Moment d'una recent protesta de joves a sa Pobla contra la modificació de la Llei de funció pública que impulsa el Govern del PP. | A. Pol.

TW
35

Tots els sindicats, excepte el que representa el col·lectiu sanitari, votaren en contra ahir de la reforma de la Llei de funció pública, que farà que la llengua catalana deixi de ser necessària (passarà de ser un requisit a ser un mèrit) per accedir i promocionar a l'Administració de les Balears. UGT, CCOO, STEI-i i CSIF rebutjaren la reforma proposada pel Govern en la Mesa General dels Empleats Públics. Només hi votà a favor el sindicat FSES, que agrupa els sindicats mèdic i d'infermeria (Cemsatse) i ANPE, educatiu.

Malgrat els vots en contra de la part social, l'òrgan ha aprovat l'avantprojecte amb el mateix text presentat, i l'Executiu en continuarà la tramitació sense preveure-hi canvis substancials. La tercera versió de l'esborrany haurà de passar ara per la Comissió de Personal i pel Consell Balear de Funció Pública. Es preveu que en unes tres setmanes sigui aprovat pel Consell de Govern i que en un mes pugui entrar al Parlament per iniciar la tramitació com a llei.

Es dóna la circumstància que l'únic sindicat que votà a favor ahir de la reforma legislativa és el majoritari en el col·lectiu sanitari, l'únic al qual no s'exigeixen ara coneixements de català. Tot i que hi ha vigent un decret que demanava l'acreditació del nivell elemental a nous metges i infermers, la mateixa norma preveia una moratòria que encara no s'ha esgotat. Segons anuncià ahir als sindicats la directora general de Funció Pública, Núria Riera, la reforma de la llei eliminarà la moratòria i no s'exigirà el certificat de català a aquest col·lectiu.

Notícies relacionades

En la reunió, la resta de sindicats mostraren el rebuig a la reformaque impulsa el Govern. Especialment contundent fou l'STEI-i, que refusà l'argument de l'Executiu segons el qual la revisió legislativa persegueix situar les dues llengües oficials en pla d'igualtat. Segons el sindicat, aquesta igualtat no existirà perquè mentre desapareix l'exigència de coneixements de català es manté l'exigència de conèixer el castellà, fixada en la Constitució.

L'STEI-i també criticà que la Conselleria d'Administracions Públiques menyspreï les 12.326 al·legacions presentades i no pensi contestar-les, tot i que la llei obliga a fer-ho. L'entitat considera la reforma "l'atac més greu contra la llengua catalana" en democràcia, perquè només té per objectiu "arraconar-la" de la vida pública i fer-la prescindible.

La directora general de Funció Pública, Núria Riera, afirmà que totes les al·legacions s'han tingut en compte, encara que just s'han fet tres modificacions puntuals a l'orginal: es recupera un article de la Llei de normalització per potenciar l'ús social del català; s'inclou els policies locals dins el personal que ja no haurà d'acreditar el conèixement de la llengua pròpia; i es dóna un any perquè les administracions fixin en quins llocs de feina s'exigeix el català, excepte els que siguin clarament d'atenció al públic i els assessors lingüístics.

L'avantprojecte, per tant, manté que els futurs empleats públics puguin accedir a qualsevol administració de l'àmbit balear sense haver de conèixer la llengua pròpia. Alhora, suposarà la modificació de set articles de la Llei de normalització, entre altres motius per permetre introduir toponímia en castellà.