Durant poc més de mitja hora, els manifestants cridaren ben fort davant les portes de l'Ajuntament, però cap governant no en sortí. De fet, ja no quedava ningú dins la Sala. El president Bauzá i els consellers partiren minuts abans de les dotze del migdia, just després de la reunió, i només hi quedà el conseller portaveu, Rafel Bosch, qui oferí la roda de premsa dels acords adoptats en el Consell de Govern. Precisament, el titular d'Educació fou qui s'endugué la major escridassada per part del públic. Quan sortí del Consistori, un nombrós grup de gent l'esperava davant del mercat municipal. Bosch, però, entrà dins el cotxe oficial i partí. Bauzá, en canvi, només sentí els crits de "traïdor, foraster i venut" d'una vintena de persones, ja que la convocatòria de la protesta era a la una del migdia.
Expectació
Tanmateix, el matí a Felanitx fou tranquil. Quan les autoritats arribaren a les 10 hores davant l'Ajuntament, només hi havia periodistes i agents de seguerat. A banda de la Policia Local, un gran desplegament de la Guàrcia Civil es desplaçà ahir fins al municpi. Segons Bosch, però, el Govern no havia fet "cap petició especial" i considerà que els agents eren els "habituals" en els casos en què els membres de l'Executiu van a algun indret. En qualsevol cas, no s'hi registraren incidents.
De tota manera, a Felanitx hi havia ahir molta expectació. Ja feia dies que les xarxes socials es feien ressò de la concentració, que a la una del migdia vivia el seu moment més àlgid. La lectura d'un manifest va concloure la jornada de protesta, en la qual "A Mallorca, en català" fou un dels crits més escoltats.
Maria Pizà, portaveu de Felanitx en Moviment, fou l'encarregada de llegir el text, que acabà amb un "Visca Felanitx, visca la terra i mori el mal Govern!" i un fort aplaudiment. A més, el manifest clamava perquè "som molts els qui no pensam com ells i, que encara que no ens escoltin i que ens vulguin silenciar, tornarem a sortir al carrer les vegades que faci falta".
Durant l'acte, s'escoltaren lemes com "A Mallorca xerram català"; "A Felanitx xerram català"; "Felanitx 2-Bauzá 0"; "En Bauzá és un covard"; "En Tauler és un cagat"; "En Bauzá és un foraster"; "Menys Policia, més cultura"; "Visca, visca, visca Terra Lliure" i "Bauzá, mal parit, vés-te'n a Madrid", entre d'altres.
De la seva banda, l'activista cultural Bartomeu Mestre Balutxo registrà ahir migdia un escrit en contra de la política lingüística que impulsa el Govern Bauzá a l'Ajuntament acompanyat del llibret La catalanitat de les Mallorques de Pere Oliver i Domenge, batle de Felanitx durant la segona República espanyola fins que fou foragitat arran de la insurrecció militar i feixista de juliol de 1936.
Les manifestacions de la ciutdania, però, sembla que no faran recular l'Executiu en la decisió d'arraconar el català. Bosch assenyalà que aquest tema no s'havia tractat durant la reunió de l'Executiu i que el Govern estudiarà totes les al·legacions que han rebut, tant per aquesta com per altres qüestions. "Estam disposats a escoltar totes les parts", indicà el conseller, qui destacà que cerquen "el consens". Tanmateix, apuntà que després "prendrem la decisió que considerem adequada". Això no obstant, destacà el seu "respecte" a les protestes que es convoquen en contra seva.
Acords
Bosch oferí aquestes explicacions després de donar compte dels acords del Consell de Govern, entre els quals destaca l'aprovació de l'expedient de despesa per a la contractació del servei de neteja dels centres d'Atenció Primària de Mallorca per 2,3 milions d'euros anuals. També s'aprovà encarregar a la Conselleria d'Administracions Públiques el desenvolupament d'un pacte local amb l'objectiu de dotar els ajuntaments de més presència en el debat d'algunes de les problemàtiques que els afecten i per fer-ho s'elaborarà un protocol de col·laboració entre el Govern i la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB).
Com a deferència a Felanitx, el Govern acordà començar en un mes les obres per solucionar els arranjaments del col·legi de l'Horta, una "reivindicació històrica" i per a la qual es destinaran 60.000 euros. Aquest fou l'únic punt sobre Felanitx que tractà el Consell de Govern d'ahir i que tingué uns costos "mínims".
195 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
En Italia, sobre todo en las regiones costeras, se come mucho pescado y marisco y hay multitud de recetas de pasta en la que se combinan estos ingredientes. Esta receta de espaguetis a la marinera combina mejillones y gambas, con una suave salsa de vino blanco, tomate y especias. No dejes de probarla. Ingredientes para 4 personas. 500 gr. espaguetis, 1 kgr. mejillones, 1 cebolla, 3-4 dientes de ajo, 2 guindillas, 200 gr. langostinos o gambas peladas, 200 cc. vino blanco seco, unas ramitas de perejil, 1 cucharada de hierbas aromáticas (tomillo, orégano), 2 latas de 400 gr. de tomates pelados en su jugo, 100 cc. aceite de oliva virgen, sal, pimienta. Elaboración. Limpia bien los mejillones, quitando las barbas y raspando con un cuchillo para eliminar cualquier resto de la concha. Tira los que estén abiertos o con la concha rota. Lava bajo el grifo con agua fría y reserva. Pica la cebolla y saltea con los ajos picados en una sartén profunda o cazuela, con el aceite de oliva, hasta que empiecen a dorarse. Añade en este punto los mejillones y moja con el vino blanco. Acerca al fuego y cuando empiece a hervir añade el perejil picado, el tomate con su jugo, las guindillas picadas, las hierbas aromáticas y un poco de sal y pimienta
De que protesta aquesta gent?, en Bauçà ha mantingut el model lingüístic anterior envers la llengua pròpia, cosa impensable i que va en contra de totes les seves bases, que son més amples que les altres i que encara no han dit la seva paraula. La bel·ligerància només aconseguirà obrir la caixa dels trons!
Pobres catalistes de mallorca. Són uns apàtrides, pobrets, ¡¡ Sempre Mallorquins i Balears !! catalans... res de res maaaaai..
Uiiii, que hi ha de foresterots per aquí. Res a dir. Que tot i no llegir els comentaris en un idioma estranger a ca nostra ja que ells tampoc deuen llegir els nostres ja que no els deuen ni entendre. Ja un, s'imagina les pardalades que deuen dir aquests analfabets que proclamen biling...,mallorquí, formenterenc, pollencí....sempre en un idioma que no te res a veure amb Mallorca.Per tant: Visca catalunya de salses a guardamar i de fraga a maó. Visca Mallorca antiespanyola i catalana. PAÏSOS CATALANS .
Que demonios les habrá pegado a esta gente con querer catalanizar las islas baleares? Me encantaría una explicación, de verdad.
Comunidad Autónoma de Cataluña: de Lérida a Barcelona, y de Gerona a Tarragona. Y nada más. Que se ocupen de sus asuntos, que nosotros nos ocuparemos de los nuestros (como hemos hecho sacando a los catalanistas de nuestras instituciones).
Hola amigos! A todos los renegados y renegadas mallorquines y españoles que se consideren unos eruditos de la historia y de la lengua y filología mallorquina, que han apoyado la despersonalización de nuestra manera de hablar propia, hasta el punto de desprestigiarla tanto que la han convertido en sublengua i quitandole la denominación de "mallorquin". Que además han hecho creer a la gente que el que no lo hace así,es inculta, pués yo los invito a darse una vueltecita... PER S'estudi i promoció de ses modalitats lingüístiques balears, ès a dir, lo que des de fa segles se coneix com a Mallorquí, Menorquí i Eivissenc, actualment considerats simples dialectes des Català i en procés de substitució pes Català standard oral i escrit, sa promoció de Cursos Orals de Mallorquí perquè aquesta substitució no se produesqui i poguem conservar sa riquesa lingüística de Balears. Som mallorquins i Balears, no som catalans
Hi ha gent malalta d'anticatalanisme. No val la pena contestar. Les energies són per anar endavant, progressar i millorar. No per perdre el temps amb idioteses.
[...]"l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauriem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració." [...] Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat ara fa 50 anys) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Ni un paso atrás contra la imposición pancatalanista, para eso le hemos votado. Las minorías radicales que sigan con lo suyo: gritar y patalear.