Educació: antídot de la mortalitat infantil

Amb relativa freqüència, l'esdevenir dels fets ens mostra que l'escola és un excel·lent laboratori social. De fet, no han estat escassos els estudis que, tenint com a camp de treball els centres educatius, s'han aventurat -amb un èxit més que notable- a preveure determinats fenòmens que el temps després ha confirmat. Just ara fa uns dies, es va presentar a Londres l'enèsima mostra d'aquest binomi entre escola i societat. En aquest sentit, segons una investigació duta a terme per la revista The Lancet, existeix una relació directa entre el nivell d'estudis de les dones i el descens progressiu de la mortalitat infantil, amb la qual cosa l'educació assumeix una nova dimensió com a element susceptible de neutralitzar determinats perills i malalties que poden envoltar l'embaràs de qualsevol nadó, com també els primers mesos de la seva vida.

Segons les conclusions de l'estudi, els avantatges que tenen les dones que han tingut la possibilitat de rebre una formació adequada amb relació als seus embarassos no només és cosa de les societats riques; de fet, són els països pobres els que més han avançat aquests darrers anys en aquesta direcció. D'aquesta manera, durant els darrers quaranta anys (des del 1970 fins a l'any 2009) el nombre d'anys d'escolarització entre les dones s'ha multiplicat per dos. Aquestes xifres són encara més eloqüents si centram les mires en els països subdesenvolupats, on els anys d'escolarització s'han més que triplicat. Segons les xifres aportades per la Universitat de Washington, s'estima que, gràcies a aquestes millores, aproximadament s'han pogut evitar 4,2 milions de morts d'infants en tot el món durant el passat any 2009.

Emmanuela Gakidou, una de les integrants d'aquest estudi, en la presentació va assegurar que "s'és conscient de l'enorme importància que han tingut les intervencions directes en la salut (com ara les campanyes preventives i l'atenció a la higiene) en aquestes millores, emperò a partir de l'educació es pot incrementar l'impacte de totes aquestes mesures". Els esforços que s'han fet durant aquestes darreres dècades no han estat estèrils; de fet, els nombrosos projectes posats en marxa pels diferents governs, a més de les ajudes aportades per part de les ONG, han sumat mèrits a l'empresa d'assolir una major difusió de l'educació en el món. Així, segons les dades recollides just fa uns mesos, a 7 dels 10 països més poblats de la Terra (Brasil, Xina, Japó, Indonèsia, EUA, Nigèria i Rússia) les dones que es troben en edat de reproduir han rebut almenys sis anys de formació acadèmica, fet que, segons aquest estudi, està relacionat directament amb els avanços quant a mortalitat infantil.

Sembla que aquestes millores es registreen amb més intensitat a les zones més deprimides econòmicament del planeta, en concret, a l'Àfrica sud-sahariana. En canvi, a altres punts del geoide pareix que les millores es fan menys visibles. Per exemple, a la zona de l'Àsia meridional i occidental és on costa més que aquests canvis es posin de manifest i on per cada 100 nins escolaritzats tan sols hi ha 87 nines. Tot i l'optimisme d'investigacions, com ara aquesta, pareix que encara resta camí per recórrer. Coincidint amb aquesta publicació, aquests dies la Unesco també ha mostrat un informe segons el qual les nines continuen tenint més dificultats per accedir a l'educació que no els al·lots.

Amb tot, les xifres que es proposen des d'aquesta organització detallen que en 4 de cada 10 països del món les nines tenen més problemes per formar-se que no pas els nins. No debades, tan sols a poc més d'una vuitantena països existeix la paritat absoluta pel que fa a l'accés a aquests serveis bàsics. Com és de suposar, la tendència que se segueix aquests darrers mesos no fa més que accentuar aquest problema; de fet, un dels majors impactes que generarà la crisi econòmica que ens afecta en l'actualitat serà la reducció en les partides dedicades a l'educació per part dels diferents governs d'arreu del planeta.