TW
0

Amb els gitanos ocorre un fenomen curiós i és que han estat presentats a la societat com a persones perilloses per a la resta. Això ha fet interioritzar una certa por de les persones que formen aquest poble. De fet, quan era petit, una de les maneres que existien de fer por als infants que no eren obedients era dir-los que vendria un gitano i els pegaria o se'ls enduria. Crec que actualment això ja no es fa, però la temença es transmet de pares i mares als seus infants. Allò cert és que els intents que hi ha hagut de fer conviure paios i gitanos mai no ha tengut gaire èxit.

De totes maneres, coneixem bastants gitanos, ben situats, amb formació suficient, que conviuen a les mateixes finques que els paios i que no tenen cap conflicte amb els seus veïns; i a l'escola, els seus fills i filles no es distingeixen de la resta. En canvi, els més pobres, els que viuen en caravanes, o en poblats gueto on han estat reclosos, presenten molts més problemes que l'alumnat normal, perquè tenen més necessitats, però també n'hi ha que naveguen en l'abundància per haver-se dedicat a negocis fora de la llei.

A l'escola infantil i primària solen obtenir el material gratuït, i a vegades, també el menjador si n'hi ha, però es caracteritzen per tenir un nivell molt baix i un alt grau d'absentisme, fins que arriben a ser un 50% els que no acaben la primària; en aquest cas també les que més abandonen són les nines, que ràpidament han de dur la casa o formar una nova família. Dels que passen a ESO, un 80% no sol acabar-la i això els perjudica per a poder emprar-se o per a integrar-se a la resta de la societat. De totes maneres, la seva pròpia cultura a vegades els impedeix la integració i aquesta es perd per les dues parts, tant per part dels paios com dels gitanos. Que aprofitin el dret que tenen a rebre formació és tot un desafiament.