El passat 22 de maig els ciutadans de les Illes Balears van dipositar, de manera majoritària, la seva confiança en una formació política que havia defensat d'una manera molt clara la seva postura sobre la qualitat dels serveis en l'Administració Pública a través del programa electoral: "volem tenir els millors professionals, de manera que per accedir a l'Administració Pública, excepte en àmbits molt concrets, el català no serà un requisit. Es valorarà com un mèrit en la provisió dels nostres llocs de feina", dèiem.
Aquest compromís, ni més ni menys, és el que ara comença a adquirir forma legal amb un tràmit administratiu que derivarà en tràmit parlamentari i que finalment es convertirà en una Llei de funció pública renovada. Però no només s'haurà modificat per complir aquella promesa, també per interpretar l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007 en base al nou règim jurídic que han establert els mateixos tribunals.
Més enllà dels posicionaments ideològics, polítics, o senzillament sentimentals, respectam el que ens diuen les sentències i els jutges. I aquests, concretament els del Tribunal Constitucional, no només avalen la legalitat de no exigir el coneixement de la llengua catalana per accedir a la funció pública, sinó que, a través de sentències, han dibuixat el règim jurídic de les llengües oficials.
En el cas de les Illes Balears, no estam parlant d'una excepció, no és aquest el lloc, com s'assenyala en els articles més crítics, on s'estigui emprenent cap "croada" en contra del català. La Comunitat Valenciana va deixar d'exigir-ne el coneixement com un requisit per accedir a la funció pública el juny de 2010. Al País Basc, evidentment en aquest cas hem de parlar de l'eusquera, ja es va establir l'any 1989 que fos considerat com a mèrit per accedir a un lloc de treball públic d'aquella regió. A Navarra tampoc no és considerat un requisit... cap d'aquests territoris és sospitós de no estimar i valorar la seva llengua pròpia, juntament amb el castellà.
Els fonaments jurídics són tan extensos com contundents, però només són un dels motius per modificar la Llei. Cal recordar que el mateix estatut bàsic de l'empleat públic, d'àmbit estatal i obligatori, estableix que les comunitats autònomes amb llengües oficials han de seleccionar treballadors "degudament capacitats" per atendre els ciutadans. Justament, per no vulnerar aquest dret essencial, el canvi de normativa que plantejam estableix tres excepcions ens les quals s'haurà d'acreditar un determinat coneixement de català: serà un requisit per als docents, per al personal que treballa informant o atenent el públic i per als assessors lingüístics.
A més, permet que les mateixes administracions puguin determinar en la seva relació de llocs de treball, en quines places el coneixement de la llengua catalana serà imprescindible, i quin nivell caldrà acreditar. Dit d'una altra manera, que per exemple, els ajuntaments -que són bons coneixedors de les preferències i necessitats dels seus vesins- seran els que decidiran les exigències lingüístiques per a la comunicació entre els seus futurs treballadors i ciutadans.
La modificació legal que plantejam, i que no oblidem que està en fase d'exposició pública per tal que tots aquells qui ho considerin oportú hi puguin al·legar, persegueix un objectiu absolutament contrari a l'antidemocràcia: volem respectar la igualtat de condicions en l'accés a la funció pública, sense que ningú no pugui ser discriminat pel coneixement de l'idioma, i assegurar el tracte igualitari de les dues llengües cooficials de les Illes Balears a la nostra comunitat.
Aquest mateix esperit, el de no discriminar, és el que deixa en mans dels ajuntaments la decisió de com volen que siguin els seus topònims. Els noms podran ser cooficials a tots els efectes en català i castellà, encara que sempre, com a mínim, hauran d'emprar la forma catalana. Seran els consells insulars de cadascuna de les illes de la Comunitat Autònoma els qui s'hauran de pronunciar sobre cada proposta de topònim, que prèviament s'haurà d'haver sotmès al ple municipal corresponent (tal com consta en la normativa estatal dels municipis des de 1986).
En aquest àmbit, els motius que poden conduir a cada ajuntament a prendre la decisió que consideri més oportuna responen a un ampli ventall de possibilitats que van des de raons històriques, fins a raons comercials, publicitàries o de marca turística.
La modificació de la Llei de funció pública que hem emprès és prou densa per excedir, i de molt, els aspectes que he comentat anteriorment. I ho és perquè fer les coses bé requereix intervenir en moltes qüestions; la precisió quirúrgica no és aplicable quan parlem de lleis i menys encara quan aquestes estan intrínsecament i transversalment relacionades amb d'altres.
Aquests pròxims mesos, fins a l'aprovació final, tal vegada hi haurà qui voldrà sembrar dubtes i generar una confusió que ni volem ni pretenem fomentar. Ans al contrari: aquesta modificació, els seus motius i els seus objectius són clars i sempre seran argumentats així com es mereixen... només cal que es vulgui conèixer i se sàpiga escoltar.
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La discriminació positiva és una acció que, a diferència de la discriminació negativa, pretén establir polítiques que donen un determinat grup social, ètnic, minoritari o que històricament hagi sofert discriminació per causes socials injustes, un tracte preferencial en l'accés a certs recursos o serveis i també accés a determinats béns. ENCARA QUE VOLEM LA IGUALTAT CULTURAL I SOCIAL TOTAL, ENS CONFORMARÍEM AMB EL QUE S'HA APLICAT AL TEMA DELS MALTRACTAMENTS FEMENINS, QUE TOTHOM ACCEPTA I TROBA NORMAL.
El que és cert és que abans que aquest projecte s'aprovi aquests senyors peperos ja incompleixen la llei. El recent missatge de Nadal del president del Govern o el discurs del batle de Palma a la Festa de l’Estendard són completament il·legals. Els ciutadans d’aquestes Illes podríem demanar responsabilitats a uns governants que se situen de manera greu i vergonyosa fora de la llei. El PP ho havia promés. També varen prometre no pujar els imposts i el primer que han fet és pujar-los. Son el franquisme i al seu projecte és de genocidi cultural. Son els seguidors que destrueixen el nostre poble i ho pagaran car. Molr car. La majoria absoluta que ha tengut en Rajoy vos ha donat molt de coratge. Però no és sinònim de carta blanca per combatre obsessions d'uns ignorants. A mamar!
Difícil explicar-ho millor que en Jeroni Sard al seu comentari. Ni tan sols ho poden justificar dient que estava dins el seu programa. Però si això és l'únic que volen fer de veritat de tot el que havien promès. Ja n'hi ha molts que es peneden d'haver-los votat i això rebentarà per part o banda. La gent està farta d'abusos i del frau de les promeses incomplertes
i per què no s'aplica en conte també amb el castellà, i d'aquesta manera diu "volem tenir els millors professionals, de manera que per accedir a l'Administració Pública, excepte en àmbits molt concrets, EL CASTELLÀ NO SERÀ REQUISIT". Vos imaginau a tots els països del món llevant el requisit del coneixemen de l'idioma?, però que ens em tornat beneits o que ?? !! . Tots els arguments son bons per atacar a la llengua catalana, però curiosament els mateixos arguments que fan servir per atacar a la llengua catalana, no els fan servir per atacar a la castellana, ja que aquesta sempre ha de ser requisit, i ademés es bona per l'esperit. Au venga, colla de forasters, anau a pendre pels sac !!
Descarregau-vos l'imprés d'al·legacions aquí http://ciutadansperlallengua.blogspot.com/ i presentau-lo a qualsevol registre abans del dia 14 de gener, per tal de desprestigiar la reforma encoberta del gover popular. CATALÀ ALATAC!
No saben en quin embolic s'estàn ficant. Quan se n'adonin i ho intentin arreglar ja serà massa tard.
Bon dia. Senyor Gornés, me resulta molt estranya aquesta carta si l'ha escrita vostè, no solia escriure així quan el vaig conèixer. De fet, sempre el vaig veure com una persona crítica amb la normativa vigent catalana, que ara s'ha demostrat amb l'avantprojecte present. Aquest és el tema, Honorable Conseller, crec que si la legislació està al servei de les persones, no s'ha de pervertir amb la voluntat política. Si bé és cert que les Illes Balears han viscut canvis substancials des de l'aprovació de la Llei de Normalització Lingüística, l'empar d'un marc institucional ha estat el que ens ha permès arribar fins al dia d'avui com una cultura i una llengua vives. Per tant, el programa electoral, pens, no era la resposta a uns anhels d'establir la igualtat lingüística, sinó més bé d'aminorar el pes que ha anat aconseguint la llengua catalana en els nostres àmbits.
Sr. Gornés, si no hi havia cap poblema fins ara amb el tema lingüñistic -llevat del que volen crear el Círculo i Carlos Delgado-, per què s'hi fiquen vostés? Són vostés d'aquesta corda? No sap que aquesta corda va ser derrotada en el darrer congrés del PP? No haurien d'esperar a fer un nou congrés del seu partit per prendre decisions al respecte? No passen l'arada davant del bou?
¿Des de quan les "raons comercials, publicitàries o de marca turística" poden prevaler a les HISTÒRIQUES i CULTURALS?
Que revisin les sentències que avalen l'exigència del català com a requisit abans de parlar! Com ens volen embullar! Tanmateix, allò que no volen és que el català tengui una presència digna a les administracions i pertot arreu. Quina vergonya!