AgènciesPalma28/09/10 0:00
TW
0

L'hepatitis pot tornar a ser una malaltia ben virulenta a l'Estat espanyol. Professionals especialitzats en el tractament de l'afecció han reclamat més ajuts per controlar-la, davant l'augment de la prevalença en els propers anys com a conseqüència de l'arribada de població immigrant i de la falta de controls rutinaris. Segons assenyalen els hepatòlegs, l'hepatitis B afecta entre l'1 i el 2 per cent de la població espanyola i s'estima que en els pròxims 20 anys aproximadament 60.000 persones desenvoluparan complicacions relacionades amb la seva malaltia hepàtica. A més, es preveuen 40.000 morts per causa hepàtica relacionades amb complicacions del VHB (virus d'hepatitis B).

Els experts asseguren que l'arribada massiva de nouvinguts provinents de zones on aquest virus té una prevalença molt elevada pot produir un rebrot entre la població. Bàsicament, el motiu és la manca de vacunació i la falta de controls rutinaris sobre la possible infecció. De fet, les revisions periòdiques són un dels camps de batalla dels hepatòlegs, que veuen com la incidència de casos podria descendir amb un bon sistema de detecció precoç. En el marc d'una trobada estatal d'especialistes duta a terme la setmana passada a Santander, el doctor Javier Crespo explica que "la població immigrant serà una diana sobre la qual caldrà actuar de manera preferencial perquè la probabilitat que desenvolupin una hepatitis serà molt més gran que la població autòctona".

Reactivació

I és que, encara que l'hepatitis B tenia en els darrers anys una tendència a la disminució, se n'està observant una reactivació. En aquest sentit, el doctor José Luis Calleja indica que "a Espanya les hepatitis virals són la principal causa de càncer de fetge i de trasplantament hepàtic". "Són un problema de salut pública rellevant", segoms assegura. Tanmateix, lamenta que "per diversos tipus de raons no són a l'agenda política de la sanitat espanyola, ni tampoc no han estat mai en un lloc preferent".

Davant això, els especialistes reclamen una major inversió de les administracions. Segons assegura Calleja, Sanitat ha posat molt d'èmfasi en patologies com la diabetis, malalties cardiovasculars, el càncer o la sida, "la mortalitat de les quals ha disminuït, mentre que les defuncions per causa hepàtica van en augment sense que des de l'Administració pública no es faci res sobre això". Per Calleja, "tot el que s'inverteixi ara en les malalties hepàtiques serà un estalvi a mitjan termini", ja que si es tracten a temps i amb els fàrmacs adequats s'evitarà que el pacient desenvolupi cirrosi, que necessiti un transplantament o que se li hagin d'aplicar teràpies molt costoses perquè no desenvolupi un càncer.

Desconeixement

Segons estimacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada 12 persones al món conviu amb el virus de l'hepatitis B o C i la gran majoria no ho sap. És a dir, al voltant de 550 milions de persones tenen la malaltia i ho desconeixen. Els afectats per hepatitis són molt més nombrosos que els d'altres malalties amb major impacte social com la sida o la tuberculosi. De fet, el nombre d'infectats per hepatitis B és 10 vegades més gran que els infectats pel virus del VIH i la seva transmissió és 100 vegades més fàcil. El 5% de la població mundial és portadora del virus de l'hepatitis B, afecció que causa dos milions de morts anuals. 1 de cada 3 persones al món ha estat exposada algun cop al virus de l'hepatitis B o C, pel que es considera una de les afeccions prioritàries en els objectius del mil·lenni.