“S'haurien de llevar les subvencions i defensar el nostre producte”

Teniu molt d'ametlerar, Julià?
M'encarrec d'unes 30 hectàrees d'arbres directament, però cull les ametles d'unes 300 hectàrees més. També sembr molt de cereal.

Com està resultant la campanya d'ametla?
Molt baixa. De producció és molt baixa. Això no vol dir que a redols no hi hagi ametles. Però per aquesta zona n'hi ha més poques que l'any passat. La collita és un 20% més reduïda que la d'un any normal.

I el preu?
Es paga sobre uns 2 euros el quilogram de bessó, cosa que representa uns 40 cèntims per quilo d'ametla amb closca. Collir les ametles val 25 cèntims el quilo, et queden 15 cèntims amb els quals has de pagar la resta i tenir-hi el benefici. Com pots suposar no queda gaire.

I la campanya de garroves?
Al contrari que amb l'ametla, la collita és molt bona. Se n'han fet quilos i hi ha una gran producció, però el preu també és molt dolent. Amb això la garrova s'assembla a l'ametla. Just és que la garrova és més bona de collir.

Hi ha preu per a la garrova?
Es paga a 0,18 cèntims el quilo. Hi ha alguns comerciants que la poden pagar millor i n'hi ha que la paguen pitjor. Collir la garrova costa 10 cèntims i te'n queden 8 amb els quals has de pagar el transport i la teva feina.

I la subvenció de fruits secs?
En la majoria de casos la cobra el propietari. La producció és per pagar qui la cull i el propietari sols cobra la subvenció. És normal que les finques s'abandonin. Els preus no donen per a més.

Com veis el futur?
Complicat. Si les garroves l'any que ve continuen anant barates quedaran en terra. I si l'esplet és petit també hi quedaran, perquè mig esplet no basta per fer rendible la feina de recol·lecció. I amb les ametles passarà el mateix. O en milloren els preus o aquests cultius tard o d'hora acabaran abandonats.

Com estan els arbres?
No s'hi pot fer gaire feina, en els arbres. Tot serien pèrdues. Jo exsecall així com puc unes quantes finques cada any, perquè si no ho fes no colliria ametles. En venc la llenya i això em comporta un altre ingrés. Però els arbres demanen molta atenció i feina. Si vols collir has de sembrar.

Hi ha demanda de llenya?
N'hi ha. La gent en demana. Jo la venc tota estellada i servida a domicili. Cada any la venc tota.

Teniu problemes de malalties amb els arbres?
Ara hi ha molts d'arbres amb la fulla groga o seca. El mal s'ha estès i cada any n'hi ha més de morts. Moltes vegades en morir-se els arbres ja no se'n sembren de nous. La poca atenció als cultius ajuda a fer que el problema torni gros.

Com ha anat la campanya de cereals?
La qualitat ha estat poca i el preu nefast. He venut el gra a 0,14 cèntims, quan la llavor per sembrar va de 0,22 a 0,23 cèntims. La llavor em costa més del que venc de la producció. En el camp dos i dos no fan quatre. La pujada del preu del cereal que ara estam vivint no ha estat real per als productors. Molts d'anys passa igual.

Trobau que hi ha d'haver subvencions per al camp?
Voldria que es llevassin totes, les subvencions, i que es defensàs el nostre producte. Que es pagàs un preu just. El que no pot anar és que et paguin el que volen per una cosa que a tu t'ha costat molta feina. Per una tona d'ametla et donen 400 euros. Saps que n'has de collir d'ametles per fer que et surtin els números! Molta gent s'afluixa de collir les ametles o les garroves amb els preus de ruïna que hi ha.

Com us aguantau amb aquest panorama?
Faig molta feina, moltes hores, els dissabtes i els diumenges inclosos, i faig altres coses com llaurar, exsecallar o fer matances per altri. Treball molt amb el tractor. La manera d'aguantar és no comptar les teves hores.

Com us van les matances?
És una feina que he fet sempre, des de fa molts d'anys. Encara hi ha moltes famílies que continuen amb aquesta tradició tan nostra. N'hi ha que compren el porc i n'hi ha que l'engreixen ells mateixos. En feim per tots els pobles on ens criden. Consider que no s'han de posar traves a aquesta activitat tradicional tan arrelada a Mallorca.