L'educació, un dret vetat a moltes dones

L'escolarització a molts països en desenvolupament encara té moltes mancances. Gran part de la població és analfabeta, perquè no ha estat, o ho ha estat poc temps, escolaritzada, però el grup al qual més s'ha negat aquest dret ha estat al de les dones. Tot i que s'ha demostrat que l'alfabetització femenina comportava un augment de l'esperança de vida, perquè augmentava la higiene, cosa que feia disminuir la mortalitat infantil, es continuen posant obstacles a l'escolarització de les nines.

A les dones se'ls segueix assignant les responsabilitats domèstiques i familiars, fet que fa baixar les expectatives de nines i d'adolescents, a més de reservar-los activitats a la llar incompatibles amb l'assistència escolar, com haver de tenir cura d'altres menors. El fet que les dones assoleixin una baixa formació fa que tenguin dificultats, quan existeixen restriccions imposades per l'escassa economia de la llar, fet que exigeix grans esforços per aconseguir la supervivència. Les investigacions han demostrat que una formació equivalent a la primària completa ha estat útil per a augmentar les oportunitats de les dones a la seva vida, per a desenvolupar una autonomia més gran, per a obtenir una major capacitat de decidir (en els països desenvolupats, a les persones formades i educades ens anul·len aquesta capacitat), i per adquirir una major autoestima.

Les decisions dels poderosos fan pagar la crisi als més dèbils, com la classe mitjana i la treballadora, i retallen els pressupostos d'educació, fet que repercuteix en la retallada dels drets més necessaris, com l'educació de les dones, cosa que representa una terrible injustícia. Si a aquesta iniquitat hi afegim la dificultat de modificar tradicions culturals masclistes, entendrem per què en el 2010 encara no existeix la igualtat de gènere.