Endavant Mallorca denuncia la persecució política del català
La plataforma Endavant Mallorca ha impulsat una campanya sota el nom 'Tenim la paraula: a Mallorca en català', amb l'objectiu de combatre la "inèdita persecució política" que segons la seva opinió està sofrint la llengua catalana per part de les institucions. "El català no havia estat mai tan perseguit des de la mort del dictador Franco", han lamentat durant la presentació de la iniciativa. L'OCB denunciarà els atacs contra el català davant les institucions europees Somescola.cat celebra el Dia europeu de les llengües defensant el model d'immersió
L'OCB denunciarà els atacs contra el català davant les institucions europees
L'Obra Cultural Balear ha anunciat avui que denunciarà davant les institucions europees "els atacs contra la llengua pròpia" que impliquin les decisions que adoptin el Govern, el Consell de Mallorca o els ajuntaments, que pugui suposar una violació de la Carta Europea de les Llengües Regionals.
El PP també modificarà la Llei de normalització lingüística
El conseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés, deixà caure ahir que el Govern del PP durà a terme una modificació puntual de la Llei de normalització lingüística, aprovada pel mateix PP l'any 1986. Tot i que no aclarí l'abast que tindrà, si que deixà entreveure que aquesta reforma es farà per no entrar en contradicció amb la modificació que s'està fent de la Llei de funció pública. El canvi en aquesta darrera llei permetrà que el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració autonòmica i passi a ser només un mèrit, amb la qual cosa no caldrà conèixer la llengua pròpia per ser empleat públic de la Comunitat.
El TSJIB avala que el català sigui requisit a l'Administració
La Sala Contenciosa Administrativa del TSJIB avala en una sentència el conegut decret que regula l'exigència de coneixements de llengua catalana en els procediments selectius d'accés a la funció pública, amb vista a ocupar llocs de feina convocats en l'àmbit de l'Administració de la Comunitat Autònoma. El decret fou aprovat el 17 d'octubre de 2008 pel Govern del Pacte de Progrés. El Tribunal desestima així el recurs presentat per la Unió Sindical Obrera de les Illes Balears (USO) en relació a diversos articles i disposicions de l'esmentat decret. Dues de les magistrades que formaven part de la Sala votaren en contra d'aquesta decisió.
El Parlament demana que no calgui saber català a la Sanitat
El PP diu que "no podem privar els ciutadans de bons especialistes per qüestions lingüístiques". Foto: M. À. Cañellas. Amb els únics vots del PP i el rebuig de l'oposició (PSIB i PSM), el Parlament aprovà ahir una iniciativa dels populars que demana al Govern la modificació de la normativa actual per tal que el català deixi de ser un requisit per accedir a fer feina en el sistema sanitari públic de les Illes i passi a ser un mèrit. En la Comissió de Sanitat del Parlament, la diputada popular Catalina Palau defensà que el requisit del català és un obstacle a l'hora de cobrir les necessitats sanitàries de les Illes, sobretot a determinats centres de Menorca, Eivissa i Formentera. També indicà que cal recuperar el "sentit comú" entorn de la llengua, acabar amb els "disbarats" i no seguir amb "imposicions anòmales". Conclogué la defensa del bilingüisme assegurant que "al pacient no li interessa en quin idioma se li dirigeix un professional de la sanitat".
Vicenç Thomàs assegura que el requisit de saber català no ha causat cap vacant
L'exconseller de Salut del PSIB Vicenç Thomàs ha assegurat avui que l'establiment del català com un requisit per a l'accés a la sanitat balear no ha causat cap vacant en el sistema públic, ja que es dóna un termini de dos anys als funcionaris perquè aprenguin la llengua cooficial.
Son Servera insta a mantenir el català com un requisit
El ple de Son Servera va aprovar, amb l'abstenció del Partit Popular, rebutjar l'eliminació del coneixement del català per a accedir a l'Administració autonòmica i instar el Govern que adopti les mesures necessàries per mantenir el coneixement del català com un requisit. La moció, presentada per l'equip de govern (PSOE-Independents i CxI), va rebre el suport d'Esquerra-PSM. En la proposta s'al·ludeix que "el personal de l'Administració ha de garantir el dret dels ciutadans a utilitzar en la respectiva comunitat l'idioma cooficial" i això "és una mesura contrària a la nostra cultura i arrels i posa en perill el manteniment del nostre idioma i costums". El Partit Popular justificà l'abstenció en el sentit que "també s'ha de tenir en compte la professionalitat. D'altra banda, en el ple ordinari es va aprovar per unanimitat instar la Conselleria de Salut, Família i Benestar Social.
Porreres aprova la primera moció contra la rebaixa del català
Protesta a Palma, el juny passat, en contra de la rebaixa del català a l'Administració. Foto: Arxiu "La modificació legal perquè la llengua catalana deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració pública és un genocidi a l'Administració balear". D'aquesta manera defensà Joan Barceló, regidor del PSM-IV de Porreres, la moció presentada pel batle, Bernat Bauçà (CxI), "en contra de l'eliminació, a l'avantprojecte de llei de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, del requisit del coneixement del català per accedir a l'Administració autonòmica". Així, l'Ajuntament porrerenc es converteix en el primer consistori que demana al Govern que el nostre idioma continuï sent una exigència i no un mèrit.
L'STEI-i al·lega perquè el català continuï com a requisit
El secretari general de l'STEI-i, Biel Caldentey, presentà dijous al Registre de la Conselleria d'Educació un plec d'al·legacions contra l'avantprojecte per modificar la Llei de la funció pública, que n'elimina el requisit del coneixement del català per accedir a l'Administració perquè hi passi a ser un mèrit. Les al·legacions del sindicat se centren a exposar que el canvi que es pretén tirar endavant és anticonstitucional, que va en contra de l'Estatut de la Comunitat i de l'Estatut bàsic de l'empleat públic. L'STEI-i indica que la Llei 30/1992 de la Constitució Espanyola (CE), i en relació amb la qüestió lingüística a l'article 35.d, disposa que "els ciutadans podran utilitzar les llengües oficials dins del territori de la Comunitat Autònoma". Ja en el marc de la CAIB, l'Estatut d'Autonomia enuncia a l'article quart: "Les institucions de les Illes Balears han de garantir l'ús normal i oficial dels dos idiomes, han de prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i han de crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears."
L'OCB presenta al·legacions perquè el català continuï sent un requisit
El president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Jaume Mateu, presentà ahir al Govern un plec d'al·legacions contra l'Avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública, que elimina el requisit de coneixements de català per accedir a l'Administració perquè passi a ser just un mèrit. Segons el document presentat per l'entitat, l'Avantprojecte no s'ajusta a la Constitució, ni a l'Estatut d'Autonomia, ni a l'Estatut bàsic de l'empleat públic, ni a la Llei de normalització lingüística, així com tampoc a la Llei de règim jurídic de l'Administració. Mateu explicà que les al·legacions es fonamenten en dues sentències del Constitucional.
Legalment és impossible eliminar el “requisit” del català a la funció pública
Com poden voler riure's de la Llei existent i dels ciutadans d'aquesta terra? De quina manera canalitzen el seu odi visceral a la llengua pròpia de les Illes? Diran que no l'odien, però se sap que hi ha consellers del Govern que ho han manifestat públicament i es nota la seva influència sobre els altres, que són...
Indignació per l'eliminació del català com a requisit
Indignació, això és el que van comunicar ahir els partits de l'oposició i l'Obra Cultural Balear davant la modificació de la Llei de funció pública que prepara el Govern i que pretén eliminar el requisit de saber català per ser funcionari -amb l'excepció dels professors-.
No caldrà saber català per ser funcionari, llevat dels professors
El desmantellament de la protecció jurídica del català ja està en marxa. La llengua pròpia deixarà de ser un "requisit" per accedir a una plaça de l'Administració pública i passarà a ser un "mèrit" per regla general. Només n'escaparan els professors i altres casos "excepcionals". Així es considera, com a norma general, en l'avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública, que el Govern ja té redactat. Quan entri en vigor, conèixer el català ajudarà per entrar a l'Administració, però no serà indispensable. El PSIB adverteix que suprimir el requisit del català contravé l'Estatut La coalició nacionalista considera l'anunci intolerable, i un "míssil" per "arraconar" el català
El PSIB adverteix que suprimir el requisit del català contravé l'Estatut
El PSIB ha advertit avui que la intenció del Govern balear de suprimir el requisit de coneixement del català per ser funcionari contravé l'Estatut d'Autonomia i ha acusat el PP de "trencar el consens bàsic de convivència".
El Congrés, preocupat pel futur del català en el sistema educatiu balear
El ple del Congrés dels Diputats aprovà ahir una proposta de resolució en el debat de política general, en la qual expressa preocupació pel posicionament dels nous governs de les Balears i del País Valencià amb relació al paper del català en el sistema educatiu.
- L'hoteler Miquel Fluxà, el primer mallorquí a la llista Forbes dels més rics del món
- Donald Trump declara la guerra comercial al món i imposa aranzels del 20% als productes europeus
- Com serà la nova plaça Major de Palma?
- PP i Vox, en contra de reclamar un impuls formal davant el Parlament Europeu per a l'oficialitat del català
- Neix una aliança cooperativa per a impulsar comunitats energètiques a nivell estatal