Així ho va dir ahir en el primer Consell de Govern de l'any, que va tenir lloc a l'horabaixa (el president tornava de les Canàries), que arribava després de tres setmanes sense reunions de l'Executiu i que just serví per aprovar tres acords menors.
Bosch no va voler entrar en el conflicte que la reforma de la Llei de funció pública ha provocat dins el seu partit ni valorà si l'oposició de batles del PP s'adiu amb allò previst pel partit mateix. Sí que va admetre que hi ha sensibilitats diverses i que els ajuntaments tenen "tot el dret del món" a presentar objeccions.
El portaveu tornà a defensar la iniciativa per complir el programa del PP, per garantir que el català no prevaldrà sobre el castellà i per assegurar que la llengua pròpia no serà una trava per a l'accés dels millors professionals a la funció pública. En aquest sentit, recordà que el president d'Esquerra, Joan Lladó, defensà com a conseller insular d'Interior que es rebaixàs el nivell de català que s'exigia al cap de Bombers perquè l'elegit no tenia el nivell.
Llei turística
L'Executiu balear revisarà l'avantprojecte de llei general turística, que impulsa el conseller Carlos Delgado, i, si aquesta té indicis d'inconstitucionalitat, seran corregits pels serveis jurídics. El portaveu del Govern, Rafel Bosch, ho apuntà després que les al·legacions del Consell de Mallorca així ho advertissin. Bosch també avançà que la temporada turística serà "lleugerament millor" que l'anterior.
Al marge d'això, l'Executiu aprovà tres acords: un per crear quatre escoletes a Palma, Eivissa, Capdepera i Alcúdia; un altre per personar-se com a acusació en una mort per violència de gènere; i un altre per modificar els estatuts del Centre Balears Europa.
IB3
La decisió del Consell de Ministres d'obrir la porta a una privatització de les televisions autonòmiques fou ben rebuda ahir pel Govern, que està estudiant des de fa mesos l'entrada de capital privat a IB3. Amb tot, el portaveu de l'Executiu, Rafel Bosch, avançà que el model que s'aplicarà a IB3 no és el de la privatització, sinó el de permetre l'entrada de capital privat perquè hi hagi en endavant una cogestió publicoprivada. "És canviar el model", advertí, i passar de l'actual externalització de serveis a un nou model, encara per concretar, que permeti una col·laboració amb la iniciativa privada. Bosch apuntà que es podria fer a través d'un consorci, però advertí que la fórmula encara no està definida.
100 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ara mateix, en una entrevista radiofònica, José Ramón Bauzà ha dit: "en español y en nuestras lenguas básicas insulares".
Rafel Bosch, conseller d' Educació!!!??? Cultura!!!!???? i Universitats!!!!!????? Així s'expliquen moltes coses.
Bon dia. Veig que tenc 11 negatius i cap resposta. Estic molt content que passeu per aquí a veure-mos, al cap i a la fi no poreu viure sense noltros... Una aferrada.
Senyor Bennassar, ja que vosté es de Manaoor, l'hi convit a que es passegi avui pels foguerons amb una bandera espanyola (que tant estima) pels carrers del seu poble. Si en surt viu, ja ens contarà l'experiència.. Una aferrada.
És ben clar i qui no ho vulgui veure és un ignorant o un espanyol: el PP vol exterminar la singularitat del nostre poble. O reaccionam o ho aconseguirà.
Joan S Bennàssar, A principi des segle XIV es independentistes bolivians començaren sent una "microminorie". Però el 25 de maig del 1809 Bolívia va proclamar la seva independencia. Fora d’Espetanya segur que s’ho passa pipa perquè, que jo sàpiga, encara no ha demanat que la tornin ingressar dins sa seva ex-presó que era s’imperi sonbanyol sortosament desaparegut. Branca als colonitzadors forasters! Visca Mallorca lliure!
¡Venga! ¡änim! domés me faltan 2 vots negatius i podré anar a geure ben tranquil i content. Domes 2...
Vos vull oferir dos casos, vera veritat, que em succeïren al meu poble. Devora ca meva hi ha un parell d'apartaments ocupats per nigerians. La major part parlen català i es mostren simpàtics i agradables. Un, quan li vaig demanar què nomia, em va respondre "Tomeu" i m'hi va afegir "Si t'hagués de dir el meu nom vertader, et costaria de pronunciar." El cas és que, un vespre d'aquest estiu, jo prenia la fresca amb gent d'edats diverses. Va passar una parella de senegalesos, home i dona, vestits amb aquella roba flotant, tan elegant. Un dels mallorquins vells, acollonit davant tot quant li paregui un poc estrany, com ho està la generació de la guerra i postguerra, els va dir un "Buenas noches" vergonyant. El senegalès es va girar i li replicà: " A mi, en català". Em vaig aixecar, li vaig anar a donar la mà i m'hi vaig presentar. Ara aquests mallorquí de pell molt més fosca que la meva i jo som amics. Poc després, vaig sortir al carrer i vaig topar un altre senegalès, aquest més jove. Li vaig dir "Com te va?", i ell "Me va molt bé. I a tu?", i jo "A mi em va molt bé, i m'alegr que a tu també et vagi bé", i ell que em respon amb aquesta frase, que no sé si qualificar de surrealista: "M'alegr que t'alegris que em vagi bé". Aquests són compatriotes meus, com tants i tants d'altres d'origen forà (tant m'és que sigui nigerià, francès, portuguès, espanyol, marroquí o de la Quinta Forca). L'altra casta... arruix!". I doble arruix i crit de "Vergonya!" a aquells que tots sabem qui són, per molt que vagin néixer a Mallorca. A aquests, els faig els eixamples. Amics, amb immigrats com aquests, cada vegada que els renegats ens voldran atacar, es trencaran les banyes contra a una murada.
Gonella foraster tribarrut, no saps que només parla de merda es qui en va brut? A veure si ets tu, que no t'atures de llepar culets forasters a canvi de 30 cèntims de pesseta, (no d'euro) que tan aferrats que són ets espanyols a lo que no és seu, segúr que no te'n donen més? Au idó, parteix cap a espanya i no facis pus oi per aquí! I veiam si te'n vas a esquitxar de merda ses planes d'el IMMUNDO i no ses des nostro diari. Tribarrut! Arruix de Mallorca! Barco de rejilla!
Quant de temps una persona que ve a estar a Mallorca des d'Espanya és foraster? Molt fàcil: és foraster mentre no parla correntment i fa seu el català. Tenc molts d'amics mallorquiníssims que no es tenen per espanyols i tenen llinatges castellans. I no en parlem dels seus fills. D'altra banda tenim els mallorquins aforesterats, una genteta miserable de la qual tenim mostres evidentíssimes en el "nostre" Govern. També tenim mostres de mallorquins (i balears en general) al quals, de menuts, els "papàs" els parlaren foraster perquè "hacía más fino" i ara els joves han recuperat el català i el parlen i l'escriuen magistralment... amb què els "papàs finos" están més emprenyats que quaranta moneies. Hi ha, i moltíssims, els immigrats de països altres que Espanya que s'han integrat i ara són mallorquins corals: en conec de nigerians, alemanys, danesos, romanesos, etc. Quan els espanyoletxos que fa trenta anys que estan aquí i no han volgut parlar català veuen els exemples de gent d'arreu del món que ara és tan mallorquina com nosaltres, solen treure foc pels queixals. Va seu. Vénc a dir que parlar dels "hispanoparlants" com si aqueixa condició fos definitiva és anar ben errat de comptes. En tenim per a triar. El que cal és fer cara a aquests poques coses que, per agradar a Espanya i fer-hi mèrits, els voldrien fer la feina bruta d'exterminar-nos. Van ben calçats per a aigua, els malanats.