Alguns dels habitants del barri Zabalín (recol·lectors d'escombraries, en àrab) han construït uns escalfadors solars amb materials reciclats que els proporcionen aigua neta i calenta en un moment. Així, per als habitants d'aquest barri, s'ha convertit en una cosa del passat escalfar aigua a l'estufa o amb cremadors de querosè, que anualment causen la mort de 30 persones per accidents.
Pare del projecte
L'autor intel·lectual -i principal executor- d'aquesta idea és Thomas Culhane, un científic nord-americà que podria ser perfectament el conductor estrella de qualsevol programa de divulgació científica per la passió amb la qual explica i materialitza el seu somni de crear ciutats sostenibles.
"Preparam ecocomunitats que puguin produir solucions d'aigua, energia, residus sòlids i que la gent senti els beneficis als seus ossos, a les seves mans, que els puguin viure cada dia", explica Culhane, que es va mudar al barri cairota fa 4 anys per posar en marxa el projecte. La missió de la seva organització no governamental de nom rimbombant (Solar Cities) es redueix a disminuir les despeses en energia i alhora els rebuigs en les àrees de les llars que més en produeixen: els banys i les cuines.
La tecnologia és tan simple que fins i tot "un infant de 2 anys pot fer-ho... amb ajuda del seu pare, és clar", matisa Culhane, alhora que mira la fotografia del seu fill amb un tornavís a la mà.
Les 17 plaques solars ja instal·lades al barri, construïdes amb tubs de ferro i planxes d'alumini de llaunes reciclades, escalfen l'aigua que recorre els tubs i l'envien a un tanc connectat amb mànegues i vàlvules, també extretes de les escombraries.
Un efecte de sifó fa que l'aigua calenta s'acumuli a dalt del tanc i que l'aigua freda surti per baix per ingressar el col·lector solar de nou.
Aportacions de la comunitat
"No és una tecnologia que vaig inventar jo, sinó que va sortir de la mateixa comunitat. Fusters, lampistes, electricistes, soldadors i artesans, tots hi van cooperar amb idees", assenyala el físic.
El benefici és que amb un sol dia de "bon sol", de què, per cert, el Caire gaudeix gairebé tot l'any, una família pot tenir 200 litres d'aigua calenta sense que sigui necessari gastar ni un sol cèntim.
El projecte al barri de Zabalín, on viuen prop de 50.000 persones entre muntanyes d'escombraries, no acaba aquí, ja que en algunes llars també s'han construït sistemes que permeten obtenir gas a partir de la descomposició dels rebuigs de tipus orgànic.
"El problema més greu de les ciutats són les escombraries orgàniques", diu Culhane, però amb aquests biodigestors, aquests rebuigs desapareixen, "s'eviten olors, malalties i rosegadors".
"Està molt bé que la gent parli del canvi climàtic i de controlar-ne els efectes, però amb això nosaltres salvam vides", manifesta Culhane mentre apunta el seu principal col·laborador, Hanna Fathy. Per entendre la quanitat de fems que s'arriba a acumular a aquest barri, n'hi ha prou de dir que la neboda de Hanna Fathy, d'un any, va ser devorada per les rates.
La casa de Fathy, un egipci de 27 anys, ubicada a la zona Zabalín de Manshiyat Nasser, es pot comparar amb les llars sostenibles dels països més desenvolupats.
Amb el seu sistema d'escalfadors solars, la família té aigua calenta cada dies, el seu biodigestor li proporciona gas durant una hora o 45 minuts d'electricitat i, a més, poden escoltar música amb la ràdio.
Tot, beneficis
"M'agrada mostrar a la gent tots els beneficis que el sol pot donar-nos amb una tecnologia barata que poden construir ells mateixos", assegura Fathy, qui viu dels anomenats "tour solars", que ofereix Solar Cities a la seva pàgina web (solarcities.blogspot.com).
Per Culhane, Egipte té "els professionals, els recursos i la creativitat" per resoldre les principals necessitats. "Just fa falta canviar de mentalitat", manifesta.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.