El dirigent d'Esquerra entregà les al·legacions del seu partit contra la modificació de la Llei de funció pública i assegurà que la reacció que han tingut els batles de sa Pobla, Manacor i Pollença demostra que "Bauzá no té la majoria", perquè en total "estam parlant de 70.000 habitants" que no veuen bé que s'arraconi el català. Per part seva, el diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà, explicà que és impensable que "el PP jugui les regles de joc de la modernitat, sinònim de pluralisme i que serveixen per protegir les llengües minoritàries i minoritzades".
El grup parlamentari PSM-IniciativaVerds-Entesa registrà també les al·legacions a l'avantprojecte de llei al Parlament. El portaveu, Biel Barceló, i els diputats Fina Santiago i Antoni Alorda foren els encarregats de dur l'escrit en què es demana que "es desisteixi de continuar tramitant l'avantprojecte" perquè, entre d'altres coses, "no modifica una llei, sinó tres", i només se cerca "degradar l'oficialitat de la llengua catalana i la seva condició de llengua pròpia". El PSM de Menorca anuncià ahir que presentarà mocions als ajuntaments de l'illa perquè els consistoris es pronunciïn sobre la modificació.
Els sindicats STEI-i, CCOO i UGT aprofitaren igualment la jornada per fer arribar les seves esmenes. Els primers valoraren que allò que està succeint ara "trasllada la situació dels catalanoparlants a l'etapa preautonòmica" i recordaren que, si el Parlament aprova aquesta mesura, farà possible "de facto que els treballadors al servei de les administracions discriminin una part de la població en funció de la llengua oficial que parla". La secretària general de CCOO, Katiana Vicens, subratllà mentrestrant que "Bauzá incompleix la promesa de no modificar la Llei de normalització lingüística".
Europa també reacciona
El director de l'ONG Eurolang i membre d'ELEN, Davyth Hicks, ja ha enviat informació amb caràcter d'urgència als eurodiputats, a la Comissió Europea i al Consell d'Europa sobre el conflicte lingüístic que s'està vivint a les Illes, segons infomà l'Obra Cultural Balear. "Em sembla increïble que el Govern estigui actuant sense tenir en compte les seves pròpies lleis, a més de contravenir molts dels tractats del Consell d'Europa, les clàusules contra la discriminació del Tractat Lisboa i la Carta dels Drets Fonamentals", explicà.
37 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ara mateix, en una entrevista radiofònica, José Ramón Bauzà ha dit: "en español y en nuestras lenguas básicas insulares".
quins penjats! jijijij
"un mallorqui orgullós..." si la identitat no té cap importancia, com es que el pp si n'hi dona i molta, i no atura de treure normatives, lleis, etc... , per anar contra el català?, ho pots explicar?.
He trobat aquesta glosa pel facebook, i he pensat que estaria bé que la pogués llegir més gent, ben dit i ben resumit... allà va!!! Sant Antoni vos qui sou un bon sant ben mallorquí, alliberau-nos del jou, dels que ens volen suprimir. Feis llum a aquests pobres cecs que no veuen més enfora, del seu nas i dels seus becs i no senten els gemecs del poble que ben fort plora. Sant Antoni gloriós ajudau aquesta terra, tots estam en peu de guerra, veniu vós i ajudau-mos, perquè aquests quatre traïdors no facin una desferra. Dora Riutord
L´identitat es lo que fa diferenciar dos illencs tant si estan a Burgos o a la plaça de Tiannamen, es lo que diferéncia a una Feria de Abril de una revetla de Sant Antoni, es lo que diferència un San Fermins de un Sant Joan a Ciutadella, es lo que fa que et bategui el cor en escoltar una xeremía i un flabiol cuant no ets a ca teva i en canvi no entens un flamenc cantant a les festes de Sant Sebastiá. L´identitat es moltes més coses pero basicament vol dir que si t´aguesis d´embarcar en una guerra tenir clar a quin vaixell pujar, ulls clucs i sense dubtes. Tu, mallorqui orgullos ¿contra qui dispararies?
Que es la identitat? Es tan necessari o important d'on siguem?
No atribuim a gent inútil el que no poden fer. Depèn de nosaltres que no ens la prenguin. I on és el PSOE, PSM, Esquerra... diguent que en quan tornin governar es tornarà a l'estat actual?
Un titular aun diari estatal, referent-se al País Valencià, avui, ho defineix molt bé: "Valencia, terra de saqueig". Doncs, igualment a Balears, especialment a Mallorca. I me temo que el saqueig, amb l'excusa de la crisi, continuarà! I molts votants, igual de burros.
Gracis "2000", de fet crec que totes les forces politiques mallorquines de caracter regionalista, haurien de comptar amb un gabinet d'historiadors, per aixi d'aquesta manera, poder anar explicant al poble de Mallorca, la història dels seus abanspassats; potser en el cas de Mallorca es fà encara més necesària aquesta acció, al ser un poble ocupat per una nació que ademés es de caracter absolutista, i al voler aquesta nació d'ocupants, que la història i la memória de Mallorca i dels mallorquins quedi esborrada i arrabasada, amb l'objectiu de que mentres van passant els anys i els segles, totes les generacions de mallorquins anem bevent del virus de l'auto-odi, fins a que ja no en quedi rastre de la nostra identitat com a poble.
Joan: Em maravella veure lo ben documentat que està.Tan de bo hi hagués mes gent com vostè ,segur, no passaria el que està passant.