Allau d’al·legacions

ES CATALA A CATALUÑA A MALLORCA ES MALLORQUÍ ENTRE TOTS EMB D'ALLUÑA UNA LLENGO QUE NO ES D'AQUI S'OCB ESTA VENUDA ES PSM MOS VOL TRAICIONÀ SI NO LIS AGRADÀ ES BALÉÀ A CATALUÑA SEN POREN ENA MOLT BÉ SR. BAUZÀ EMB NOLTROS POT CONTA VOSTÊ LLEVI ES CATALA Y NO DEXÍ PERDRE ES BALÉÀ JA BASTA DE SUBVENCIONA UNA LLENGO QUE NO ES NOSTRA QUE SEN VAGI DE CANOSTRA DONAULI EMB SA LLANDERA PERQUE ES LLENGO FORASTERA

"Les coses són les que són. I no es discuteixen" Esa si que es buena aportación en un debate

"aman", no; anam, perdó

"Les coses són les que són. I no es discuteixen.", he dit!!, qué no m'has sentit? Batuadell!! I no es discuteixen, he dit!! Idò, així aman, digués que si!

No hem de discutir si xerram això o allò o si som o no som catalans. Les coses són les que són. I no es discuteixen. Discutir dois és alimentar trolls. Pesem com ho hem de fer per sortir del mal pas en què aquest govern foraster ens posa sense tornar a fer el joc als bàmbols del psoE.

a Un de tants: Has dit: "D'això es despren que aquí, a Mallorca per exemple, malgrat parlem en català no deixem de ser mallorquins. Ningú ens vol imposar que siguem catalans i si algú creu el contrari que ho demostri" Uyyy, no saps lo que has dit a un forum com aquest!! ha on molts dels comentaristes pensen tot lo contrari, segons ells noltros som catalans, "catalans insulars", no mallorquins ni balears sino catalans. Qué ningú ens vol imposar ser catalans i que si algú creu lo contrari que ho demostri dius, idò ja veuras ses manetes vermelles!!! i els comentaris posteriors també!! Jo estic amb tu, xerram mallorqui, dialecte del català, així ho diu el diccionari del Institut d'Estudis Catalans, entre altres, peró no som catalans, som mallorquins, menorquins, eivisencs i formenterencs. Com tu dius, els nordamericans dels Estats Units, xerren anglés però no son anglesos ni se senten anglesos sino nordamericans, ho demostraren amb una guerra d'independencia, varen voler ser independents dels seus propies avampasats, passar lo mateix a la resta d'América.

Porem discutir si xerram mallorquí, menorqui, montuiré o Català (jo ho tenc clar).Lo que si estam ben d'acord tots, lo que es un FORASTER, i qui estima lo nostro i qui no. Som més del que vos pensau...

@tomeu, la notícia sobre aquesta alternativa psociata és bona. Les coses, clares. La xocolata, calenta. Els del psoE són tan "llargs" de gambals que es pensen que el seu fracàs està vinculat a la postura que tenien en relació a la cultura catalana i a la llengua. Postura ben teba i gens ferma, d'altra banda, però que, devora la del pp, semblava tot lo món. En aquestes illes la gran majoria de gent que conserva la llengua i la cutlura pròpies NO és socialista. La confusió entre socialisme i nacionalisme balear-català és un error que cal corregir. Molta gent té sensibilitat nacionalista d'aquí (més o menys conscient) i no és ni serà socialista (encara que li diguin "esquerres" a l'invent). Ara encara s'accentua més aquesta realitat, davant el fracàs monumental del psoE en l'exercici del poder aquests anys passats. De tot plegat. s'ha de veure la necessitat de comptar amb una força política de centre i centrada aquí que sumi esforços, que faci feina des de la moderació, però també des de la fermesa. N'hi ha una que ja en fa. A Mallorca té actualment vuit batles. Feina silenciosa però decidida. Servir al pp o al psoE a canvi de quatre cadires mal repartides s'ha demostrat -durant trenta anys- un mecanisme estèril per fer avançar l'autogovern i continuar pel camí de llibertat.

Un poc d’hstòria però que pareix absolutament actualitat en relació a la persecució del poble mallorquí i la seva identitat i llengua. A la guerra de Successió a la Corona d’Espanya, es pugnava per dues causes, una la causa austria que havia de seguir respectant la constitució signada pels reis catòlics, i que per tant havia de continuar respectant les diferents nacions, constitucions i institucions de cada regne, aixi com també totes les llengües d'Espanya, sense diferències, o bé una altra, la borbònica, de perfil absolutista, com per exemple Lluis XIV, el qual uns seixanta anys abans ja havia esclafat a la llengua catalana en el territori que avui dia son els Pirineus Orientals Francesos, però que fins aquell moment eren Comtats Catalans (es va fer tot en el Tractat dels Pirineus, però aquest tractat recollia que Lluis XIV respectaria la identitat, i per tant la llengua d'aquelles terres dels Comtats Catalans del nord, cosa que després incumplí); per exemple trobam les seguents lleis i decrets: 1682 Ordre que exigeix la llengua francesa als rossellonesos per obtenir càrrecs públics i obtenir títols honorífics i dóna sis mesos per aprendre'l. (em de tenir en compte que els rossellonesos desconeixen per complet la llenga francesa). 1683 Prohibició als rosellonesos d'estudiar al Principat. 1700 Edicte pel qual Lluís XIV promulga que tots els procediments judicials, les deliberacions del magistrats municipals, les actes notarials i tota mena d'actes públics cal que siguin en francès sota pena de nul•litat. 1700 Lluís XIV de França deixa escrit que "l'ús del català repugna i és contrari a l'honor de la nació francesa". Amb aquests precedents, tant Catalunya, com Mallorca, com València coneixien el tarannar absolutista dels borbons, i sabien que si guanyava Felip V, s'acabarien les llibertats nacionals de catalans, mallorquins, i valencians, com aixi va ser després. També tenien la referència del Memorial del Duc d'Olivares i que va escriure per a entregar al predecessor de Felip V, on deixava molt clara quina idea d'Espanya volia, la frase central del Memorial deia així "treballi i pensi amb consell mundà i secret per a reduir aquests regnes de què es compon Espanya per a l'estil i lleis de Castella sense cap diferència" (de fet la consigna de "secret", es va repetint constantment durant tot el regnat de Felip V, sobretot durant els primers anys, per evitar revoltes del poble mallorquí i català). La furia absolutista de Felip V es desfermà contra els habitants de Mallorca i Eivissa, anul.lant les institucions pròpies de les Illes, aixi mateix es varen cremar (destruir) tots els titols, drets, i privilegis dels comuns i els particulars. Moltissims mallorquins i eivissencs varen ser desterrats com a càstig per ser els representants del poble mallorquí, el qual havia defensat la causa federal austracista; seguidament public els noms juntament amb els seus respectius càrrecs, son els noms que fins ara he aconseguit trobar, i son els següents: Els preveres Riera i Manels Petilles, tot i tenir més de vuitanta anys d'edat, foren desterrats a Itàlia. Sebastià Petilles, jutge de Palma, i Joan Petilles, foren desterrats a Múrcia. Miquel Amer, notari d'Inca, desterrat a Burgos. Gabriel Llompart, jurat, desterrat a San Clemente (Cuenca). Gabriel Frontera, cirurgià metge, desterrat a Logronyo. Salvador Trullols, oficial, fou desterrat a Valladolid. Francesc Ramis i Ferragut, misser, fou enviat a Pamplona. Joan Mestre, ferrer de Palma, desterrat a Màlaga. Jaume Matas, alcaid de la presó de Palma, desterrat a Sevilla. Francesc Balanssat, misser d'Eivissa, desterrat a Hondarribia. Dídac Alemany i Bover, oficial municipal, desterrat a Dènia. L'enginyer Jeroni Canaves restà empresonat a Palma, perquè segons el capità general del Consejo de Castilla "respecto de no haberme parecido conveniente desterrarle a ninguna plaza de España hasta saber la real intencion de SM. por lo perjudicial que pudiera ser a su servicio, que un hombre de su profesion se pasease por las plazas de España". Totes aquestes persones i moltes d'altres varen ser desterrades de Mallorca i Eivissa, després de les promeses conciliadores incumplides d'Asfeld i de la Cort de Madrid. El marqués de Lede (nomenat recentment capità general del Consejo de Castilla) va dir sobre ells que "pues se hacia indispensable semejante castigo, para contener la libertad de estos fanaticos, cuyo numero es en exceso, y creo que antes de pocos días me será preciso desterrar otros". Desde aleshores, l'Espanya absolutista vé construint una Espanya castellanitzada, i no pareix que tengui gaire intenció d'aturar aquest diseny, ni d'aturar aquesta persecució cap al poble mallorqui i la seva llengua catalana.

Escalesavall, penseu bé, no està gens malament el teu argument quan dius que un argentí parla espanyol però no és espanyol. També vens a dir que un mallorquí parla català però no es català. I jo et deman: llavors que som idò? espanyols? no m'ho crec. No oblidis que el rei en Jaume ens va lligar històricament i culturalment amb la resta de territoris de parla catalana i per això mateix afirmam que la nostra nació és la catalana i no la espanyola. SALUT I VISCA LA TERRA!