"Una vegada més es mostra l'extraordinària exuberància en biodiversitat d'una regió clau per al planeta", explica Francisco Ruiz, cap de la Iniciativa Amazonia Viva, de l'organització ecologista World Wildlife Fund (WWF).
La formiga marciana (Martialis heureka), el lloro calb multicolor (pyrilia aurantiocephala), un diminut peix que viu en aigües subterrànies (Phreatobius dracunculus) i una granota camaleònica (Telmatobius sibirius) són alguns d'aquests tresors.
"Les xifres són contundents i demostren que encara avui en continuam descobrint de noves", apunta Ruiz, que fa una crida a ternir cura de l'Amazònia abans que l'acció de l'home impedeixi que noves espècies siguin descobertes. Els governs, les ONG, els científics i la societat civil "han de duplicar esforços" per conservar l'Amazònia, "ja que algun d'aquests nous descobriments podrien tenir aplicació farmacològica" i "l'estam posant en perill", va advertir.
En total, a l'informe Amazonia Viva!: Una dècada de descobriments 1999-2009 s'inclouen 637 plantes, 257 peixos, 216 amfibis, 55 rèptils, 16 aus i 39 mamífers, fins ara no detectades, encara que algunes podrien tenir pedigrí prehistòric.
Com la Martialis heureka, també anomenada formiga de Mart, per la seva combinació de característiques mai no registrades. Es tracta d'un sorprenent exemplar depredador i cec, de 2 o 3 mm de longitud, de color pàl·lid, sense ulls però amb unes grans mandíbules.
Trobada al Brasil el 2008, pertany al primer gènere nou de formigues vives descobert des de 1923 i segons el seu descobridor, el doctor Christian Rabeling, podria descendir d'una de les primerísimes formigues que va evolucionar a la Terra, fa més de 120 milions d'anys.
La interacció de l'home i el mitjà va portar els habitants de Rio Parzo, al Brasil, a descobrir involuntàriament el peix Phreatobius dracunculus quan cavaven un pou i en van agafar alguns en els poals per extreure aigua.
Des de llavors, aquesta espècie, que viu principalment en aigües subterrànies, ha estat vista per 12 pus més dels 20 que existeixen a la regió de l'estat de Rondonia (el Brasil).
Pel seu color destaca el lloro calb trobat a localitats dels rius Madeira baixa i a l'alt Tapajós, al Brasil, que ha estat registrat com a "gairebé amenaçat" perquè la seva població, ja de per si petita, està disminuint per la pèrdua de l'hàbitat.
Una altra de les espècies més extraordinàries és una granota amb una coloració de foc al cap i contrastades ànneres amb un estampat aquàtic, trobades a la zona d'Iquitos (el Perú) en un bosc primari humit de terres baixes.
Vuit països
El Brasil i el Perú acullen la major part de l'Amazònia, però en total són vuit països els que comparteixen la regió més rica en biodiversitat del planeta, ja que s'hi afegeixen Bolívia, el Brasil, Colòmbia, l'Equador, Guaiana, el Perú, Surinam i Veneçuela.
Com a bioma, l'Amazònia inclou 6,7 milions de quilòmetres quadrats, que representa el 45 per cent de la superfície continental de Sud-amèrica i més d'1,5 vegades Europa, va dir Ruiz. La major part de la regió continua sense explorar.
WWF adverteix que en els darrers 50 anys l'home ha provocat la destrucció del 17 per cent dels boscos tropicals amazònics, una àrea més gran que Veneçuela o dues vegades la mida d'España.
L'organització apunta al ràpid creixement de la demanda de carn, soja i biocombustible com una de les principals causes d'aquesta transformació, ja que "el 80 per cent de les àrees desforestades són ocupades per cultiu de ferratge per al bestiar".
Acausa del nivell de desenvolupament d'alguns països, va assenyalar la necessitat d'avançar en la definició d'àrees protegides, més enllà de parcs naturals o reserves, que permetin la conservació del mitjà.
"Reconeguem l'extraordinària riquesa que hi ha a les nostres mans i que està en risc si no augmentam els esforços per conservar-la", va subratllar Ruiz.• Efe
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.