El 2050 ens faran falta tres planetes

Per tant, la lectura que es desprèn d'aquestes dades és que el consum mundial de recursos ha superat tant la capacitat regenerativa de la Terra (biocapacitat) que es necessiten 1,5 anys per regenerar els recursos utilitzats només l'any 2007.

En el cas de l'Estat espanyol, fan falta 3,5 paísos com Espanya per satisfer en l'actualitat la demanda de recursos i absorbir el CO2 emès. A més, l'informe situa el país en el lloc número 19 entre els que més pressionen sobre la biodiversitat.

Així mateix, l'informe indica que l'Estat és el cinquè amb major empremta de cultiu a tot el món. A més, apareix al lloc 71 de biocapacitat i el 25 d'empremta hídrica, mentre que és el sisè país europeu amb major dèficit ecològic.

En general, l'estudi, una avaluació bianual que analitza la situació de la biodiversitat global i mesura la demanda de la població sobre els recursos naturals de la Terra, alerta que la salut dels ecosistemes ha disminuït un 30 per cent i que l'empremta ecològica s'ha duplicat.

D'aquesta manera, WWF assenyala que la tendència de pèrdua de riquesa natural dels darrers 40 anys es manté constant. Així, assenyala que l'Index Planeta Viu (IPV) global, un indicador de les tendències de gairebé 8.000 poblacions de vertebrats de més de 2.500 espècies, s'ha vist reduït un 30 per cent entre els anys 1970 i 2007.

En aquest sentit, destaca que el descens de l'IPV a les zones tropicals és d'un 60 per cent. El mateix indicador apunta que també s'ha donat un descens global en els hàbitats terrestres (25 per cent), marins (24 per cent) i d'aigua dolça (35 per cent). A més, a escala biogeogràfica, fa destacar el descens d'un 66 per cent de l'IPV a la regió Indopacífica.

Empremta ecològica

D'altra part, indica que l'Empremta Ecològica global, que mesura la demanda de la humanitat sobre els recursos naturals, ha augmentat més del doble entre 1961 i 2007. Els Emirats Àrabs Units, Qatar, Dinamarca, Bèlgica i els Estats Units són els països amb major empremta ecològica del món.

Davant d'aquesta situació, l'organització insisteix que és imprescindible unir els esforços per canviar el model energètic actual i la dieta si no volem deixar de viure més enllà dels límits de la Terra.

El secretari general de WWF Espanya, Juan Carlos del Olmo, ha contrastat la diferència que hi ha entre els països que estan invertint en àrees protegides i protecció d'espècies, com els Estats Units i Canadà, els quals "tendeixen a l'estabilitat", i el que ha ocorregut a Llatinoamèrica i Amèrica Central, on "hi ha hagut un descens impressionant de naturalesa del 55 per cent". Segons Del Olmo, això es deu a "la destrucció dels boscos tropicals, a un ritme del 0,5 per cent anual."

Per aquest motiu, conclou que els països que tenen menys ingressos perden la seva biodiversitat més ràpid, la qual cosa en dificulta així l'accés a l'aigua neta, l'alimentació i els combustibles. Així mateix, ha advertit de l'"autèntica apocalipsi de la biodiversitat a la regió indopacífica", on "la destrucció de boscos tropicals va a un ritme molt més gran del 0,8 per cent anual".

Davant això, Del Olmo cita els cinc principals països amb major biocapacitat -capacitat per autoproveir-se- que són Gabon, Bolívia, Mongòlia, el Canadà i Austràlia.

A més, explica que cada vegada es té més en compte l'empremta de carboni, però no es pot oblidar l'"estrès hídric" que estan sofrint 71 països, i que "augmentarà amb vista a la meitat de segle per l'impacte del canvi climàtic". Les causes d'aquest increment són "fonamentalment" l'impacte de l'agricultura intensiva que, diu Del Olmo, arriba al 90 per cent mundial.

Tanmateix, el secretari general de WWF Espanya assenyala que també s'ha de tenir en compte l'"empremta virtual" de l'ús de l'aigua. Així, exemplifica que un cafè que a la seva producció ha costat -plantació, transformació, recollida, refinament, transport- 140 litres, passa a tenir una "empremta virtual" de 200 litres quan se li llança sucre.

D'altra banda, cal destacar que el "52 per cent de tots els stocks marins del món estan en situació de sobreexplotació" i en molts casos "sense possibilitat de recuperació". Segons el seu parer, les causes estan en "el desgovern, la manca de legislació a alta mar i la falta de seguiment a les recomanacions dels científics".

Quin futur ens espera?

Amb vista al futur, Del Olmo ha analitzat les previsions que es plantegen, així per a l'any 2050 la població mundial arribarà a 9.200 milions de persones, i destaca que les ciutats es convertiran en un dels grans consumidors de recursos, un fet que "cal tenir en compte", ja que les emissions de CO2 requeriran tres planetes per proveir aquesta demanda. Tot plegat, ho qualifica d'"escenari catastròfic".

Així les coses, Del Olmo ha apostat per un model energètic basat en un 95 per cent d'energia renovable, malgrat que això "no sigui suficient". Igualment, serà necessari "canviar la dieta alimentària" ja que, un dels factors que més influeix en l'empremta ecològica és la producció de carn i productes lactis.

A més, l'informe proposa canviar la manera de mesurar la prosperitat del desenvolupament humà, basat fonamentalment en el Producte Interior Brut, invertir en capital natural del planeta, distribuir de manera equitativa l'aigua, l'energia i l'alimentació i canviar el sistema de governació.

Finalment, Del Olmo destaca com a dada positiva que si es pren consciència de la situació es pot canviar, i ho exemplifica a través del resultat favorable de les polítiques de protecció de medi ambient. Així mateix, valora de manera positiva la tendència a la recuperació a la regió afrotropical de l'Àfrica, relacionada també amb la inversió.