TW
11

Convergència per les Illes (CxI) ha demanat avui al Govern la retirada de l'avantprojecte que modifica la Llei de Funció Pública i la de Normalització Lingüística, per considerar que en suprimir articles referits a la protecció del català són contràries al que diuen la Constitució i l'Estatut balear.

El partit ha anunciat en un comunicat que presentarà mocions a tots els ajuntaments de les Balears on té representació per oposar-se a la reforma proposada pel Govern, així com diverses al·legacions al text.

Segons CxI, la modificació legislativa que proposa el Govern del PP i que es troba en exposició pública va en contra del sentit popular del poble mallorquí, "un poble que estima i considera digna de protecció i de defensa la seva llengua pròpia".

CxI s'oposa a la modificació que suprimeix els articles 8 i 9 de la Llei de Normalització que fan referència a la protecció del català i també a l'eliminació d'apartats d'articles que es refereixen a l'accés a la funció pública i que impliquen que ja no serà un requisit sinó un mèrit el coneixement de la llengua de les Balears.

"Aquestes modificacions són contràries al que diu la Constitució al seu article 3.3, l'Estatut i també a la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries, que Espanya va subscriure, que obliga a les institucions a garantir els drets lingüístics dels ciutadans," assenyala la formació en la seva nota.

Notícies relacionades

CxI considera que la modificació "ataca directament" al mallorquí i a la identitat de les Balears com a poble "deixant només en mans de polítics el canviar, entre altres qüestions, el nom dels municipis."

Per tot això, la formació instarà al Govern, des dels ajuntaments on té representació a retirar l'avantprojecte de Llei de modificació de la Llei de Normalització Lingüística i manifestarà el seu rebuig de "tota iniciativa jurídica o de qualsevol altre tipus que suposi un atac a la llengua i una involució en el seu coneixement, ús i estatus".

En les al·legacions, CxI assegura que la modificació legislativa perjudica els ciutadans de les Balears que haguessin estudiat a les Illes i vulguin accedir a la funció pública perquè tenien automàticament reconegut el nivell de català requerit.

La formació política considera "de sentit comú" que el coneixement de les dues llengües cooficials sigui un requisit per a poder treballar a l'Administració pública de les Illes perquè és l'únic instrument que "realment garanteix el dret del ciutadà a elegir la llengua oficial que desitgi" en tractar amb l'Administració.

CxI considera el canvi legislatiu "un míssil en la línia de flotació de la Llei de Normalització Lingüística" en derogar l'acció legislativa de foment del català i el seu ús oral a l'administració i "no garanteix la igualtat de les dues llengües, sinó que situa en un paper secundari la llengua pròpia".