Català a l'administració

El PP diu que rebaixa el català perquè la llengua sigui “més estimada”

Acusa l’esquerra de causar “agitació social” i rebutja que sigui requisit a l’Administració. L’oposició denuncia que la reforma és discriminatòria i no garanteix els drets lingüístics

TW
286

El PP aportà ahir al Parlament un nou argument per justificar la modificació de la Llei de funció pública, que farà que els coneixements de català ja no siguin necessaris -deixaran de ser un requisit per ser un mèrit- per fer feina a l'Administració. El popular Fernando Rubio afirmà que la reforma pretén "contribuir que la llengua pròpia sigui més estimada", que deixi de ser vista com una "càrrega" o com un element "negatiu" pels qui volen ser servidors públics, i es converteixi en un "estímul, un premi o un incentiu", perquè no és imposada. Així justificà el rebuig a una iniciativa socialista que reclamava al Govern mantenir l'exigència de coneixements de català en els processos de sel·lecció del personal públic. La proposta fou rebutjada.

Davant les crítiques de l'oposició, Rubio apuntà que és "rotundament fals" que el PP estigui en contra de la llengua pròpia i acusà l'esquerra de "tergiversar" la modificació "dient que el PPes carrega la llengua", i d'estar darrere "l'agitació social" que s'ha produït en contra de la rebaixa en l'estatus del català. "Agiten la població", va dir, i els qualificà d'"irresponsables". En canvi, considerà que el PPno ha "enganat ningú", perquè la mesura s'incloïa en el seu programa electoral.

El popular defensà que la major part de gent que opta a fer feina a l'Administració és de les Balears i ha estudiat en català i, per tant, ja "tenen clarament acreditat el seu coneixement de català". També digué que, si s'exigeix la llengua catalana, "s'està discriminant l'altra" i es discrimina els qui vénen de fora. Acabà dient que el PP vol que vinguin "els millors professionals" a fer feina per l'Administració i, després, "ja farem tot allò que sigui possible perquè aprenguin la nostra llengua".

Notícies relacionades

Les paraules del popular irritaren el defensor de la iniciativa, el socialista Cosme Bonet, qui recordà que els ciutadans tenen dret a ser atesos per l'Administració en llengua catalana i advertí que la modificació impulsada pel PP no garanteix aquest dret. "És un dret i no se sorprengui si la gent surt al carrer", recalcà Bonet, qui afegí que la reforma no estimula l'aprenentatge del català, sinó que ja ha provocat que baixin les matriculacions per estudiar l'idioma.

El socialista denuncià que la llei del PP és "discriminatòria" i, fins i tot, contrària a l'esperit de la Constitució; criticà que els conservadors "posen els drets d'un opositor per sobre dels d'un ciutadà"; i sentencià que "sense requisit no garantiran el dret" dels ciutadans a ser atesos en la seva llengua. A més, assenyalà que, si es volen els millors professionals, a aquests no els ha de costar gens aprendre la llengua pròpia. "Allò que crec que passa és que són un govern ideologitzat i disposat a rompre consensos", digué referint-se al consens lingüístic dels últims 30 anys. "No governen per tothom, sinó per una petita part dels qui els han votat", rematà.

El nacionalista Nel Martí subratllà que l'aposta del Govern és "ideològica", però també "biogràfica", perquè romp amb les posicions populars dels darrers 30 anys i perquè "persones concretes arrosseguen el PP pel camí de la irracionalitat i l'odi contra la llengua catalana". El diputat de PSM-IV-E-Més per Menorca considerà "inadmissible" la ruptura del consens lingüístic per "degradar l'oficialitat de la llengua catalana". A més, avisà que allò que "molesta" el PP és que el català sigui l'idioma propi de les Illes, el que en qualsevol país empraria per defecte l'Administració. Ara, afegí, es legisla perquè l'estatus de llengua pròpia sigui "anecdòtic", per minorar-ne l'ús. "I l'únic argument és el programa", que també deia que no apujarien els imposts.