Us ha sorprès la resposta social a la reforma de la Llei de la funció pública?
Em sorprèn més aviat el punt d'alarmisme amb què alguns col·lectius tracten la modificació que hem començat a tramitar. En primer lloc, he de dir que ens avala el suport dels ciutadans en les darreres eleccions, perquè nosaltres dúiem aquesta proposta en el programa electoral i, per tant, no estam enganant a ningú, ben al contrari: estam donant compliment a un compromís polític contret. I en segon lloc, vull afegir que des del nostre punt de vista aquesta mesura no va en contra del català, propi de les nostres illes, ni en perjudici de ningú, tot el contrari: creim que es veuran més reforçats els drets d'un important nombre de ciutadans i que la nostra llengua no perdrà terreny, i així es demostrarà amb el pas del temps.
Us sentiu qüestionat dins i fora del partit?
No, en absolut, perquè com he dit aquest és un compromís del partit mateix, clar i transparent, atès que és una mesura defensada i anunciada abans de les eleccions i durant la campanya electoral; per tant, no només estam en el dret de dur-la a terme, sino també en la obligació d'aplicar-la. Els diferents punts de vista són benvinguts, perquè enriqueixen el debat, però des del respecte als compromisos que tenim com a partit amb la societat.
Us fa reflexionar el fet que la UIB demani la retirada "immediata" de l'avantprojecte?
Sempre procur avaluar i comprendre els arguments i posicions de tot col·lectiu, més encara el del Departament de Filologia Catalana de la UIB. Però voldria analitzar amb calma el contingut de les seves propostes, abans de fer-ne un pronunciament definitiu. Torn a insistir que estudiarem la incorporació de totes les al·legacions que vagin en la línia de la proposta de modificació.
Com valorau el fet que s'hi hagin presentat al voltant de 10.000 al·legacions?
No són 10.000 sinó, per la informació de que dispòs, unes 7.000; en qualsevol cas és una xifra considerable, que s'ha de valorar en els termes justos. És una xifra molt llunyana als quasi 200.000 vots que obtingué el PP de les Balears gràcies al seu programa electoral. Però sent important el nombre d'al·legacions, perquè indica que hi ha una part de la societat que defensa plantejaments diferents i es mobilitza per fer-ho, també ho és veure en què consisteixen aquestes al·legacions i quins són els arguments de pes que s'empren per oposar-se a la reforma; de totes maneres hi haurà, ben segur, arguments ideològics que jo respect, però que no coincideixen amb els nostres. En qualsevol cas, estam disposats a valorar les al·legacions i a incorporar allò que entenguem que millora la situació, sempre basant-nos en la nostra premissa que el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració.
Pensau que la comunicació del que voleu fer ha estat la més correcta?
Jo pens que alguns col·lectius d'esquerra han volgut tergiversar i manipular el fons real de la proposta de reforma que volem impulsar i ens han acusat d'anar contra el català. I res més enfora que açò. La comunicació sempre és millorable, i la comunicació d'una mesura política d'aquest tipus, amb interessos contraposats, encara ho pot ser un poc més. Però per altra banda el nostre missatge és molt senzill i clar: com he dit, no estam d'acord amb el fet que el coneixement de la llengua catalana sigui un requisit per accedir a l'Administració, i estam d'acord que sigui un mèrit, tot això perquè creim que així hi guanyam en més drets i un major respecte, tota vegada que a la nostra comunitat tenim dues llengues cooficials.
63 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La majoria dels seus votants ho són per evitar que governin els del psoE. Així és que ... o deixen de governar com si la majoria dels vots que els han donat suport fossin anticatalanistes o les conseqüències seran inevitables.
No a la ignorància. No a la llei de la ignorància.
El problema està amb els mallorquins que són porucs i admeten una disposició com aquesta: "El castellà ès la llengua espanyola oficial del Estat. Tots els espanyols tenen la obligació de conèixer-la i el dret de usar-la". Aquesta disposició es indigna, iniqua i abusiva. Els qui estan conformes amb aquesta disposició són delinqüents. La única llengua oficial ha de esser el mallorquí, digues-li balear, català o valencià.
Coco, aleshores com que dius que "cada uno hable como quiera", efectivament,, que cadasqú parli com vulgui, i per a que això es pugui produir, ha de quedar reflectit a tot l'entremat de lleis, decrets-llei, normatives, etc..., a on s'hauria per tant d'equiparar i igualar la llengua catalana amb la castellana; o es que obligar a saber castellà, tal i com deixa clar un article d'una llei, no es imposició, coco?, o es que tenir la societat legislativament muntada en castellà i res més que en castellà, i ademés a tots els nivells (economia, industria, etc...), no es imposició?, la imposició només va destinada en direcció única cap al català, que quant vol recuperar un poc de terreny a ca seva, es troba amb l'extrema dreta espanyolista que li prohibeix qualsevol minima passa per a reucuperar els seus drets a ca seva? (i remarc això de "a ca seva", es a dir, no a getafe ni a alcobendas), es a dir, a la llengua castellana sempre se li posa al seu costat paraules com "derechos" "libertades", etc.., i en canvi a la catalana, el que fà l'Espanya de la ultra-dreta més ollosa i fastigosa, es demonitzarla i enlloc de "libertades" o "derechos" passen a ser "imposiciones" "aleccionamientos catalanistas", i altres conceptes similars, que l'únic que cerquen es demonitzar la llengua catalana i provocar el major odi social possible contra ella, exactament el mateix objectiu que va cercar adolf hitler fà setanta anys, per a practicar el genocidi contra la població jueva. Equiparació legistaliva, i per tant drets legislatius per a la llengua catalana ja.
Si home si que bramin tan com puguin mentre duri,Que cadascú parli com vulgui? és que ara no pudeu,parlar com vulgueu? no us entenen? als que parlam català-mallorquí ,com vulguis dir-li, no que no ens entenen i a partir d´ara menys.Crec que serem molts que farem l´orni quan ens parlin en castellà,com diu?queee?
Ara mateix, en una entrevista radiofònica, José Ramón Bauzà ha dit: "en español y en nuestras lenguas básicas insulares".
Y por mayoría absoluta! No lo olviden
Pregunto : bramen pero de alegría, se van acabando las imposiciones, no te das cuenta. Veo que no entendéis aquello de que cada uno hable como quiera
Una altra cosa que podem fer, quan no ens quedin més c0ll0ns que parlar en castella (fuersas del estado, justisia i otras herbas) es destrossar-lo directament. No vull pensar en com pot treure de punt al "funsionario" de torn xerrar-li com els Osifar. Això si, només qua no hi hagi més remei.
Els mallorquins -els catalans en general- hem d'entendre que som una raça inferior i per això els funcionaris espanyols no tenen cap obligació de rebaixar-se a atendre'ns en la nostra llengua. No tenen cap obligació de parlar-la, ni tan sols d'entendre-la. Ells ja fan servir la llengua ària, la llengua omnipotent. Per tant, si volem ser atesos correctament, hem de parlar correctament, és a dir, en perfecte foraster.