Per respondre aquesta pregunta es pot fer una comparació amb els estudis oficials: per assolir el nivell bàsic d'un idioma qualsevol en una Escola Oficial d'Idiomes, cal cursar-hi dos anys d'estudis, unes 260 hores en total. I això que no es considera que l'alumne és un "usuari independent" en l'idioma en qüestió fins que no ha superat el tercer curs, quan ja té el nivell intermedi i ha sumat 390 hores.
Així doncs, si bé l'Executiu va "garantir" ahir que tots els policies locals sabrien català, no sembla que calgui que n'hagin de saber gaire. La qüestió no és les hores de català que els facin -llevat que els obliguin a fer les 390 del nivell intermedi oficial, per exemple-, sinó que s'exigeixi un nivell determinat. I això no es farà perquè l'avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública elimina el coneixement del català com a requisit per ser funcionari; no n'exigeix uns coneixements determinats.
El gerent de l'Escola Balear d'Administració Pública (EBAP), Sergi Torrandell, va explicar ahir, segons l'agència Efe, que el curs de capacitació per ser policia local inclou, a les Illes Balears, 60 hores de formació en llengua catalana.
Els aspirants han de superar aquests estudis per poder optar a la plaça. Amb tot, Torrandell va afirmar que aquestes 60 hores servirien perquè tots els qui superin el curs de l'EBAP tinguin l'equivalent a un nivell B2, l'intermedi avançat. Però aconseguir aquest nivell en tan poques hores pot ser complicat, perquè un no catalanoparlant sense coneixements previs obté el B2 al quart curs d'estudi, després de 520 hores.
Amb aquest anunci, el Govern pretenia justificar ahir que els policies locals continuarien sabent català tot i l'eliminació com a requisit de la Llei de funció pública. Torrandell va explicar aquests arguments en la reunió del Consell Balear de la Funció Pública, que va donar suport a l'avantprojecte amb tretze vots a favor i quatre en contra. Només s'hi van oposar els representants de l'STEI-i, la UGT, CCOO i el Consell de Formentera. Els del Govern, els altres consells insulars, Cort i la Federació de Sindicats d'Educació i Sanitat hi donaren el sí.
18 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Amb la capacitat intel•lectual que acostumen a tenir els que es dediquen a fer de policia i amb la manca de sensibilitat cap a una llengua que no consideren seva tinc els meus dubtes si la mesura serà eficient.
Esper que no facin 60 hores de català ni de cap altra matèria!!!! Si hi ha més de 200 policies aturats, no hem de menestar que hi hagi una altra promoció i n'hi hagi 60 més a l'atur. Això de la policia turística és una aberració, on s'ha vist mai que els agents de l'autoritat entrin i surtin de la funció pública, ara atur, ara autoritat!!
per forastero, moltes vegades atenem casos crítics i no m'agradaria que una persona que s'expressi en català es trobés en una situació de nerviosisme i hagués de donar indicacions a un agent amb un curset de 60h, què farà el policia? dir-li que l'hi torni a repetir, més a poc a poc i amb més calma? o que li digui en castellà? en la nostra professió el temps és or. Torn a repetir que és una vergonya que en lloc de cercar solucions laborarls pels policies que ja tenen ses Balearses es dediquin a donar facilitats als futurs aspirants a costa del servei que rebrà els ciutadans autòctons de ses illes.
Sí, i a un recepcionista d'hotel també li bastaran 60 hores d'anglès per atendre els turistes anglesos. No és així, savis lingüistes del PP?
60 horas bastan y sobran para entender el mallorquín
Això es una cortina de fum, vos explic, amb el sistema actual tots els policies tenim com a mínim el nivell B de català, no hi ha necessitat de llevar el català com a requisit per establir com obligatori fer un curs de 60h per adquirir un nivell b2. A l'Escola Oficial d'Idiomes, el B1 són 120 hores i el B2 altres 120, així que el que 240 hores reduir-les a 60h... és un poc raro. Personalment crec que això es fa per desviar la problemàtica dels policies que esteim sense feina, ja que en lloc d'arreglar els problemes actuals fan de nous allà on no hi havia. Jo sóc de pares peninsulars i entenc perfectament la particularitat lingüística que hi ha a les illes, per això estic a favor que se segueixi mantenint com a requisit, qualsevol Balear ha de poder ser atès si aquest s'expressa en català, deixem a l'Escola Oficial d'Idiomes i a la Junta Avaluadora de Català que realitzin les seves funcions, després parlen que volen eliminar duplicitats en l'administració i 60 hores per a un nivell b2 o són molt bons els professors o els alumnes uns cracks.
"juevert". Vaya tela, do not visit Majorca... ¿Tú no estás bien de la cabeza, o es que eres un cachondo mental?
Tot és qüestió de drets i obligacions: els castellans tindran el dret a xerrar en castellà però no l'obligació de xerrar ni entendre el català. Nosaltres no tindrem cap dret d'expressar-nos en la nostra lléngua però sí l'obligació de saber el castellà.. Tal com esteim ara, les dues lléngües estan garantides. A partir que el PP aprovi la reforma només estarà garantida la lléngua castellana. I després xerren de llibertat i d'igualtat. El que passa és que a Espanya, aquestes dues paraules tenen alstres significats: - la llibertat de ser però amb matissos - la igualtat mentres sempre i quan siguem iguals a ells Encara no hem sortit de les cavernes.
Me confon que cada policia pugui pronunciar en mallorquí: "juevert". Aquest mot només la poden pronunciar els mallorquins i certs parlants de anglès. Mèm diguès "juevert"!!!!
Bartolome el que estàs dient demostra el baix nivell cultural del que disposes i si realment el mallorquí és la lléngua que xerraven els teus pares i padrins, per què tu no el xerres?