La Universitat de les Illes Balears (UIB) exigeix al Govern de José Ramón Bauzá la retirada "immediata" de l'avantprojecte de llei de la funció pública, que preveu que el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració. Segons les al·legacions presentades per la institució, la modificació de la llei pot comportar "l'eradicació" de l'idioma propi de l'Arxipèlag i el "retorn a èpoques passades", caracteritzades pel "buit jurídic" i la "manca de protecció de la llengua".
La Universitat, institució oficial consultiva per a tot allò referent a la llengua catalana, segons l'article 35 de l'Estatut d'Autonomia, considera que l'avantprojecte presentat per l'Executiu com una "simple reforma" de les condicions per accedir a la funció pública "representa un canvi radical que incideix en la normalització lingüística". "L'avantprojecte representa el retorn a una situació d'indefensió de la llengua catalana, que es convertiria en un idioma declarat oficial, però en la pràctica mancat de tots els mecanismes legals i sociològics que garanteixen la normalitat de les llengües oficials", assegura.
La UIB, que valora la Llei de normalització lingüística i el Decret 100/1990 com a instruments de "certa eficàcia" per a la promoció de la llengua, tal com preveu l'Estatut, entén que "suprimir els mecanismes legals de protecció del català en les condicions actuals significa condemnar-lo a l'estatus d'idioma prescindible per a qualsevol administració, i això obre les portes a la seva definitiva residualització o, fins i tot, a la seva progressiva eradicació de la societat de les Illes Balears".
Requisit i no mèrit
Davant això, la institució educativa pensa que "el requisit del coneixement del català és imprescindible per garantir els drets dels ciutadans a utilitzar la llengua catalana en les seves relacions amb l'Administració, reconeguts en l'Estatut i tal com ha estat exposat reiteradament en diverses sentències de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears i el Tribunal Constitucional". Suprimir el requisitllengua pròpia i oficial", generaria "distorsions greus en l'àmbit dels dr implica, segons les al·legacions, "deixar els ciutadans de llengua catalana privats dels seus drets lingüístics i afavorir el retrocés del català en els àmbits institucionals, ja impulsat per les inèrcies creades per la política de marginació del català duita a terme en els darrers tres segles". En aquest sentit, la UIB troba que l'accés a les places de funcionariat de la Comunitat, en ser obertes a tots els ciutadans de l'Estat i "en no acreditar-se el coneixement de la ets civils i de la normativa del català". El centre acadèmic assenyala, a més, que el Decret 100/1990, que regula l'ús de les llengües a l'Administració, "és una peça de gran valor" per assegurar la normalitat de la llengua i apunta que la derogació representa "un retorn a èpoques passades, caracteritzades pel buit jurídic i la manca de protecció de la nostra llengua".
Així mateix, la Universitat es pronuncia sobre la possibilitat d'adoptar la toponímia oficial en català i castellà, i indica que està "fora de tot sentit i és propi de visions totalment superades". "La utilització oficial dels topònims en l'idioma territorial és no sols una necessitat derivada de l'esperit de l'Estatut d'Autonomia, sinó una tendència universal en el moment actual", remarca. Per tot això, la institució reclama a la Conselleria d'Administracions Públiques, dirigida per Simó Gornés, "la retirada immediata" d'aquest avantprojecte.
44 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El govern d'en Bauzá vol el bilingüisme imposar: una part en castellà i la resta en espanyol.
Quan els bilingüistes parlen de bilingüisme pensen en el castellà i l'espanyol.
El problema està amb els mallorquins que són porucs i admeten una disposició com aquesta: "El castellà ès la llengua espanyola oficial del Estat. Tots els espanyols tenen la obligació de conèixer-la i el dret de usar-la". Aquesta disposició es indigna, iniqua i abusiva. Els qui estan conformes amb aquesta disposició són delinqüents. La única llengua oficial ha de esser el mallorquí, digues-li balear, català o valencià.
Ara mateix, en una entrevista radiofònica, José Ramón Bauzà ha dit: "en español y en nuestras lenguas básicas insulares".
Discutir el nom de sa nostra llengua es de ignorants. No podem a cada lloc donarli un nom diferent (Mallorqui, Menorqui, Eivissenc, Valencià, etc.) Sa nostra llengua es sa que parlam tots , a Balears, (incluint Solleric, Felanitxer i Pollencí) ,a Cataluña, a València, al Sur de Francia i a l'Alguer. A pesar de ses nostres diferencies tots parlam sa mateixa llengua. Cap sudamericá, parli com parli a n'es seu pais (Argentina, Mexic, Cuba, Perú, etc.) pot negar que parla Español, i no per això deixa de tenir sa seva propia identitat. Siguem consecuents, per favor. No mos enfonssem noltros mateixos, denfessem sa nostra llengua o mos menjará es Castellá.
"tofol cagondena", aquesta llengua que anomenes "baléà", no he vist jo que en jose ramon bauza l'hagi inclosa com a requisit per als funcionaris publics; bé, ni com a requisit ni com a res, per tant quina es la defensa que es fà de sa "llengo baléà", si m'ho expliques, perquè jo no l'acab de veure a aquesta defenssa i protecció (només veig castellà, castellà, castellà, i res més que castellà; serà perquè es la que considerau es la llengua de Mallorca?) . Potser qualsevol dia el govern andalús llevarà el requisit del castellà per a la funció pública, i posarà l'andalús?, i el govern extremeny llevara també el castellà, per a posar l'extremeny?; i etc.., etc.., etc... ?. Jo vull que posin el ·balèà", i tú "tofol cagondena", que també ho vols, resulta que si em contestes, ho faràs per posicionar-te en contra meva, havent dit com he dit, que vull que posin el "baléà", i ademés vull que el posin com a requisit, no només com a mèrit; però curiosament, tú que dius dur la bandera de la que dius es la llengua de Mallorca, la "llengo baléà", en canvi tornaràs a mostrar el teu suport a aquesta vergonya de president bauzá, que no he vist jo que hagi tret cap normativa per a incloure el "baléà" a l'administració (ni a l'administració ni a enlloc), i jo dic, com s'enten que reclamis la "llengo baléà", i després aclamis a un president que no ha fet res per aquesta "llengo baléà"?, entre d'altres coses no ha fet res, una perquè es una llengua que evidentment, no existeix (però jo et torn a repetir, que si, que endavant, que la posin), i dues, i es la raó bàsica, perquè no vol ni baléà, ni artanenc, ni mahonés, ni capdeperenc, només vol castellà, castellà, castellà, i res més que castellà, per tot, absolutameent per tot. O es que jo vaig equivocat, i el nou text per a funcio publica, inclourà la "llengo baléà"?, no, diria que no serà així, "tofol cagondena", que no la inclourà.
Quin no entén que a Mallorca se xerra en català deu ser perquè no hi toca o que xerra en castellà. Mallorca i València, Barcelona i Perpinyà Tenim la mateixa herència que Jaume I mos deixà. Es des circo Baléà no saben ni escriure una llengua volen crear i això només fa riure.
ES CATALA A CATALUÑA A MALLORCA ES MALLORQUÍ ENTRE TOTS EMB D'ALLUÑA UNA LLENGO QUE NO ES D'AQUI S'OCB ESTA VENUDA ES PSM MOS VOL TRAICIONÀ SI NO LIS AGRADÀ ES BALÉÀ A CATALUÑA SEN POREN ENA MOLT BÉ SR. BAUZÀ EMB NOLTROS POT CONTA VOSTÊ LLEVI ES CATALA Y NO DEXÍ PERDRE ES BALÉÀ JA BASTA DE SUBVENCIONA UNA LLENGO QUE NO ES NOSTRA QUE SEN VAGI DE CANOSTRA DONAULI EMB SA LLANDERA PERQUE ES LLENGO FORASTERA
Lo que ha de fer la U.I.B. és fer realitat la sentència que ens va deixar el que fou Rector de l'esmentada Universitat: Bilingüisme, SI, CATALÀ I ANGLÈS.
Me fa vergonya pertànyer a la mateixa terra que tots aquests que escriviu aquestes barbaritats! "Baleà" dieu!? Teniu alguna idea sobre història? Heu estudiat en algun moment de la vostra vida? Sabeu per què a les nostres illes xerram CATALÀ? Vos agradi o no, xerram aquesta llengua, un dialecte d'aquesta, concretament, que canvia a cada poble, perquè això és el que fan les llengües. Si no vos agrada el seu nom, paciència. Ningú ens diu que siguem catalans. Això ens ho han fet creure aquesta guarda de retrògrads de l'ultra dreta hispano-espanyola que ens governen (perquè segurament molts de voltros els heu votat!). JO SOM BEN MALLORQUÍ, I LA MEVA LLENGUA ÉS EL CATALÀ, I N'ESTIC MOLT ORGULLÓS.