retirar el requisist del català "entra en contradicció directa amb l'estatut d'oficialitat atorgat fins ara a la llengua". Segons els juristes, "en l'actualitat, l'Administració autonòmica, els consells insulars i els ajuntaments segueixen el model denominat de bilingüisme dels serveis i bilingüisme dels agents. És a dir, els aparells administratius en conjunt, i tots els empleats públics que els serveixen, han d'estar preparats per garantir plenament el dret d'opció lingüística que assisteix individualment tots els ciutadans".
Nova passa del Govern: ara ni els policies locals hauran de saber català
Nova passa del Govern en la rebaixa de l'exigència de català als funcionaris. Ara tampoc els policies locals no hauran de conèixer la llengua pròpia. Així es preveu en un nou esborrany del projecte de modificació de la Llei de funció pública. El darrer redactat modifica la Llei 6/2005, de coordinació de les policies locals de Balears, per eximir els agents i els auxiliars de Policia dels coneixements de llengua catalana com a requisit d'accés i de provisió de places. Però aquesta tercera versió encara va més enfora, perquè estableix que mentre l'Administració no determini -en la relació de llocs de treball- els llocs que tinguin com a funció principal la informació i l'atenció al públic o els que per les seves característiques especials sigui imprescindible el coneixement d'un determinat nivell de català, quedaran exclosos de tenir aquest requisit.
L'STEI critica que no es recullin al·legacions ciutadanes a l'arraconament del català
Un grup de ciutadans mostra a un ple de Cort la seva disconformitat amb la modificació de la norma. Foto: Arxiu. El sindicat STEI-i denuncia que el Govern no ha recollit ni una sola de les al·legacions que han fet "milers de ciutadans" a l'avantprojecte de la llei de modificació de Funció Pública, "que empitjora, encara més, la situació legal del català". El sindicat ha mostrat a través d'un comunicat la seva preocupació "pel procés de radicalització del Govern contra la llengua i cultura pròpia de les Balears" i ha denunciat que la comunitat es troba "davant una política de genocidi lingüístic i cultural". El Govern presentarà el pròxim 22 de febrer l'avantprojecte de llei de modificació de Funció Pública a la mesa de negociació dels empleats de l'Administració.
L’OCB demana a Rotger que els ajudi a aturar la rebaixa del català
L'Obra Cultural Balear continua la lluita per intentar paralitzar la tramitació de la llei de funció pública, que converteix el català en mèrit per accedir a l'Administració i suposa la modificació de la Llei de normalització lingüística, aprovada per consens de totes les forces polítiques ara ja fa 25 anys. El president de l'OCB, Jaume Mateu, i el coordinador, Tomeu Martí, foren rebuts ahir per Pere Rotger, president del Parlament, i li demanaren ajuda per aturar la reforma de la Llei de funció pública. Sol·licitaren a Rotger que intercedeixi perquè es retiri l'avantprojecte de llei de funció pública i s'obri una mesa de negociació amb tots els sectors afectats.
El PP diu que rebaixa el català perquè la llengua sigui “més estimada”
Rubio afirmà que és l’oposició i no el PPel responsable de “l’agitació social” contra les mesures lingüístiques del Govern. Foto:M.À.C. El PP aportà ahir al Parlament un nou argument per justificar la modificació de la Llei de funció pública, que farà que els coneixements de català ja no siguin necessaris -deixaran de ser un requisit per ser un mèrit- per fer feina a l'Administració. El popular Fernando Rubio afirmà que la reforma pretén "contribuir que la llengua pròpia sigui més estimada", que deixi de ser vista com una "càrrega".
El Círculo contra el català
Un dels grans problemes de les Illes Balears és la interiorització de la ideologia nacionalista castellanoespanyola per part de les oligarquies dirigents, en especial a les capitals. Evidentment, aquest comportament, amarat d'autoodi, té la seva explicació en la freqüent intransigència de l'aparell estatal...
Una novel·la per reivindicar el català
La llibreria Quart Creixent s'omplí ahir de coneguts i amics per assistir a la presentació del darrer llibre de Guillem Frontera, Si una nit penses en mi, una novel·la "breu, però no per això menor", en paraules de l'escriptor Damià Pons, qui exercí les funcions de presentador de l'acte, el primer dels programats amb motiu del 30è aniversari de l'emblemàtic local. Pons, que fou conseller d'Educació i Cultura en el primer Pacte de Progrés, carregà contra la política lingüística del PP.
El PSM compara el tractament al català del Govern amb el de Franco
El diputat del PSM-IV-ExM Antoni Alorda ha comparat l'actuació del Govern balear en matèria lingüística amb el tractament que va fer el dictador Francisco Franco amb la llengua catalana, per voler eliminar el català com a requisit a l'hora d'accedir a l'administració autonòmica, i per això han iniciat la tramitació per modificar la Llei de Funció Pública.
“Continuarem la lluita fins al final”
Bosch ha rebut la pitjor part de la xiulada perquè Bauzá ja havia partit. Foto: T. Ayuga. Felanitx va fer sentir ahir la seva veu en contra de la política lingüística del Govern Bauzá. Unes 250 persones -400 segons l'organització i prop de 200 segons la Policia- es concentraren ahir migdia davant l'Ajuntament, convocats per la plataforma Felanitx en Moviment amb motiu del Consell de Govern que ahir tingué lloc al municipi. L'objectiu: fer arribar a l'Executiu el seu posicionament contrari a l'avantprojecte de la llei de la funció pública que arracona el català. Aquest sentiment ja quedà clar a sa Pobla el 16 de gener passat i no acaba a Felanitx: "Lluitarem fins al final!", cridà el públic. Durant poc més de mitja hora, els manifestants cridaren ben fort davant les portes de l'Ajuntament, però cap governant no en sortí. El Govern impulsa el Pacte Local perquè els ajuntaments tinguin més poder La Comunitat Autònoma manté la petició de 8,5 anys de presó per a Matas Educació vigilarà que l'IES Felanitx no protesti avui contra Bauzá
Les xiulades pel català arriben al ple de Cort
Les xiulades i les protestes contra la rebaixa del català impulsada pel PP feren ahir una passa més. I és que una trentena d'independentistes ocuparen quasi la meitat de la sala de plens de Cort i mostraren el rebuig a la polèmica reforma de la Llei de funció pública. Davant ells, una quinzena de simpatitzants del PP i de l'anomenat Grup d'Acció Baléà donaren suport als regidors del PP. En tot cas, la majoria d'independentistes lluïa cartells de la campanya "A Mallorca, en català", tot i que la seva procedència militant era d'allò més variada: PSM, Iniciativa, Esquerra, Maulets, Endavant i el sindicat STEI-i, entre d'altres. Els independentistes aplaudiren totes les intervencions de Jordi Sastre i Pere Felip, líders de la Federació d'associacions de veïns de Palma i de l'entitat veïnal de Santa Catalina, respectivament. El batle d'Inca recula amb la moció sobre el català
Bauzá anuncia canvis a la llei de Delgado, però no a la del català
La primera reunió del president amb els líders de l'oposició en set mesos no evidencià acords, ni tan sols en la matèria que tothom veu prioritària: la lluita contra l'atur. Just serví per deixar entreveure les intencions de l'Executiu de modificar la proposta de llei general turística, impulsada pel conseller Carlos Delgado, i de mantenir la polèmica reforma de la Llei de funció pública i de la Llei de normalització per rebaixar l'estatus del català a l'Administració. El Govern oferí a l'oposició quatre pactes: en educació, economia, territori i turisme. Però més enllà de la disposició a parlar-ne, poca cosa més. L'Executiu també vol veure si hi ha "punts de coincidència" en les dues lleis anteriors, que l'esquerra rebutja de pla.
El Partit Popular diu que el català és l’excusa per protestar
Pel PP, impulsar una llei que rebaixa l'estatus del català a les Illes és una "excusa" qualsevol perquè determinats sectors, se suposa que progressistes, tornin a sortir al carrer a protestar contra el Govern. Així ho va dir ahir la portaveu parlamentària, Mabel Cabrer, qui afirmà que respecta les manifestacions pacífiques, però condemna "rotundament" els actes violents, entre els quals inclou la protesta de dues persones en l'acte d'entrega dels premis Ciutat de Palma. "No estranya, sobretot als qui ja fa alguns anys que hi som, que sempre s'agafi segons quin tema com a excusa per tornar a sortir al carrer i intentar boicotejar actes públics i generar una sensació d'intranquil·litat".
L’Obra Cultural Balear prepara mobilitzacions a favor del català
L'Obra Cultural Balear (OCB) no pensa quedar de mans plegades i prepara una campanya de concienciació ciutadana i posteriors mobilitzacions per aturar la reforma de la Llei de funció pública. Des de l'OCB es considera fonamental per al futur la defensa del català com a requisit per accedir a l'Administració pública i es farà especial incidència en la transcendència que suposa modificar la Llei de normalització lingüística.
Gornés: “Tenim el suport dels ciutadans”
El conseller d'Administracions Públiques José Simón Gornés. La reforma de la Llei de funció pública, que converteix el català en mèrit i suposa la modificació de la Llei de normalització lingüística, ha provocat una contundent resposta social. Rafel Bosch, conseller d'Educació, Cultura i Universitats, rebutjà ahir la possibilitat d'oferir el seu parer, de valorar les al·legacions presentades per la UIB. En canvi, José Simón Gornés, conseller d'Administracions Públiques i impulsor de la polèmica reforma, no s'amaga, dóna la cara i defensa amb vehemència l'avantprojecte. I a més, el conseller diu sentir-se sorprès, 'pel punt d'alarmisme amb què alguns col·lectius tracten la modificació que el seu executiu ha començat a tramitar'.
El PSIB critica que el canvi de Llei “trenca la pau social i lingüística"
El PSIB ha criticat avui que la modificació de l'avantprojecte de la Llei de Funció Pública "trenca la pau social i lingüística" i, per això, ha demanat la seva "retirada", ja que vulnera l'Estatut d'Autonomia, la Constitució Espanyola i l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i, a més, no ha descartat acudir a la via judicial si fes falta perquè no s'aprovi. En roda de premsa, la diputada socialista, Pilar Costa ha explicat que li semblen "lamentables" els arguments per fonamentar "aquesta barbaritat", del president del Govern, José Ramón Bauzá, del conseller d'Administracions Públiques, Simón Gornés i del conseller d'Educació i Cultura, Rafael Bosch, "els qui han insinuat que, respecte a la normalització lingüística, durant 25 anys no s'ha aplicat la legalitat". Gornés: "Tenim el suport dels ciutadans"
El PP adverteix que, si Pastor vota en contra de la llei, serà expedientat
Mabel Cabrer conversa amb Antoni Pastor en un ple de la legislatura passada. Foto:T.Ayuga. El PP advertí ahir que, si un diputat acabàs votant en contra de la llei que arracona el català a l'Administració, seria motiu d'expedient, segons els estatuts de la formació. Així ho avançà la portaveu parlamentària dels populars, Mabel Cabrer, qui apuntà també que no creu que s'arribi a aquesta situació. Ara per ara, l'únic diputat que podria votar en contra d'aquesta reforma legislativa al Parlament és el batle de Manacor i vicepresident del partit, Antoni Pastor, que s'ha manifestat en contra de la iniciativa.
Sa Pobla més reivindicativa
Sa Pobla visqué anit una de les revetles de Sant Antoni més reivindicatives que es recorden. Ja fa dies que les xarxes socials van plenes de gloses en contra de la política lingüística del Govern, i els poblers, aprofitant la visita del president Bauzá a la seva festa, no dubtaren de fer-li saber el seu parer. Per això, el grup "Poblers i pobleres en defensa de la llengua per Sant Antoni" feren una crida per mostrar a les autoritats la seva oposició a la política lingüística de l'Executiu. Sarau i festa a Manacor per celebrar Sant Antoni Devoció a Artà per Sant Antoni
La involució lingüística
El Govern balear sembla obsessionat a fer retrocedir el català en la Llei de la funció pública. En paral·lel, les oposicions a funcionaris estan pràcticament congelades i no es renova el contracte als interins. És la llengua el primer problema funcionarial o n'hi ha de més greus...?
La UIB fa una crida al seny
La decisió de la UIB de demanar la immediata retirada de l'avantprojecte de Llei de la funció pública que pretén treure endavant el Govern Bauzá constitueix una passa fonamental que solidifica la gran reacció social contra l'intent de l'Executiu d'arraconar la llengua pròpia de l'Arxipèlag...
La UIB exigeix la retirada de la llei que margina el català
La Universitat de les Illes Balears (UIB) exigeix al Govern de José Ramón Bauzá la retirada "immediata" de l'avantprojecte de llei de la funció pública, que preveu que el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració. Segons les al·legacions presentades per la institució, la modificació de la llei pot comportar "l'eradicació" de l'idioma propi de l'Arxipèlag i el "retorn a èpoques passades", caracteritzades pel "buit jurídic" i la "manca de protecció de la llengua". El PP adverteix que, si Pastor vota en contra de la llei, serà expedientat
"Cap dels 3 treballadors de Son Espases no m'entengué en català"
"Si bé no podem pretendre que tothom que viu a l'Illa sàpiga expressar-se en la nostra llengua, sí que s'ha de fer l'esforç per part de tots almenys perquè l'entenguin (sic)". Aquesta és la resposta que va rebre el ciutadà Albert Cànoves de la cap d'Atenció a l'Usuari de l'hospital de Son Espases, Ángela Tumbarello, a la reclamació que registrà demanant els motius pels quals cap dels tres treballadors del centre sanitari esmentat als quals s'adreçà no l'entengué quan els parlava en català, llengua oficial a les Balears. "El desembre passat vaig acudir a Son Espases a fer-me una prova mèdica. A la recepció del Departament de Radiologia, on havia de fer-me la prova, ja no em varen comprendre. Vaig parlar en català i no m'entenien.
Més de 10.000 al·legacions, segons l’OCB
El coordinador de l'Obra Cultural Balear (OCB), Tomeu Martí, assegurà ahir que "nosaltres només hem calculat de moment les al·legacions que s'han generat a través de l'Obra però, un cop se sumin totes, ben segur que se superaran les 10.000". Ahir finalitzà el termini per presentar al·legacions a l'avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública, que farà que el català sigui un mèrit, en comptes d'un requisit, per als funcionaris balears. Des de l'OCB se n'han aconseguides unes 6.000. A les 6.000 al·legacions que calcula l'OCB, cal sumar-hi totes aquelles que han presentat per compte propi els ciutadans i altres entitats i associacions com Ciutadans per la Llengua, que ahir assegurava que 400 persones ja havien presentat l'escrit contra la proposta del Govern popular. A més, cal afegir-hi totes aquelles que en els pròxims dies arribaran a la Conselleria d'Administracions Públiques procedents de Menorca, Eivissa i Formentera.
“Matas ens robava doblers; Bauzá, la nostra identitat”
Lladó i Tardà, amb la resta de membres d’Esquerra al Consolat. Foto: M. À. C. El president d'Esquerra Mallorca, Joan Lladó, resumí ahir en una frase l'eliminació del català com a requisit per als funcionaris a les Illes: "Matas ens robava doblers; Bauzá, la nostra identitat". El dirigent d'Esquerra entregà les al·legacions del seu partit contra la modificació de la Llei de funció pública i assegurà que la reacció que han tingut els batles de sa Pobla, Manacor i Pollença demostra que "Bauzá no té la majoria", perquè en total "estam parlant de 70.000 habitants" que no veuen bé que s'arraconi el català. Per part seva, el diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà, explicà que és impensable que "el PP jugui les regles de joc de la modernitat, sinònim de pluralisme i que serveixen per protegir les llengües minoritàries i minoritzades".
El Govern no fa marxa enrere en la llei que arracona el català
L'allau d'al·legacions contra la reforma de la Llei de funció pública no fa canviar el Govern. El portaveu de l'Executiu, Rafel Bosch, deixà clar ahir que no faran marxa enrere i el català deixarà de ser necessari per accedir a l'Administració. Bosch també avançà que només s'acceptaran aquelles al·legacions que vagin en la línia de la reforma que es porta a terme. "S'estudiaran totes -les al·legacions- i es poden prendre en consideració les que estiguin en la línia del projecte", advertí. Per tant, la majoria d'objeccions fetes, crítiques amb la reforma, no seran tingudes en compte.
Allau d’al·legacions
Els registres de Balears tenen una feinada. Feia estona que una iniciativa no rebia tantes al·legacions. L'avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública que arracona el català no agrada als ciutadans, que aquests dies han presentat una allau d'al·legacions. Diverses entitats s'han mobilitzat per aconseguir suports i l'Obra Cultural Balear ha arribat a recollir-ne més de 3.000. També la plataforma Ciutadans per la Llengua ha fet córrer per internet un model d'al·legacions perquè els qui ho vulguin mostrin rebuig a la llei que prepara el Govern de José Ramón Bauzá. Una primera escenificació de l'oposició ciutadana a aquesta normativa que buida de contingut la Llei de normalització lingüística tingué lloc ahir dematí. Una cinquantena de persones, encapçalades pel president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, es varen concentrar davant el Consolat de Mar i tot seguit es varen dirigir a la seu de la Conselleria de Presidència per registrar les primeres 500 al·legacions.
UGT exigeix la retirada de la reforma de la Llei de Funció Pública perquè vulnera la Constitució
El sindicat UGT ha presentat avui al·legacions a l'avantprojecte de modificació de la Llei de Funció Pública que es tramita en el Parlament per considerar que vulnera la Constitució, l'Estatut balear, l'estatut bàsic de l'empleat públic i la llei de normalització lingüística.
La dignitat de sa Pobla
El fet que el Consistori de sa Pobla, governat pel PP amb majoria absoluta, segueixi el camí de Manacor i planti cara a la minusvaloració de la llengua pròpia en la Llei de la funció pública ha de fer reflexionar seriosament el president Bauzá sobre la fractura interna...
El conseller Simó Gornés diu que no fa cap croada contra el català
Simó Gornés, conseller de la Funció Pública, mira de justificar la mesura del Govern de Bauzá. El conseller de la Funció Pública, Simó Gornés, envià ahir un escrit als mitjans de comunicació en el qual justifica que la llengua catalana deixi de ser un requisit per treballar a l'Administració autonòmica. Gornés diu que els ciutadans votaren de manera majoritària "una formació política que havia defensat molt clarament la seva posició". Afegeix que "més enllà dels posicionaments ideològics, polítics o, senzillament, sentimentals, respectam el que ens diuen les sentències i els jutges", en el sentit que la modificació de la Llei de funció pública s'ajustarà a dret. Carta del conseller d'Administracions Públiques
El PSM de Menorca promou mocions municipals contra la nova Llei de la Funció Pública
El PSM de Menorca ha anunciat la presentació de mocions en els ajuntaments de l'illa on compta amb representació perquè els plens municipals es pronunciïn contra l'avantprojecte de modificació de la Llei de la Funció Pública de les Balears.
Carta del conseller d'Administracions Públiques
El passat 22 de maig els ciutadans de les Illes Balears van dipositar, de manera majoritària, la seva confiança en una formació política que havia defensat d'una manera molt clara la seva postura sobre la qualitat dels serveis en l'Administració Pública a través del programa electoral: "volem tenir els millors professionals, de manera que per accedir a l'Administració Pública, excepte en àmbits molt concrets, el català no serà un requisit. Es valorarà com un mèrit en la provisió dels nostres llocs de feina", dèiem...
CxI insta el Govern a no reformar la condició de requisit del català
Convergència per les Illes (CxI) ha demanat avui al Govern la retirada de l'avantprojecte que modifica la Llei de Funció Pública i la de Normalització Lingüística, per considerar que en suprimir articles referits a la protecció del català són contràries al que diuen la Constitució i l'Estatut balear.
El PSM-IV-ExM considera una 'provocació' que el català deixi de ser un requisit
El diputat de PSM-IniciativaVerds-Entesa, Antoni Alorda, ha asseverat que l'Avantprojecte de llei que estableix que el coneixement del català serà un mèrit i no un requisit per accedir a la funció pública és una "provocació que enterra, de forma unilateral, el consens en matèria lingüística." Alorda ha incidit que, en aquests moments, hi ha altres problemes molt més importants per als ciutadans de Balears, a causa de la greu crisi econòmica en la qual ens trobam i ha demanat al PP que retiri la modificació legislativa. Alorda ha assenyalat en roda de premsa que la intenció d'aquest avantprojecte és la de "degradar" el caràcter oficial de la llengua catalana a les Balears i ha anunciat que el seu grup està treballant en una sèrie d'al·legacions en contra d'aquesta modificació.
L'eliminació del Cofuc deixa enlaire els cursos de català
La llengua catalana també ha quedat tocada, després que el Govern anunciàs ahir l'eliminació de 92 empreses públiques. No debades, una és el Consorci de promoció de la llengua catalana (Cofuc). El director de l'Oficina de control pressupostari del Govern, Joaquín García, assegurà ahir que les competències del Cofuc seran transferides a l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) i que, d'alguna manera, es tracta d'una absorció. En tot cas, l'activitat del Cofuc no havia experimentat cap creixement en els darrers temps i l'oferta general de cursos de català està minvant. És per això que l'anunci de dissolució del Cofuc no causà gaire sorpresa en sectors de promoció de la llengua, però sí por. L'eliminació del Cofuc podria ser la primera passa cap a la supressió de bona part dels cursos de català i l'entitat podria quedar, senzillament, com una entitat avaluadora.
- L'hoteler Miquel Fluxà, el primer mallorquí a la llista Forbes dels més rics del món
- Donald Trump declara la guerra comercial al món i imposa aranzels del 20% als productes europeus
- Com serà la nova plaça Major de Palma?
- PP i Vox, en contra de reclamar un impuls formal davant el Parlament Europeu per a l'oficialitat del català
- Neix una aliança cooperativa per a impulsar comunitats energètiques a nivell estatal