Alguns eurodiputats demanen a una carta a Bauzá que rectifiqui els seus atacs al català
Els diputats que integren l'intergrup de minories tradicionals, comunitats nacionals i llengües del Parlament Europeu han escrit una carta al president del Govern balear, José Ramón Bauzá, per demanar-li que rectifiqui la seva política respecte al català. Al document, que avui ha fet públic el sindicat STEI-i, el president de l'esmentat organisme de treball, François Alfonsi, sol·licita al president Bauzá que retiri el projecte que modifica la Llei de Funció Pública que arracona el català i que permetrà que la llengua deixi de ser un requisit per a l'accés a una ocupació a l'administració autonòmica.
El president del Parlament Europeu respon en català a l'STEI-i
El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, ha respost en català una carta a l'escriptor Jaume Cabré. Ho ha fet en resposta a la visita que feren el passat dia 14 de juny el sindicat STEI-i i l'assemblea de professors de les Balears, per exposar a aquesta institució amb seu a Estrasburg els atacs a la llengua pròpia de les Illes que està duent a terme el Govern del PP amb les seves polítiques.
13.820 firmes contra la llei que arracona el català
Els membres del Moviment per la Llengua varen registrar ahir dematí al Parlament 13.820 signatures en contra de la modificació de la Llei de funció pública, que elimina el requisit de saber català per treballar a l'Administració. Amb les firmes, pretenen dur a la Cambra una petició que demana dues coses: la retirada o derogació de la modificació de la Llei de funció pública i el compromís públic del Parlament de respectar la Llei de normalització lingüística i no retallar-la.
El Parlament avala la desigualtat jurídica entre català i castellà
El grup del PSM-IV-ExM i Més per Menorca ha quedat sol en la seva defensa de la igualtat jurídica entre el català i el castellà al Parlament, on s'ha aprovat el dictamen sobre la modificació de la llei de funció pública que elimina el requisit del català a l'administració.
Pastor es fa fort i continuarà com a diputat i batle de Manacor
Antoni Pastor es manté ferm i confirmà ahir que conservarà tant l'acta de diputat com el càrrec de batle. Pastor va assegurar que té el suport de 10 dels 12 regidors que -ell a banda- componen l'equip de govern de Manacor i que aquests li han demanat que continuï. Respecte de l'escó, digué que és conscient que li espera "una tasca difícil i complicada", però afirmà que "dimarts començaré a fer feina, amb rigor, i escoltant la gent de les Balears". Pere Rotger: "Molts pensen com Pastor, però mana la disciplina"
Estrasburg i la llengua
Representants de l'STEI-i i de l'Assemblea de Professors i Mestres en Català exposaren davant 45 eurodiputats a Estrasburg la situació de gran dificultat que travessa la llengua pròpia de Balears a causa dels menyspreus i envestides de l'actual Govern Bauzá.
Pere Rotger: “Molts pensen com Pastor, però mana la disciplina”
El president del Parlament, Pere Rotger, féu ahir un cant de la "disciplina del partit", tot i reconèixer que "molts pensen com Antoni Pastor en matèria lingüística". Per Rotger, "és molt greu trencar la unitat de vot". Considera que "davant la votació d'una llei, s'ha d'exhibir la màxima responsabilitat i allò més important és l'acord que pren el partit, que s'ha de respectar agradi o no. Jo entenc Pastor. L'entenc. Ha estat un gran parlamentari i portaveu", afirma l'actual president de la Cambra autonòmica.
El PP treu Pastor del seu grup al Parlament i a la Sala i deixa que Madrid l’expulsi
El PP de José Ramón Bauzá no perdona. Ahir optà per donar una resposta dura i immediata a la indisciplina d'Antoni Pastor, però també per rentar-se'n les mans i deixar que sigui Madrid qui remati. Els populars decidiren suspendre cautelarment com a representant del partit el diputat i batle de Manacor. La formació no pot obligar-lo a abandonar els càrrecs electes i, per tant, el fa fora del grup popular al Parlament i a l'Ajuntament de Manacor. També el descavalca de president del PP d'aquest municipi.
La 'persecució institucional' al català arriba a Estrasburg
González i Font, amb les eurodiputades socialistes Maria Badia i Teresa Riera, i l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa, a la capital europea. La "persecució institucional" que el Govern de José Ramón Bauzá està mantenint en contra del català ja ha arribat a oïdes d'Estrasburg. Les responsables de fer córrer la veu han estat Magdalena González i Antònia Font, en qualitat de representants de l'STEI-i i de l'Assemblea de Professors en català de les Illes Balears. Ambdues representants han exposat a l'intergrup de minories del Parlament Europeu com "s'està produint una persecució institucional" a la llengua catalana, ha assenyalat Antònia Font, després de denunciar que "Bauzá ha tancat la RTV de Mallorca, ha reduït la presència del català a l'autonòmica IB3 i no permet la recepció de TV3".
El PP li pren el carnet i serà diputat ‘no adscrit’ dimarts
Pastor observa Bauzá en el ple de dimarts al Parlament. Foto: J. Torres. El PP prosseguí ahir les mesures per apartar Antoni Pastor. El Comitè de Drets i Garanties estatal decretà la suspensió cautelar de militància del diputat i batle i li obrí un expedient sancionador que acabarà en expulsió. El mateix organisme balear havia acordat fer-lo fora del grup parlamentari i municipal i descavalcar-lo com a president del partit a Manacor. El secretari general del PP, Miquel Vidal, demanà a Pastor que torni les actes fins que es resolgui l'expedient disciplinari. Mentrestant, els populars formalitzaren també la petició al Parlament per fer fora del seu grup el diputat. En els plens extraordinaris de dimarts (se n'han convocat tres, un per votar les esmenes a la llei de turisme) ja s'estrenarà com a ‘no adscrit' (un diputat sense grup) i canviarà d'ubicació a la Cambra.
El conseller Toni Gómez recomana a Pastor «que se'n vagi»
El conseller de Presidència, Antonio Gómez, ha assenyalat que «el PP compleix» i que «qui ha trencat els compromisos contrets i s'ha desmarcat» ha estat Antoni Pastor.
Pastor es desmarca del PP per defensar la llengua pròpia
La primera crisi de consideració dins l'àmplia majoria absoluta del PP balear esclatà ahir en un tens ple del Parlament. El diputat i batle de Manacor, Antoni Pastor, es desmarcà dels populars i no acatà la disciplina de vot a fi de defensar la llengua pròpia. Fou en la votació de les esmenes a la totalitat presentades per l'oposició contra la reforma de la Llei de funció pública, la llei que farà que el català deixi de ser necessari per accedir a l'Administració, la que rebaixa la Llei de normalització lingüística, la que farà que la llengua pròpia deixi de ser d'ús preferent per als funcionaris. La rebaixa del català avança amb durs retrets de l'oposició El PP obrirà un expedient a Pastor que pot acabar en expulsió
La rebaixa del català avança amb durs retrets de l’oposició
La llei que rebaixa l'estatus del català com a llengua pròpia, que farà innecessari conèixer-la per ser funcionari, superà ahir el primer tràmit parlamentari. En un tens debat, eclipsat pel desmarcament del popular Antoni Pastor, el PP rebutjà les esmenes de l'oposició i l'esquerra carregà amb duresa contra el Govern de José Ramón Bauzá. L'acusà de rompre el consens lingüístic, de dividir la societat, d'anar contra de la llengua pròpia i de voler castellanitzar Balears. El Govern respongué que "només vol fer normal allò que és normal al carrer". La socialista Francina Armengol assumí personalment el debat i s'erigí en cap de l'oposició per anunciar que, si el 2015 tornen a governar, el primer que faran serà derogar aquesta llei i tornar al consens del 1986.
L'arraconament de la llengua pròpia pot deixar el PP amb un menys
El Parlament té reservat per avui, el darrer ple ordinari del curs, un dels plats forts de la majoria popular: la reforma de la Llei de funció pública, que farà que el català deixi de ser necessari per accedir a l'Administració. El president crida la seva gent per anar al Parlament
El PP obrirà un expedient a Pastor que pot acabar en expulsió
La decisió del diputat Antoni Pastor de desmarcar-se del PP i no acatar la disciplina de vot del seu grup tindrà conseqüències. El president del Govern i del PP, José Ramón Bauzá, anuncià ahir, immediatament després que s'acabàs el ple, que el seu partit li obriria un expedient (un informe, va dir ell)i que seria el Comitè de Drets i Garanties l'encarregat de redactar-lo i d'imposar-li una sanció disciplinària que, segons els estatuts del PP, podria arribar, fins i tot, a suposar l'expulsió de Pastor del partit.
El president crida la seva gent per anar demà al Parlament
El president, José Ramón Bauzá, no en té prou amb els 35 vots que li donen la majoria absoluta al Parlament. Farà venir la seva gent a la sessió de demà, en què s'han de votar les esmenes a la totalitat a la Llei de funció pública, per tenir suport moral a l'hora de fer la primera passa perquè deixi de ser necessari saber català per ser funcionari de les Illes Balears. Segons ha pogut saber aquest diari, el PP ha enviat correus electrònics als presidents de les juntes locals i de districte per demanar-los que vagin demà al ple. S'hi han de votar les esmenes de la totalitat del PSIB i PSM-IV-E contra la modificació de la Llei de funció pública, que relegarà el català de requisit a mèrit per treballar a l'Administració.
Societat civil i llengua pròpia
Passat demà hi ha una votació transcendental al Parlament. Són les esmenes a la totalitat de la reforma de la Llei de funció pública, que a la pràctica arracona la llengua pròpia.
L’OCB crida la societat civil per mantenir el català com a requisit
La pròxima batalla en la defensa del català tindrà lloc dimarts al Parlament, però es farà amb un públic d'excepció. L'Obra Cultural Balear hi ha convidat més de mig centenar de personalitats sensibles pel que fa al català, com l'expresident Cristòfol Soler i la rectora de la UIB, Montserrat Casas. Demà passat al Parlament s'han de votar les esmenes a la totalitat a la modificació de la Llei de funció pública, que farà que saber català deixi de ser un requisit per arribar a ser funcionari.
Sessions d'estiu al Parlament per arraconar el català
El Consell de Govern demana al Parlament que convoqui sessions extraordinàries a l'estiu per aprovar la modificació de la llei de Funció Pública, amb la qual es produirà la devaluació de la llengua pròpia de les Illes, passant aquesta de ser un requisit a ser reconeguda just com un mèrit a l'hora d'accedir a l'Administració pública.
La llei que rebaixa el català arriba al ple i tothom mira Pastor
La reforma de la Llei de funció pública, que farà que el català deixi de ser necessari per accedir a l’Administració, arribarà al ple del Parlament dimarts. En el ple, el darrer ordinari del període de sessions, es votaran les esmenes a la totalitat presentades per l’oposició, PSIB i PSM-IV-E, que demanen la retirada de la reforma. Les esmenes seran rebutjades per la majoria absoluta del PPi la llei seguirà la tramitació. Però, més enllà de la votació, qui més qui menys està pendent del que votarà el popular Antoni Pastor.
L'executiu autonòmic es dirigeix en castellà als funcionaris
El procés d’admissió d’alumnes per al curs 2012-13 per a Infantil, Primària i ESO començà ahir. Els pares amb fills a segon cicle d’Infantil i primer cicle de Primària hauran d’escollir el català o el castellà com a llengua vehicular. Foto: T. A. El Govern de les Illes Balears ja es dirigeix en castellà als funcionaris, tot i que encara no està aprovat l'avantprojecte de llei de funció pública que converteix el català en mèrit i, per tant, no obliga els funcionaris a conèixer la llengua pròpia. En un correu electrònic enviat als empleats públics el 3 de maig, la directora general d'Administracions Públiques, Maria Núria Riera, els demanava en un text en català i també en castellà que omplissin una fitxa descriptiva del seu lloc de treball per tal de fer complir el Pla estratègic en matèria de funció pública. Però no només el correu electrònic és bilingüe, sinó que a les instruccions que donen als funcionaris per poder omplir la fitxa que ha de servir per fer l'auditoria tècnica de gestió dels serveis generals també els detallen que, a l'hora d'emplenar-la, poden escollir fer-ho en "castellà o en català".
El PSM proposarà al Parlament que saber català sigui una obligació
Alorda ha explicat el sentit de l'esmena per a la modificació de la llei de Funció Pública. Foto: Arxiu Grup Serra. El PSM-IV-ExM demanarà al Parlament que s'estableixi el coneixement del català com un deure per aconseguir la igualtat lingüística i també la supressió de tots els articles del projecte de llei de modificació de la Llei de Funció Pública del Govern. El diputat Antoni Alorda ha explicat avui l'esmena principal que presentaran en el pròxim ple parlamentari al projecte de llei del Govern, que entre altres mesures, elimina el català com a requisit d'accés a la funció pública. Alorda, que ha ofert avui una roda de premsa amb la senyera penjada a la jaqueta, ha demanat que es retiri la modificació de la llei de Funció Pública perquè ha tingut "una gran contestació social" i ha suggerit al Govern que reflexioni i "aturi aquesta provocació" contra els mallorquins i el català.
L'OCB reclama als parlamentaris la retirada de la reforma de la Llei de Funció Pública
Mateu i Martí, representants de l'OCB. Foto: J. Lladó. L'Obra Cultural Balear ha presentat avui al·legacions al projecte de modificació de la Llei de Funció Pública proposat pel Govern i ha reclamat que es retiri per considerar que vulnera la Constitució, l'Estatut d'Autonomia de les Balears, l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i la Llei de Normalització. El president de l'OCB, Jaume Mateu, ha fet una crida als diputats i en especial al president del Parlament, Pere Rotger, perquè paralitzin l'aprovació del projecte de llei, ha informat l'entitat en un comunicat. L'OCB al·lega que el projecte de llei trenca el consens en matèria lingüística "treballat minuciosament durant 30 anys".
Isidor Marí: “Mai no s’havia fet una política lingüística tan temerària”
Isidor Marí (Eivissa, 1949), president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, es mostra optimista amb el futur de la llengua i confia que el Partit Popular recapacitarà sobre la seva política lingüística. Sobre un dels temes més conflictius que han sortit a la llum pública en els últims temps, la modificació de la Llei de funció pública, valora que "no es tracta d'una simple modificació, sinó d'un fet molt més greu: la ruptura unilateral i encoberta del consens unitari que representa la Llei de normalització lingüística aprovada per unanimitat el 1986, i amb un Govern del PP! És una regressió tremenda als temps predemocràtics i contrària a la tendència universal cap a un plurilingüisme equitatiu i sostenible, en què cada llengua, en l'espai on és patrimonial, pugui tenir el màxim reconeixement", valora Marí.
“Els llaços no són banderes ni cartells, sinó un símbol”
Juristes i comunitat educativa coincidiren ahir que "els llaços no són banderes ni cartells, sinó un símbol", i que la Conselleria d'Educació no diu res de llevar els llaços quadribarrats. Aquesta és la resposta a la circular enviada als centres educatius des de la Direcció General de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives del Govern. El document requereix als directors i directores "la retirada d'aquells elements (banderes o cartells) que excedeixin l'exercici de l'autonomia dels centres".
Educació obliga a retirar els llaços pel català
La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ha enviat una circular a tots els centres educatius públics i concertats en què "requereix als directors i directores" la retirada de "banderes o cartells", perquè es tracta d'una reivindicació amb un "rerefons polític". El document, que està signat per la directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives, María de las Mercedes Celeste, comença recordant que "la senyera" col·locada en alguns centres educatius "no és cap de les banderes reconegudes com a símbol de les Illes Balears per l'Estatut d'Autonomia ni la bandera nacional". La coalició PSM-IV-ExM penja la senyera en favor del català
La coalició PSM-IV-ExM penja la senyera a favor del català
La coalició PSM-IV-ExM s'ha sumat avui a la campanya "Enllaçats pel català" que duen a terme diversos centres educatius de les Balears, i ha penjat senyeres als balcons de les seves oficines del Parlament i de l'Ajuntament de Palma i ha animat els ciutadans a fer-ho també. La formació política s'ha sumat a la iniciativa per reivindicar la llengua pròpia de les Balears, després que la Conselleria d'Educació hagi remès una circular als centres escolars demanant que retirin les senyeres, segons ha explicat en un comunicat. Les banderes penjades pel PSM-IV-ExM es poden veure als balcons de les seves oficines al carrer del Conqueridor i de la plaça de Santa Eulàlia, de Palma. Educació obliga a retirar els llaços pel català
El lema de José Ramón Bauzá
Mentre Jaume Bonet segueix la seva vaga de fam, el consell de govern presidit per José Ramón Bauzá se'n va anar a Alaior per eliminar el requisit de saber català als futurs funcionaris de les Illes Balears. Mentre Jaume Bonet feia dieta, ben segur que els consellers degueren cobrar dietes pel seu trasllat a Menorca.
L'STEI-i demana una reunió amb Educació per tractar la retirada dels llaços pel català
L'institut de Muro és un dels centres que s'han sumat a aquesta campanya. El sindicat STEI-i ha demanat avui obrir una via de diàleg i una reunió urgent amb les autoritats balears d'Educació per analitzar la situació dels centres que estan obligats a retirar els llaços de la campanya "Enllaçats pel català". El sindicat ha explicat que vol donar resposta als col·legis que no volen aturar la seva campanya a favor del català. "Sabem que hi ha centres que no volen retirar el llaç. La pregunta que ens fan els centres és: què passa si no el llevam?", ha afegit el sindicat, que ha sol·licitat una reunió amb la directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives, Mercedes Celeste. El STEI-i ha explicat que cerca evitar "que es produeixin situacions tragicòmiques", com la tramesa de la "Policia o la Guàrdia Civil als centres per retirar els llaços".
El Govern aprova la llei que degradarà el català a l’Administració
El Consell de Govern es va fer ahir a Alaior, Menorca. Bauzá i els consellers hagueren de suportar una protesta per les retallades mentre feien un refresc. Foto:Tolo Mercadal. El català està més a prop de patir una degradació sense precedents com a llengua pròpia de les Illes Balears. El Govern aprovà ahir el projecte de llei que converteix l'idioma propi en una llengua que ja no és necessària per fer feina a l'Administració pública de l'Arxipèlag. El català, per tant, deixarà de ser la llengua pròpia de l'Administració. La modificació de la Llei de funció pública, que també suposa canvis rellevants en la Llei de normalització, haurà de ser aprovada ara pel Parlament perquè entri en vigor. L'OCB fa una crida a la mobilització contra la reforma de la Llei de Funció Pública El PSIB creu que el Govern ha aprovat "una llei en contra del català" El PSM-IV-ExM diu que el Govern consuma el major atac al català en tota la democràcia Inca diu "Sí a la llengua"
Inca diu “Sí a la llengua”
L'expresident del Govern balear Cristòfol Soler (PP) fou un dels portadors de la senyera en la manifestació que tingué lloc ahir vespre a Inca a favor de la llengua. La marxa, convocada per la delegació de l'Obra Cultural Balear de la capital del Raiguer, s'emmarca dins els actes que des de divendres passat i fins al proper dia 24 du a terme l'entitat arreu de Mallorca per encalentir motors amb vista a la gran manifestació que preparen per a dia 25 de març a Palma sota el lema "Sí a la llengua". "Vénc a defensar una llei que vaig votar i no entenc per què la volen llevar", manifestà Soler just abans de l'inici de la marxa, que començà a l'estació de tren d'Inca i finalitzà a la plaça de l'Ajuntament.
Tots els partits, llevat del PP, fan pinya pel català
Front comú a favor del català. Els responsables dels partits polítics de les Balears -amb l'excepció del PP- es reuniren ahir horabaixa amb els integrants de la plataforma Moviment per la Llengua a sa Pobla, on escenificaren la seva defensa de la llengua pròpia de les Illes i rebutjaren la política lingüística del Govern de José Ramón Bauzá. Biel Barceló, Joan Font i Jaume Payeras (PSM-IV-ExM), Francina Armengol i Francesc Miralles (PSIB-PSOE), Josep Melià i Antoni Serra (Convergència per les Illes) i Cathie Sweeney i Joan Gaià (Esquerra Mallorca) assistiren a la cita amb aquesta plataforma ciutadana.
El PSM-IV-ExM diu que el Govern consuma el major atac al català en tota la democràcia
La coalició PSM-IV-ExM ha assegurat avui que el Govern ha consumat "el major atac a la llengua pròpia des de la recuperació de la democràcia" amb l'aprovació de la modificació de la Llei de Funció Pública.
El PSIB creu que el Govern ha aprovat “una llei en contra del català”
La portaveu del PSIB-PSOE, Pilar Costa, ha criticat avui l'aprovació per part del Govern del PP de la modificació de la Llei de Funció Pública, ja que considera que l'ha convertit en una norma "en contra del català" en no exigir ja aquest idioma per treballar en l'Administració autonòmica.
L'OCB fa una crida a la mobilització contra la reforma de la Llei de Funció Pública
L'Obra Cultural Balear (OCB) ha fet una crida a "la mobilització al carrer" contra el projecte de reforma de la Llei de Funció Pública aprovat avui pel Govern balear, que contempla l'eliminació del requisit de conèixer català per accedir en determinats llocs de l'administració.
Educació farà efectiva la retirada dels llaços pel català
La directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives, Mercedes Celeste, insistí ahir que la Conselleria d'Educació actuarà per fer efectiva la retirada dels llaços a favor del català que pengen a més de trenta centres educatius de les Illes. "Primer ho comunicarem als directors i després ja veurem quines actuacions es fan", explicà Celeste. I assegurà que "no serà tan important la forma administrativa com realitzem les actuacions, sinó com d'important consideram que en això cal actuar". La responsable d'Inspecció Educativa va reforçar així les paraules del conseller d'Educació, Rafel Bosch, sobre el fet que una cosa és lluir un llaç a títol individual i l'altra fer-ho en un centre escolar. "El que hem de fer evidentment és recomanar als centres educatius que no es duguin a terme aquest tipus d'actuacions", assegurà.
El Parlament rebutja retirar la modificació de la Llei de Funció Pública
El Parlament ha rebutjat avui una proposició no de llei que sol·licitava la retirada de l'avantprojecte de llei de modificació de la Llei de Funció Pública, que elimina el català com a requisit per accedir a l'Administració.
UPyD diu que els conflictes per la llengua són “inexistents”
El portaveu de UPyD a les Balears, Juan Luis Calbarro, ha assenyalat que els conflictes per la llengua són "inexistents" i suposen "malgastar el temps i l'energia". Ha asseverat que afirmar que una llengua és en perill d'extinció "només pot ser fruit de la ingenuïtat o del desig d'enganyar".
“En la llengua tenim la nostra força”
"En la llengua tenim la nostra força". Aquesta frase, que Baltasar Porcel pronuncià el 2007 en rebre el premi d'Honor de les lletres catalanes, l'ha recuperada ara Moviment per la Llengua, la plataforma creada amb l'objectiu que el Govern no rebaixi la legislació lingüística. Moviment per la Llengua dugué a terme ahir a sa Pobla el seu primer acte de carrer. Fins ara només eren presents en les xarxes socials. Unes 500 persones, segons els organitzadors, participaren en l'esdeveniment. Començà a les onze i mitja del matí, amb una cercavila animada per una dotzena de xeremiers i amb la presència dels Caparrots d'estiu de sa Pobla. En acabar, la portaveu de la plataforma, Antònia Payeras, llegí el manifest, en què reivindicà el valor de la llengua i demanà que no es toquin les lleis de la funció pública i de normalització lingüística. "Que no ens enganin! És un atac disfressat de simple modificació de la normativa actual", alertà, i advertí que "no callarem, perquè callar ara és mentir. I som transparents, som gent valenta i, des de qualsevol indret, refarem el nostre dret de parla...".
Les cooperatives d'educació reclamen la discriminació positiva del català
Les Cooperatives d'Ensenyament de les Balears han fet públic un manifest en el qual advoquen per la discriminació positiva del català, defensen que s'utilitzi com a llengua vehicular en l'educació i que es mantingui com es va aprovar en 1986 la Llei de Normalització Lingüística. En el manifest, les cooperatives que gestionen centres escolars on estudien uns 8.000 alumnes defensen el català com tret d'identitat de les Balears i la seva idoneïtat com llengua vehicular d'ensenyament, tal com ocorre en els esmentats col·legis, han assenyalat les entitats en un comunicat. Les escoles cooperatives recolzen l'ús habitual del català "en tots els contexts del centre", com a eina bàsica de relació entre els membres de la comunitat educativa, en la gestió i en les comunicacions externes. "En la llengua tenim la nostra força"
- L'hoteler Miquel Fluxà, el primer mallorquí a la llista Forbes dels més rics del món
- Donald Trump declara la guerra comercial al món i imposa aranzels del 20% als productes europeus
- Com serà la nova plaça Major de Palma?
- PP i Vox, en contra de reclamar un impuls formal davant el Parlament Europeu per a l'oficialitat del català
- Neix una aliança cooperativa per a impulsar comunitats energètiques a nivell estatal