La coalició econacionalista ha criticat la postura del PP en relació al català. | Ferran Aguiló - P. Bota.

TW
6

El diputat de PSM-IniciativaVerds-Entesa, Antoni Alorda, ha asseverat que l'Avantprojecte de llei que estableix que el coneixement del català serà un mèrit i no un requisit per accedir a la funció pública és una "provocació que enterra, de forma unilateral, el consens en matèria lingüística." Alorda ha incidit que, en aquests moments, hi ha altres problemes molt més importants per als ciutadans de Balears, a causa de la greu crisi econòmica en la qual ens trobam i ha demanat al PP que retiri la modificació legislativa.

Alorda ha assenyalat en roda de premsa que la intenció d'aquest avantprojecte és la de "degradar" el caràcter oficial de la llengua catalana a les Balears i ha anunciat que el seu grup està treballant en una sèrie d'al·legacions en contra d'aquesta modificació.

Així mateix, el diputat ha afirmat que aquesta iniciativa del PP respon a la necessitat de crear una "cortina de fum", un debat entorn d'un "fals problema" per desviar l'atenció i acontentar una part minoritària del propi Partit Popular de les Balears perquè entén que dins dels populars "hi ha molta gent que aprecia els senyals d'identitat".

En aquest sentit, Alorda ha indicat que hi ha més d'una quinzena d'ajuntaments de les illes que han al·legat en contra d'aquest avantprojecte grups inclosos municipals en els quals el PP compta amb majoria.

Notícies relacionades

Per això, la coalició ecologista i nacionalista ha recomanat al PP que se centri en crear ocupació i en lluitar contra la crisi econòmica, que segons la seva opinió, és el principal problema en aquest moment.

La castellanització dels topònims

D'altra banda, Antoni Alorda ha apel·lat al pragmatisme i ha explicat que "no creu que sigui sa" que cada vegada que canviï el govern, es canviïn els topònims.

"Parlarem de coses que durin", ha asseverat Alorda i ha afegit que totes aquests assumptes cal consensuar-los "per no fer de la ideologia una militància que converteixi cada decisió en una batalla". En aquest aspecte, el diputat ha recalcat que "no és per riure's que la castellanització dels topònims "hagi estat inclòs en una Llei de Funció Pública".