El conseller d'Administracions Públiques José Simón Gornés. | J. TORRES

TW
63

La reforma de la Llei de funció pública, que converteix el català en mèrit i suposa la modificació de la Llei de normalització lingüística, ha provocat una contundent resposta social. Rafel Bosch, conseller d'Educació, Cultura i Universitats, rebutjà ahir la possibilitat d'oferir el seu parer, de valorar les al·legacions presentades per la UIB. En canvi, José Simón Gornés, conseller d'Administracions Públiques i impulsor de la polèmica reforma, no s'amaga, dóna la cara i defensa amb vehemència l'avantprojecte.

Us ha sorprès la resposta social a la reforma de la Llei de la funció pública?
Em sorprèn més aviat el punt d'alarmisme amb què alguns col·lectius tracten la modificació que hem començat a tramitar. En primer lloc, he de dir que ens avala el suport dels ciutadans en les darreres eleccions, perquè nosaltres dúiem aquesta proposta en el programa electoral i, per tant, no estam enganant a ningú, ben al contrari: estam donant compliment a un compromís polític contret. I en segon lloc, vull afegir que des del nostre punt de vista aquesta mesura no va en contra del català, propi de les nostres illes, ni en perjudici de ningú, tot el contrari: creim que es veuran més reforçats els drets d'un important nombre de ciutadans i que la nostra llengua no perdrà terreny, i així es demostrarà amb el pas del temps.

Us sentiu qüestionat dins i fora del partit?
No, en absolut, perquè com he dit aquest és un compromís del partit mateix, clar i transparent, atès que és una mesura defensada i anunciada abans de les eleccions i durant la campanya electoral; per tant, no només estam en el dret de dur-la a terme, sino també en la obligació d'aplicar-la. Els diferents punts de vista són benvinguts, perquè enriqueixen el debat, però des del respecte als compromisos que tenim com a partit amb la societat.

Notícies relacionades

Us fa reflexionar el fet que la UIB demani la retirada "immediata" de l'avantprojecte?
Sempre procur avaluar i comprendre els arguments i posicions de tot col·lectiu, més encara el del Departament de Filologia Catalana de la UIB. Però voldria analitzar amb calma el contingut de les seves propostes, abans de fer-ne un pronunciament definitiu. Torn a insistir que estudiarem la incorporació de totes les al·legacions que vagin en la línia de la proposta de modificació.

Com valorau el fet que s'hi hagin presentat al voltant de 10.000 al·legacions?
No són 10.000 sinó, per la informació de que dispòs, unes 7.000; en qualsevol cas és una xifra considerable, que s'ha de valorar en els termes justos. És una xifra molt llunyana als quasi 200.000 vots que obtingué el PP de les Balears gràcies al seu programa electoral. Però sent important el nombre d'al·legacions, perquè indica que hi ha una part de la societat que defensa plantejaments diferents i es mobilitza per fer-ho, també ho és veure en què consisteixen aquestes al·legacions i quins són els arguments de pes que s'empren per oposar-se a la reforma; de totes maneres hi haurà, ben segur, arguments ideològics que jo respect, però que no coincideixen amb els nostres. En qualsevol cas, estam disposats a valorar les al·legacions i a incorporar allò que entenguem que millora la situació, sempre basant-nos en la nostra premissa que el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració.

Pensau que la comunicació del que voleu fer ha estat la més correcta?
Jo pens que alguns col·lectius d'esquerra han volgut tergiversar i manipular el fons real de la proposta de reforma que volem impulsar i ens han acusat d'anar contra el català. I res més enfora que açò. La comunicació sempre és millorable, i la comunicació d'una mesura política d'aquest tipus, amb interessos contraposats, encara ho pot ser un poc més. Però per altra banda el nostre missatge és molt senzill i clar: com he dit, no estam d'acord amb el fet que el coneixement de la llengua catalana sigui un requisit per accedir a l'Administració, i estam d'acord que sigui un mèrit, tot això perquè creim que així hi guanyam en més drets i un major respecte, tota vegada que a la nostra comunitat tenim dues llengues cooficials.