Antoni Agüera./ AgènciesBrusel·les22/10/10 0:00
TW
0

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) considera que el cànon aplicat a Espanya a tots els equips de reproducció digital -l'anomenat cànon digital-, concebut en el seu moment com a compensació als creadors per la còpia privada, no és compatible amb el dret europeu. Les resolució coneguda ahir ja fou anticipada per l'advocada general de la Cort amb seu a Luxemburg, que apuntava que aquest preu només pot gravar els equips, aparells i materials de reproducció digital que presumiblement s'utilitzin per realitzar còpies privades.

"Ha d'existir una relació suficientment estreta entre l'ús del dret i la corresponent compensació per còpia privada", preconitza aquest posicionament, que finalment s'ha imposat. Aquesta constatació és mala d'establir en contextos professionals i per això la sentència eximeix de responsabilitat de pagament aquest sector. No obstant això, la sentència deixa en mans de l'Audiència Provincial de Barcelona -que és la instància que demanà el pronunciament del Tribunal europeu- determinar si efectivament el cànon espanyol s'imposa de manera indiscriminada.

Conflicte

En concret, la Cort ha examinat el procés judicial que enfronta la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) i la companyia de suports audiovisuals Padawan, SL, que es nega a abonar el cànon compensatori per còpia privada, en considerar que no sempre s'utilitzen per gravar obres protegides per drets d'autor, sinó també per al registre de dades privades o empresarials. L'SGAE reclama a Padawan -que comercialitza CD, DVD i MP3- el pagament d'una compensació per import de 16.759,25 euros, corresponent als dispositius venuts entre setembre de 2002 i setembre de 2004, i és de fet a causa d'aquest lapse temporal que l'Audiència Provincial demanà a la Cort europea si el cànon és conforme amb la directiva comunitària 2001/29, que regula la qüestió dels drets d'autor, i si l'SGAE pot reclamar la compensació per tots els dispositius comercialitzats o només per als destinats a la còpia privada.

La directiva de la discòrdia assenyala que el dret de reproducció del material sonor, visual i audiovisual correspon als autors, intèrprets i productors, encara que admet que els estats membres permetin les còpies privades, sempre que els titulars de drets rebin una "compensació equitativa" que els retribueixi "adequadament" per l'ús de les seves obres protegides. Ara es conclou que el cànon no la constitueix. Com és lògic, la notícia no ha caigut gairebé als cercles ministerials. De les menys inexpressives en públic fou la ministra del ram, Àngeles González-Sinde, que declarà que "quan coneguem la sentència en la totalitat s'estudiarà i ens asseurem amb tots els sectors involucrats", a més de dir que "cercarem, amb els altres països europeus afectats per la sentència, una alternativa". I és que actualment, 22 dels 27 països de la UE disposen d'aquest tipus de cànon, i també a algun altre indret planteja dificultats.

Tomar l'impost revolucionari

Les reaccions a la resolució de Brussel·les s'han fet sentir a les Illes. A Artà, el regidor d'EU Guillem Caldentey -cofundador de la coordinadora Diògenes i fervent opositor al cànon- es mostrava ben satisfet. Tanmateix, comenta que el que cal ara és que el Congrés hi intervingui aviat, derogant allò que pertoqui de la legislació vigent sobre Propietat Intel·lectual. Tot i la seva campanya, no ha aconseguit que l'Ajuntament d'Artà aprovàs cap de les tres mocions per reclamar l'exempció de pagament del cànon, com sí han fet altres municipis illencs. Tot i l'impuls del Tribunal europeu, és probable que la lluita no acabi aquí.