El Govern oferí a l'oposició quatre pactes: en educació, economia, territori i turisme. Però més enllà de la disposició a parlar-ne, poca cosa més. L'Executiu també vol veure si hi ha "punts de coincidència" en les dues lleis anteriors, que l'esquerra rebutja de pla.
El líder de PSM-IV-ExM, Biel Barceló, demanà al president José Ramón Bauzá la retirada de la Llei de funció pública i ho considerà "innegociable". La portaveu del PSIB, Francina Armengol, també hi mostrà oposició. Un i altre explicaren que Bauzá defensà la modificació de la llei per complir sentències judicials d'altres comunitats i, segons aquests, arribà a dir que no la considerava una "agressió" a la llengua catalana.
Pel que fa a la llei turística, Armengol i Barceló exposaren el seu rebuig al gruix del document de Delgado per la invasió de competències als ajuntaments, per la no-regulació del tot inclòs i per la introducció del canvi d'ús. En aquest punt, segons l'oposició, Bauzá es mostrà més disposat a negociar i a fer canvis, sobretot per ajustar el projecte al marc legal, però a més n'insinuà per regular millor el tot inclòs.
El portaveu del Govern, Rafel Bosch, que no participà en les reunions, reconegué que, malgrat la intenció de parlar amb l'oposició d'aquestes dues lleis, és més possible que hi hagi acords en la turística que en la del català. Mentre que assegurà que en la llei turística el president vol el màxim consens, en la del català afirmà que es pretén explicar el perquè de la reforma i es limità a defensar la seva posició i a rebaixar-ne els efectes.
El primer pacte que s'abordarà, però, serà l'educatiu i, de fet, ja n'hi ha un esborrany de la Conselleria, però això no vol dir que fructifiqui. Ahir, tant PSOE com PSM fixaren límits. Armengol advertí que, si no hi ha garanties que s'aturen les retallades, no pactaran cap model. Barceló vaticinà que, amb la política lingüística del PP, mai no podran estar-hi d'acord. En les reunions, Bauzá els apuntà que intentaran no reduir els 400 professors interins prevists per al proper curs. En canvi, els advertí que considera que la plantilla sanitària actual està sobredimensionada.
En l'àmbit econòmic, que es plantejava com a cabdal, només s'avingueren que la lluita contra l'atur ha de ser la prioritat. Armengol i Barceló exigiren increments d'imposts a rendes altes i la reclamació dels doblers que deu Madrid. L'objectiu és assolir més ingressos que es destinin a polítiques actives d'ocupació i no retallar més l'estat del benestar. Bauzá, que no és partidari d'incrementar imposts, es comprometé a reclamar els doblers a Madrid, però els reconegué que no és optimista, perquè ja li han dit que els comptes estan buits. Sí que els avançà que demanarà crèdits de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) per pagar proveïdors.
El portaveu, Rafel Bosch, recordà que, dels 530 milions que el PSOE vol destinar a un pla de xoc contra l'atur, 400 vindrien d'inversions de l'Estat, i afegí que no s'ha de fer un nou pla E, amb inversions que generen feines temporals, sinó que el pla hauria de servir per potenciar sectors de futur i generar ocupació estable.
El darrer pacte plantejat, el territorial, també té limitacions. El Govern vol parlar amb l'oposició d'una futura llei del sòl i del projecte de llei per legalitzar urbanitzacions il·legals i altres en espais protegits pel Pacte. El PSM, que impulsà la protecció, ja avançà que no jugarà ara a desprotegir.
Així les coses, Armengol assegurà que el PSIB vol cercar acords "però mantenint unes línies vermelles: no retrocedir més en l'estat del benestar i tenir com a prioritat absoluta la creació d'ocupació". Barceló lamentà que l'Executiu no hagués mostrat "més impuls i propostes per lluitar contra l'atur". I Bosch valorà la trobada com a "cordial i positiva, perquè es posaran en marxa reunions per assolir possibles acords".
15 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Aquest home no serveix per res més que per carragar-se el nostre idioma; tot el demés no li importa el més mínim. Si quan acabi el seu govern ha aconseguit que es xerri molt més el foraster que no el mallorquí, considerarà que el seu mandat ha estat un triomf.
però a que punyetes esperam per denunciar tot això davant del Tribunal d'Estrasburg?, qualqú te una resposta de per què no es denuncia d'una punyetera vegada?
El proper divendres a Felanitx sira gros, LLUITAREM, Visca sa terra i Visca els paisos Catalans !!
A Jaume d'un altre Jaume: No sé com estaran ses nostres illes d'aquí a quatre anys, però, per si de cas, convendria fer molts de documentals dels costums illencs i moltes gravacions de les nostres converses per tal que en un futur no gaire llunyà, quan ja no quedem cap illenc, se sabi com érem i com parlàvem.
Pel que fa al català, en Bauzà s'equivoca greument. No es això el que va prometre. Se deixa dur per la secta de Delgados, Campos i demes palmesanos estufats que de sempre "hablan castellano porque hace fino" No tenc cap dubte de que a la Part Forana en Delgado a les eleccions s'en duria una gran derrota. A la Part Forana no en volem saber res de gent com Delgado, Campos i demés pijeria palmesana. En Bauzá ens està decepcionant aceptant totalmente aquestes tesis i tornant enrrera. Ni amb en Cañellas ni amb en Matas aquest gent havia prosperat. I ara està triomfant.
Mira que ho son rucs, aquesta mania d’anar en contra del Català no ajuda en res. La majoria absoluta no es un xec en blanc, han de governar per a totes i totes. D’aquesta crisi hem sortirem tots junts no dividint i creant polèmiques on no n’hi havia. Senyors del Govern del pp, el català també és un importat font de riquesa i genera un important volum de negoci; tant cultural com turístic i generador de riquesa. Si no el voleu estimar allà vosaltres, però sigueu pràctics i deixeu fer feina i crear riquesa, ...
Adéu, Bauçà! Ens aturarem devora el riu.
Sr. Bauzá (en castellà) com li agrada que l'anomenin: L'idioma català no és patrimoni de Catalunya perquè també se parla a altres indrets. L'idioma espanyol no és patrimoni (en tot cas, cuna) d'Espanya pel mateix motiu. Identificar idioma amb nació és incongruent quan aquest traspassa fronteres. Parlar castellà no és sinònim de fidelitat o identitat amb Espanya (independència de les colònies) Parlar Gaèlic (Irlanda) no llevà l'adopció de l'idioma anglès (colonitzadors) com a propi després de la seva independència. Per tant, lligar llengua amb independència o per altra banda amb identitat espanyola és en sí contradictori. Que vull dir: l'espanyolitat o la mallorquinitat es guanyen amb els fets, la feina i l'amor per la terra mai per la imposició de lleis restrictives contra les cultures minoritzades. D'això se'n diu caciquisme pur i dur o també nacionalisme "español", cosa molt diferent del món de les llengües i de les cultures.
Aquests del PP són uns inèptes i no saben com arreglar el problema de la crisi després d'haver fet tanta bandera en el seu programa electoral. Fan pol·lèmica amb la llengua com a cortina de fum i que quedi tapada la seva ineptitud gestora. Què faran? treuran els doblers de davall dels macs?
Esperem que PSOE i PSM diran -com na Rosa Estaràs encara que amb una intenció contrària- per aquí no, que no hi passam, respecte de la Llei de funció pública i de la Llei de normalització per rebaixar l'estatus del català a l'Administració i es negaran a negociar res dels altres temes.