Sol·licitaren a Rotger que intercedeixi perquè es retiri l'avantprojecte de llei de funció pública i s'obri una mesa de negociació amb tots els sectors afectats. L'Obra considera prioritari que el català continuï com a requisit per accedir a l'Administració i està disposada a acceptar que el nivell d'exigència sigui fruit del consens.
"Volem que es retiri l'avantprojecte de llei de funció pública i s'obri una negociació amb els sectors implicats. Rotger s'ha compromès a traslladar als grups parlamentaris les nostres reflexions", explicà Martí.
El president del Parlament, Pere Rotger, un dels homes de més pes dins el Partit Popular i teòricament dels més sensibles amb qüestions com la llengua, es va comprometre a transmetre les inquietuds de l'Obra al Govern i als grups parlamentaris.
"M'han demanat que l'avantprojecte de funció pública quedi sobre la taula i que s'obri una negociació entre l'Executiu i els sindicats. Traslladaré la iniciativa als grups parlamentaris i al Govern. No puc fer res més", comentà Rotger.
Els representants de l'Obra no aprofitaren la reunió, de caràcter estrictament oficial, per intentar aconseguir una declaració de Rotger contrària a la llei de funció pública i, molt especialment, a la modificació de la Llei de normalització lingüística. Rotger, evidentment, no es pronuncià sobre el seu particular punt de vista, tot i que és prou coneguda la seva especial sensibilitat per la qüestió lingüística. El dirigent popular ja demostrà en el passat que no té cap problema per mostrar públicament les seves discrepàncies amb la cúpula del partit. Així, per exemple, Rotger fou un dels pocs dirigents populars que es mostrà contrari a la intervenció d'Espanya en la guerra de l'Iraq.
D'altra banda, Jaume Mateu i Tomeu Martí es reuniren ahir amb l'expresident del Govern Cristòfol Soler, qui es mostrà contrari a la modificació de la Llei de funció pública.
34 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Senyor Rotger, estau d'acord a no frenar la coça monumental que els del vostre partit peguen dia a dia des que tenen la majoria absoluta? No trobau que vós i altres persones del partit tenen dret i vot i poden aturar la barbàrie d'uns pocs extremistes?
Vaya! cómo han cambiado las cosas. Ya no "exigen", ahoran "demanen". JUASJUASJUAASJUAS,!! se os acabó el cholllo, profesionales de la subvención y del dinerito ajeno!
1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares. (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.
Els mallorquins som catalans: ja ho deia Mossèn Antoni Maria Alcover i és ben cert.
¡SOM BALÉÀS MAY CATALANS!, ses llengos las fan es pobbles y si es pobble sent coma séua sa llengo baléà en cada una de sas séuas variedats islêncas, per molt que oficialisêu es català, continuarà xerrand sa séua llengo y poc a poc cada vegada més, més som es que lutxam per donerlâ a conexe y som cada vegada més es que aprenen a escriurerlê tal com toca. Mols de millóns s'angastad per tapà aquexa gran veritat: sas nostras llengos tenen gramàticas y diccionaris molt anteriós a sa catalana, y varen essê reconegudas coma llengo molt antes que sa catalana, axí que ja està bé de romansos y de fé es betzol, ês hòra de respettà es pobble qu’ês qui vos dona de menja!!!
Grassis pels punts. Dèia que els gonelles i els pro-lenguaimperialistes, no voien sentir parlar de la normalització lingüistica ni del Català estàndard, però no saben totes les llengües tenen una forma estàndard, En quin accent es creuen que parlen, els locutors de les ràdios i televisions de llengua espanyola, o els actors quan representen una obra?. En Espanyol estàndard idò!. Però ningú protesta, ni se´ls havia ocorregut.
El que és incomprenssible dels que són mallorquíns gonellistes, és que no vulguin ni sentir parlar de la normalització ling
tivasdan, tienes toda la razón.
Estam a una passa d'haver de tornar a parlar en castellà a les reunions, per què n'hi hagi algun que no entèn el català. Estam a una passa que se'ns torni a dir: "en castellano o en cristiano" i estam a una passa d'haver de demanar perdó per parlar la llengua d'aquesta terra. Tornarem als temps on parlar el mallorquí era de mala educació quan hi havia algun foraster present. Ja ho veureu!
avui es conseller foraster gomez ha anat a esbroncar als frares que signaren a favor de sa nostra llengua, feixisme pur i dur des de murcia.