El PP critica que el Govern encara no hagi adjudicat l'obra del mur del tren
El PP ha criticat la "paràlisi" del Govern per no haver adjudicat encara l'obra de reparació del mur del tren de Manacor, després de cinc mesos de l'accident que va ocasionar una trentena de ferits, i ha augurat que la Conselleria de Movilidad no complirà el termini anunciat per la qual cosa la línia no estarà reparada a finals d'aquest any. Després d'una visita al lloc de l'accident, el PP ha retret la "falta de transparència" de la Conselleria per haver-se "negat" a realitzar una auditoria tècnica i jurídica "sol·licitada pel Parlament".
“És una vergonya que tot continuï igual a Sineu”
Cinc mesos després que tingués lloc l'accident a la línia ferroviària que uneix Sineu amb Manacor, que deixà 32 ferits, aquesta continua tancada i les obres de millora previstes als murs de contenció encara no s'han adjudicat. Ahir, una comitiva de representants del Partit Popular, encapçalada per la diputada Mabel Cabrer, es desplaçà fins a Sineu per valorar la situació i la gestió del Govern. "És una vergonya que després de cinc mesos no s'hagin adjudicat les obres, acció que prova el poc interès de la Conselleria de Mobilitat a resoldre la situació" asseverà Cabrer.
Tres parròquies, condemnades a pagar l'IVA
Tres esglésies de Mallorca hauran d'abonar més de 324.000 euros en concepte d'IVA a Hisenda. La Sala Contenciosa Administrativa del TSJIB ha desestimat els recursos que les parròquies de Sant Joan Baptista de Son Servera, Nostra Senyora dels Àngels de Pollença i Sant Miquel de Felanitx varen interposar contra l'Administració General de l'Estat. Cap de les tres no estava d'acord amb un recurs que el març de 2008 va resoldre el Tribunal Econòmic Administratiu Regional de les Illes Balears (TEARIB) en què es rebutjava una reclamació que entre març i maig de 2007 formularen les tres parròquies per tal de quedar exemptes del pagament de l'IVA en relació a unes obres que havien de realitzar als respectius temples. La quantia d'IVA que volien evitar pagar la fixaren per a l'església de Son Servera en 73.012 euros; per a la de Pollença, en 86.130,64 euros i per a la de Felanitx, en un total de 165.411,20 euros. En el cas de la parròquia de Sant Joan Baptista, l'actuació que es volia dur a terme era a l'edifici conegut com a església Nova. En canvi, a Nostra Senyora dels Àngels eren millores al temple parroquial, i en el cas de Sant Miquel, en un immoble de la seva propietat.
Més de mil persones, sobretot joves, ja han sol·licitat pis al futur Son Bordoy
La promotora del projecte d'urbanització de Son Bordoy ja ha rebut més de mil sol·licituds per als 750 habitatges de lloguer que preveu construir. D'aquestes, el 63% són de joves menors de 35 anys. Els pisos encara no s'han començat a construir però ja han causat molt d'interès, sobretot perquè la majoria seran de preu protegit, més barats que no la mitjana del marcat. Son Bordoy és una de les Reserves Estratègiques de Sòl (RES) aprovades pel Govern per fer-hi pisos a baix preu i afavorir l'accés a l'habitatge però, de fet, el projecte de construcció encara no està aprovat. Manca un informe vinculant que es durà al ple de Cort dijous vinent. Fonts de la promotora, Nova Son Bordoy, es mostren esperançades i confien que l'informe sigui positiu, perquè consideren que el projecte "és molt bo". De fet, l'empresa assegura que el projecte final ha millorat molt amb la col·laboració dels veïns i les entitats. Diuen que han anat presentant la proposta a les entitats més rellevants del Molinar i a totes les associacions de veïns, i que hi ha tingut molt bona acollida. És més, afirmen que han inclòs en el projecte final gairebé tots els suggeriments i inquietuds que els han fet arribar els veïns.
Reconversió de la Platja de Palma
Allau d'al·legacions al PRI de la Platja de Palma
El Pla de Reconversió Integral (PRI) de la Platja de Palma és el blanc de més de mil al·legacions de veïns, comerciants, hotelers, partits polítics i entitats de tota mena que volen canviar-lo. Així ho reconeixien ahir fonts del Consorci de la Platja de Palma, que encara no tenien la xifra exacta perquè el termini acaba avui al migdia i cal sumar-hi les al·legacions que s'han tramitat als ajuntaments de Palma i Llucmajor. Des del Consorci esperen que els ciutadans s'adonin que aquest període d'exposició pública, que ha durat devers dos mesos i mig, ha estat l'etapa de participació, i defensen que les més de mil propostes de modificació del PRI deixen clar que hi ha hagut participació. Amb tot, algunes de les al·legacions acusen el Consorci i fins i tot la Llei de la Platja de Palma de coartar la veu dels afectats. Aquest és el cas, per exemple, de l'al·legació que presentà ahir la Plataforma de veïns i comerciants de la Platja de Palma. Segons explica el seu portaveu, Enric Salvà, presentaren una sola proposta de modificació molt general que posa en dubte la mateixa Llei de la Platja de Palma. La norma, aprovada al Parlament per unanimitat, accelera molts dels tràmits burocràtics necessaris per dur a terme el projecte i agilita la reconversió. Però segons els veïns l'agilita massa.
Roben part del cablejat de coure dels fanals del passeig de Calvià
Agents de la Policia Local de Calvià han obert una exhaustiva investigació amb la finalitat d'aclarir i capturar els presumptes autors dels robatoris de coure que s'estan produint darrerament al municipi. Dijous horabaixa, una veïna de la zona de la depuradora de Calvià va alertar la policia que devers el recinte municipal hi havia uns joves que robaven coure. Diverses unitats es van dirigir fins al lloc dels fets, però ja no hi trobaren ningú. Una vegada realitzada la primera inspecció ocular, els agents s'adonaren que els suposats delinqüents havien obert un total de quatre tapadores elèctriques i més de 20 trapes pertanyents als fanals de l'enllumenat públic. Quan hagueren destapat els dispositius de seguretat, els lladres van tallar la totalitat del cablejat, van estirar-lo i se l'endugueren. Segons sembla i, sense haver rebut la confirmació oficial, podíem estar parlant d'una quantitat molt important de fil de coure, ja que hi va haver més 20 fanals afectats. Una testimoni, instants abans de consumar-se el robatori, havia facilitat una descripció completa dels autors.
Pere Rotger declina fer de pregoner del Dijous Bo
Pere Rotger no serà el pregoner del Dijous Bo. Qui va ser el batle d'Inca durant els darrers quinze anys ha declinat l'oferta del batle actual, Rafel Torres, amb la finalitat de "no polititzar una festa com el Dijous Bo". Ahir vespre, Torres va confirmar que el pregó serà a càrrec del club esportiu Joventut Sallista. L'anunci arriba després que el PSOE i el Bloc per Inca, a l'oposició, emetessin un comunicat en el qual demanaven a Pere Rotger que declinàs la invitació, però l'equip de govern assegura que la negativa de l'exbatle "és anterior". En el comunicat esmentat, l'oposició mostrava rebuig "que es faci un ús partidista del Dijous Bo". "La decisió de Rafel Torres de convidar públicament el seu predecessor a pronunciar el pregó és, al nostre parer, un menyspreu al consens no escrit i una falta de respecte als ciutadans d'Inca. Pretendre utilitzar el pregó amb una finalitat partidista és inacceptable", asseguraven PSOE i PSM. És per aquests motius que "esperam que el batle anterior mostri l'elegància de la qual va fer gala en les darreres setmanes del seu mandat i rebutgi la invitació", afegien. Per acabar, l'oposició expressà la seva disposició a consensuar el nom del pregoner "si a l'equip de govern se li han acabat les idees, perquè no hi veu més enllà de l'ombra del seu líder anterior".
Ramon dimiteix del Consell d'Eivissa
El conseller de Política Territorial del Consell d'Eivissa, Miquel Ramon, anuncià ahir la seva dimissió, després d'oposar-se a la decisió del president d'aquesta institució, Xico Tarrés, de retirar la planificació del nou Pla Territorial Insular d'Eivissa (PTE) en negar-se a acceptar les prop de 2.000 al·legacions presentades al text. Així ho comunicà en una roda de premsa Ramon (Eivissa pel Canvi), qui considerà que ja no té sentit estar a l'equip de Govern del Consell d'Eivissa, atès que ell havia estat el màxim responsable de la redacció del nou Pla Territorial de l'illa i la seva formació s'havia mostrat disposada a acceptar les al·legacions. Ramon considerà que la seva partida no ha de significar la dimissió dels altres dos consellers insulars d'Eivissa pel Canvi, Albert Prats (conseller de Mobilitat) i Marga Torres (consellera de Patrimoni i Agricultura), de manera que, segons ell, aquests han de continuar al Govern, encara que a partir d'ara la seva formació "no treballarà tan a gust" com ho ha fet amb el PSIB.
El Govern prorroga per primer pic el pressupost
Sols el PSIB i el Bloc donaven suport als nous comptes. El Govern acordà ahir prorrogar els pressuposts d'enguany durant l'any vinent i no dur un nou projecte al Parlament, una situació que no havia viscut mai la Comunitat. La decisió arriba després que l'Executiu en minoria no hagi assolit cap acord amb PP o UM per garantir la majoria i es pren una setmana abans del 30 d'octubre, data límit per entrar els comptes al Parlament. El pressupost que s'aplicarà suposarà una despesa de 3.200 milions, un 5,6% menys que ara per l'obligació de reduir el dèficit que imposa la Unió Europea. El conseller d'Economia, Carles Manera, comparegué després del Consell de Govern i defensà que, amb la pròrroga, el Govern "exerceix la seva responsabilitat", manté "l'esforç inversor" i l'aposta per la política social i garanteix que "la Comunitat no estarà ni un sol dia sense pressupost". També apuntà que la manca de majoria i la "nul·la" voluntat negociadora de l'oposició els "obliga" a prendre la decisió. El socialista afirmà que l'Executiu no incorre en cap il·legalitat per no dur els pressuposts a la cambra, tal com diu el PP, perquè la mateixa llei que fixa que els comptes s'han de presentar abans de novembre també en permet la pròrroga.
Terratrèmol al PP per la candidatura de Salom al Consell
Les decisions salomòniques no solen anar bé a ningú. Ahir se'n va adonar el president del PP balear, José Ramón Bauzá, que intentà arreglar l'embull que havia creat amb el futur candidat al Consell traient-se de la màniga una cap de cartell inesperada, Maria Salom (Inca, 1967), ara diputada a Madrid. Havia optat per ella el dia abans per no haver de triar entre Pere Rotger i Antoni Pastor. I la imposà, però a costa que tant ella com ell haguessin de patir una forta contestació interna en la reunió de la Junta Insular del Partit Popular que es va fer ahir al vespre.Diversos dirigents del partit abandonaren la seu abans que s'acabàs i després de qüestionar no només que Salom fos la millor candidata, sinó també la decisió de designar-la ara i, sobretot, com estava conduint el procés el seu president, a qui retreuen que prengui decisions sense comptar amb la resta. Entre aquells que alçaren la veu i partiren abans que Salom fos elegida hi havia un vicepresident del partit, el portaveu al Parlament Antoni Pastor, visiblement enfadat. La imparable ascensió de Marieta del Novedades
Salut garanteix els fàrmacs davant la por dels apotecaris pel desproveïment
Tant la Conselleria de Salut com la d'Economia reconegueren ahir que ajudaran el Col·legi d'Apotecaris a cercar crèdits bancaris. El Govern li enviava així un missatge de tranquil·litat, després que despús-ahir es fes públic que l'Ib-Salut havia exhaurit el pressupost farmacèutic per al 2010 el mes de setembre. Carles Manera, conseller d'Economia, assegurà que donaran tot tipus d'ajuda per facilitar un crèdit pont cap als apotecaris. Tot i així, remarcà que ells ja havien ofert al Col·legi la negociació d'un crèdit bancari amb la Caixa, "però decidiren fer-lo amb una altra entitat de manera unilateral", deixà clar el conseller. En tot cas, les negociacions amb Banesto, que estan paralitzades, no es reprendran fins dilluns. El conseller de Salut, Vicenç Thomàs, també manifestà que "la porta és oberta i la cadira preparada per ajudar el col·lectiu de farmacèutics". L'Ib-Salut deu als apotecaris el 33% de la factura de setembre, que s'eleva a 6 milions d'euros. Tampoc no podrà pagar les factures d'octubre i novembre fins a principi del 2011, amb un import de 35 milions d'euros. Així, el deute total se situarà al voltant dels 41 o 42 milions d'euros. Josep Pomar, director del Servei de Salut, assumí ahir que mai no s'havien produït impagaments tan importants al col·lectiu farmacèutic. "Ara bé, també cal matisar que altres proveïdors de l'Ib-Salut cobren amb un retard de 90 dies. Per tant, les condicions dels farmacèutics són més favorables".
La imparable ascensió de Marieta del Novedades
Maria Salom no té cap culpa de l'embolic en el qual la va ficar ahir José Ramón Bauzá. De fet, el seu nomenament com a candidata al Consell constitueix un important suport a la seva feina política de més de vint anys. Inquera de soca-rel, ha trionfat a la seva ciutat, a Palma i a Madrid. Tal vegada no sigui la candidata de consens, però el seu català és perfecte i és una política liberal, oberta i dialogant, el perfecte contrapès del llonguet de Marratxí.
Les arribades de turistes a les Illes s'apugen un 9,4% el setembre
Balears és la segona comunitat autònoma on més ha augmentat l'arribada de turistes el setembre, amb 1.338.513 viatgers i un increment del 9,4% respecte al mateix mes de l'any passat, sols per darrere de les Canàries on la xifra ha pujat un 12,9%.
ERO de la constructora Pedro Siles
La constructora Pedro Siles ha presentat un Expedient de Regulació d'Ocupació temporal de nou mesos de vigència per a un total de 29 treballadors i una reducció de jornada per a un altre empleat, amb l'objectiu de reduir costos, segons va confirmar la Conselleria de Treball i Turisme.
El passat de Son Espases
Part del conjunt ceràmic de Son Espases que farà part del centre d'interpretació. Foto: M. À. Cañellas. Amb la posada en marxa de l'hospital de Son Espases quedava pendent encara saber què havia passat amb les restes arqueològiques trobades davall el centre sanitari i que sorgiren una vegada començat el projecte. Ahir, el president Antich, acompanyat del conseller de Sanitat, Vicenç Thomàs; i del de Cultura, Bartomeu Llinàs, féu una visita al centre. Allà pogueren contemplar algunes de les peces localitzades (àmfores, estris quotidians i restes militars), com també les obres de trasllat del jaciment romà i la restauració de les cases de Son Espases, on en principi s'hauria d'habilitar un centre d'interpretació de tot el material recollit. Cal recordar que el novembre del 2008 els arqueòlegs trobaren un important jaciment romà a la zona on ara hi ha les urgències de l'hospital. L'avançat estat de les obres del centre sanitari i la impossibilitat de canviar-ne els plànols en aquelles altures del projecte feren sospesar la possibilitat de traslladar el jaciment, pedra a pedra, i reconstruir-lo devora les cases de Son Espases, tal com s'ha fet finalment.
El príncep reclama “enfortir” les institucions
Els Prínceps amb els guardonats. Foto: Reuters. El príncip d'Astúries animà ahir els espanyols a "enfortir les institucions", "cercar la moderació on hi ha hagut excessos" i l'"ètica on hi hagi hagut abusos" per superar la crisi "amb realisme, coratge i rigor a partir de la integritat, l'esforç i la cultura del treball ben fet". Felip de Borbó, que presidí ahir a Oviedo, acompanyat de la princesa d'Astúries i la reina Sofia, la cerimònia de lliurament de la XXX edició dels premis que porten el seu títol, advertí que un temps de crisi com l'actual exigeix donar un "major vigor i impuls" a la vida pública, renovar comportaments i canviar actituds". "També hem de cercar la moderació on hi hagi hagut excessos, ètica on hi hagi hagut abusos, i actuar així amb realisme, coratge i rigor a partir de la integritat, l'esforç i la cultura del treball ben fet", manifestà. Per al Príncep els temps de crisi obliguen a "redefinir" projectes. En el discurs amb el qual posà fi al lliurament dels guardons, Felip dedicà un ampli capítol a elogiar el "gran exemple esportiu i humà" que ofereixen al món els integrants de la selecció espanyola de futbol, guardonada enguany amb el premi als Esports, després d'aconseguir el títol de Campiona del Món a Sud-àfrica.
Hipnòtic, de Rumbau, obre l'encontre de compositors
La XXXI edició de l'Encontre internacional de compositors arranca demà amb l'actuació de l'Orquestra Simfònica de les Balears al teatre Principal de Palma. L'esdeveniment, que organitza la fundació ACA, constarà de dotze concerts, el gruix dels quals tindrà lloc els mesos de novembre i desembre per vuit escenaris d'arreu de Mallorca i suposa una trobada entre la música de joves talents i dels grans clàssics.
Escriptors de Balears i País Valencià, molt més a prop
Aquest dijous se celebrà a València el primer aniversari de l'Espai Illes a l'edifici Octubre Centre de Cultura Contemporània. Fou en aquest context que el director de Cultura del Govern balear, Pere Joan Martorell, anuncià "la creació d'una xarxa que aprofitarà els recursos existents, com les Cases Museu de Mallorca i l'Institut Municipal d'Arxius i Biblioteques de Gandia, per permetre una rotació de residències a escriptors per períodes de diverses setmanes o un mes". Martorell explicà que "la xarxa estarà formada per centres de València i Balears, però esperam que també hi entri Catalunya a través de la Institució de les Lletres Catalanes, cosa que permetria una rotació a tres bandes molt més interessant". Recordà que "ja ens hem reunit a l'edifici Octubre i a Mallorca amb Carme Castells, de la Casa Museu Llorenç Villalonga, i Maties Garcies, del Consell". El director de Cultura precisà que "el programa es determinarà a través de les mateixes institucions d'acollida i que la Conselleria hi ajudarà amb subvencions". A més, apuntà que "farà falta una comissió de selecció de les propostes dels escriptors interessats, que disposaran d'un tutor i d'una programació d'activitats al lloc de residència".
Del port de Felanitx a cala Murada
En el lliurament d'avui proposam una caminada litoral que circula entre els termes de Felanitx i Manacor. Es tracta d'una ruta no gaire llarga per una de les ribes verges de la nostra costa. Tot el temps circularem per un tiranyó que només de tant en tant hem d'abandonar per tal de gaudir de les vistes i curiositats de la riba. A més, la ruta permet fer una bona aturada a la cala de l'Algar o a la mateixa cala Murada. Sigui com sigui, prou aigua, un bon capell i ganes de trescar.
El valor d'empresa del Reial Mallorca és de 76 milions d'€
Si alguna conclusió clara es desprèn dels informes dels administradors concursals Sebastià Frau, José Miguel Cregenzán i Pedro Mir és que el valor d'empresa del Mallorca, de 76.757.583 euros, és superior al passiu de la Societat Anònima Esportiva illenca, que ascendeix a un total de 57.076.854,05 euros. Això sí, el valor de mercat calculat pels esmentats administradors és de 146.578.419,28 euros, és a dir, que quasi duplica el valor d'empresa. On les diferències són més patents és en la xifra valorativa de la plaça del club vermell a Primera Divisió. Segons el valor d'empresa, aquesta plaça no val ni un sol euro, mentre que el valor de mercat és de 53.073.665. Cal explicar que el valor d'empresa és el valor real del club, mentre que el valor de mercat seria el que es podria arribar a pagar per un determinat producte. És a dir, es tracta d'una xifra hipotètica. Així, segons aquest criteri, la plaça a Primera té un nul valor real, i els administradors, seguint els criteris valoratius de l'LFP, estimen que aquesta mateixa plaça es podria vendre per més de 53 milions d'euros.
El Reial Madrid esclafa el Racing i Cristiano Ronaldo s'exhibeix amb 4 gols
El Reial Madrid aconseguí la seva tercera golejada consecutiva a la Lliga i es convertí en una piconadora que aixafà el Racing de Santander (6-1), al qual el seu plantejament defensiu el va mantenir deu minuts en el partit.El líder va complir amb brillantor davant un Racing menor. El treball de José Mourinho dóna resultats ràpidament. Quan el seus davanters han afinat la punteria, el futbol vertiginós que tant agrada al Santiago Bernabéu condueix els blancs a encadenar golejades.
El Mallorca cerca crèdit a Mestalla
El Reial Mallorca intentarà recuperar la seva millor versió i lluitarà avui (22 hores/IB3) per aconseguir un bon resultat al camp del València que li permeti recuperar crèdit i esborrar la mala imatge oferida la jornada anterior a Son Moix, on fou derrotat per l'Espanyol (0-1). El balanç de resultats del conjunt balear a Mestalla no convida a l'optimisme, però no oblidem que l'equip de Laudrup ja ha estat capaç enguany d'esgarrapar dos empats contra el Reial Madrid a Palma (0-0) i el Barcelona al Camp Nou (1-1). En les seves 23 visites precedents a València, el Mallorca just ha estat capaç de sumar una victòria (campanya 2007/08 per 0-3) i sis empats, per 16 derrotes encaixades. Això sí, el conjunt vermell està demostrant aquesta temporada que quan es posa les piles és capaç de plantar cara a qualsevol rival. El València, tot i haver perdut l'estiu passat homes importants de la plantilla com els internacionals David Villa, Silva i Marchena, traspassats al Barcelona, Manchester City i Vila-real, respectivament, està protagonitzant un brillant inici de Lliga. L'equip d'Unai Emery actualment és tercer, amb 16 punts, i la setmana passada perdé el lideratge en benefici del Reial Madrid, després de caure al Camp Nou davant el Barcelona per un ajustat 2-1.
L'absurda valoració del Mallorca dels administradors judicials
Mateu Alemany va adquirir el Reial Mallorca Societat Anònima Esportiva a Vicenç Grande per 1,5 milions d'euros. Un any després, Alemany va vendre l'entitat a un grup d'empresaris mallorquins, encapçalats per Llorenç Serra Ferrer, per un preu ben semblant. Idò bé, els administradors judicials del Reial Mallorca han posat per escrit que el valor de la Societat Anònima Esportiva és superior als 76 milions d'euros. I en xifren el valor de mercat en més de 146 milions d'euros. No ho entenc.
El futbol de ca nostra
SancionatsAquests són els sancionats que no podran jugar en la desena jornada de Tercera Divisió: Julio Huertas i Abel Julve, del Manacor; Antonio Peset, del Ferrioler; Juan Carlos Mesquida, del Felanitx, Juan Prieto, de l'Arenal; Joan Vich i Santiago Sastre, de la Penya Arrabal; i Roberto Pulido, del Ferreries. Cal destacar que la sanció a Juan Prieto, de l'Arenal, és per haver tingut un comportament violent amb un jugador de l'equip contrari. Conductes com aquesta s'haurien d'eradicar de manera definitiva del món del futbol.
Messi executa un fluix Saragossa
El Barcelona derrotà el coer, el Reial Saragossa, gràcies a dos gols de Leo Messi, en un partit còmode i en el qual l'equip català es va veure beneficiat per l'expulsió de Ponzio tot just començar la segona part. Al conjunt de Pep Guardiola li costà 42 minuts avançar-se en el marcador davant un rival disciplinat i que treballà amb les línies molt juntes, però que creà molt poc perill a la porteria de Valdés.
Cop a la cúpula de Segi
Nou cop a la cúpula de l'organització juvenil abertzale Segi. Catorze activistes van ser detinguts ahir a Euskadi, Navarra i Catalunya en el marc d'una macrooperació policíaca contra el que és considerat el "planter d'ETA". Segons informà el Ministeri de l'Interior, es realitzaren un total de 37 escorcolls, en els quals es confiscà material per fabricar artefactes incendiaris, 36.000 euros i material informàtic, entre altres efectes. Les detencions van tenir transcendència política, perquè són les primeres contra l'entorn d'ETA després de l'anunci de Zapatero de reconèixer els "moviments" que es produeixen dins l'esquerra abertzale. El vicepresident primer, ministre d'Interior i portaveu de l'Executiu, Alfredo Pérez Rubalcaba, fou taxatiu: "La política antiterrorista a Espanya no ha canviat gens ni mica". Rubalcaba recalcà que "les exigències de la democràcia amb la il·legalitzada Batasuna són les d'ahir, les de despús-ahir i les de fa anys, des que aprovàrem la Llei de partits".
“És un govern amb un president i 15 portaveus”
El president del Govern, José L. Rodríguez Zapatero, anà per feina i ahir demanà a tots els membres del nou Executiu que comparteixin "plenament" el projecte de tot el Govern i que en expliquin no solament les seves polítiques, sinó les de tots els ministres. "Aquest és un govern amb un president i 15 portaveus, perquè tots els ministres parlaran d'allò que els afecta a ells i del que és de tots", resumí el portaveu del nou Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba. En la seva primera compareixença després d'un Consell de Ministres -del "Govern de Zapatero", puntualitzà ell mateix-, Rubalcaba relatà que el president ha explicat als ministres les raons del canvi de Govern i ha subratllat el seu desig per millorar la coordinació, explicar bé les reformes i implicar els ciutadans en el projecte "reformista". El vicepresident no va voler atribuir el seu nomenament al fet que ell sigui o no més bon comunicador que la seva antecessora, María Teresa Fernández de la Vega, i explicà que el canvi en la comunicació i en la coordinació del Govern rau més aviat en aquesta petició de Zapatero, "que tothom s'impliqui en tot". "Coordinació no és només que les lleis surtin", ha assenyalat, abans de reblar: "Res no es coordina millor que el que es comparteix plenament".
Les dones del PP se sumen a les crítiques al batle de Valladolid
Un dia després que el batle popular de Valladolid, Javier León de la Riva, fes befa de la nova ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat, Leire Pajín, les condemnes a les seves paraules arribaren fins i tot de les dones del PP. El primer edil afirmà que Pajín "repartirà condons a tort i a dret", " que serà l'alegria de la casa", i que "cada cop que veig aquesta carona i aquests morrets pens el mateix ... però aquí no ho diré". Des de les files del PP, María Dolores de Cospedal, Soraya Sáenz de Santamaria, Alícia Sánchez Camacho i Esperanza Aguirre qualificaren de "lamentables" i "desafortunades" les paraules del batle i apuntaren que ha fet molt bé de demanar perdó. Ara bé, Aguirre recordà en la seva línia que ha recordat que quan el batle de Getafe, Pedro Castro, va dir "ximples dels collons" als votants de la dreta no va sentir "cap socialista" que ho condemnàs, mentre que els membres del PP sí que han condemnat les paraules de Javier León de la Riva. El president del PP de Valladolid i de la Diputació Provincial, Ramiro Ruiz Medrano, deixà clar ahir que el seu partit no prendrà cap mesura contra el la primera vara i que segons ell s'ha de tractar d'"un capítol tancat".
Els socialistes, optimistes després del canvi, ja veuen la “remuntada”
La remodelació del Govern realitzada per José Luis Rodríguez Zapatero suposà ahir una dosi d'optimisme al comitè federal del PSOE, que considerà els canvis com una aposta per recobrar la iniciativa política i com el començament de la remuntada per fer la volta a les enquestes. Els integrants de la cúpula socialista van protegir Zapatero, qui garantí el manteniment de les polítiques que han estat el seu senyal d'identitat i, en aquesta línia, anuncià la creació d'una nova agenda social per evitar que les reformes econòmiques generin més desigualtats socials.
“Volem recuperar la tradició del concurs de llet fresca”
A la finca de ses Veles de Canyamel, Bernadí Martí i els seus pares, amb els propietaris, han començat una etapa d'innovació en la venda de la llet.
Les gotes d'oli més científiques
El Consell de Mallorca i el Consell Regulador de la Denominació d'Origen de Mallorca celebraren ahir la seva gala anual entorn dels premis La gota de l'oli. En aquesta cinquena edició, han volgut reconèixer la tasca de deu científics i investigadors: Joan Rallo, Miquel Fiol, Antoni Femenia, Carme Rosselló, Jaume Cañellas, José Moreiro, Sudana Simal, Andreu Palou, Immaculada Bestard i Pere Miralles. La trajectòria d'aquests investigadors es caracteritza per haver participat en projectes relacionats amb la qualitat i els beneficis de l'oli de Mallorca, com també la promoció del seu consum. És per això que els guardonats rebran cada mes una botella d'oli i així mantindran el compromís de difondre la qualitat i els beneficis de l'oli de Mallorca. Durant l'acte, que tingué lloc a la capella de la Misericòrdia de Palma, també hi intervingueren els guardonats de l'edició passada, quan premiaren 10 periodistes gastronòmics
Trobada de Glosa
Ni el vent de la tramuntanamourà la Soca de Mots.D'allà surten molts de brots:saba nova i fruita sana!Amb la Llengua Catalanai un ardent got menorquíxalarem per compartiraires de gloses i versos.Tot de glosadors immersossense temor d'existir.
Més humor, com cal
Ja fan bé, ja, els d'IB3, tal com va el món, de prendre-s'ho amb humor, amb programes com el Can Bum!, fabricat pels de Gabinet de crisi d'IB3 Ràdio i estrenat dijous nit. És inevitable que abans de néixer ja patís les comparacions amb el Polònia de TV3 (i amb...
No vagi per dit
Homenatge republicà a Sóller El pròxim 2 de desembre, ERC retrà homenatge als republicans sollerics. Hi participaran el diputat Joan Tardà i l'escriptor Antoni Serra, nebot de l'apotecari Josep Serra Pastor, darrer batle republicà d'aquesta ciutat.
Justícia per a moltes dones
Quan ets jove, no penses gaire en la jubilació i actues en el món laboral pensat en el moment que vius, i no en el futur. Però quan comences a veure que els teus amics es jubilen, perquè es poden acollir a jubilacions anticipades, comences a pensar en els...
El senyoriu de Valladolid
La notícia més interessant del canvi de cromos d'en Zapatero és veure què ens espera si a les properes eleccions a algú li passa pel cap votar persones com en Javier León de la Riva, alcalde de la ciutat de Valladolid, d'on ja sabeu que han sortit demòcrates de...
PP: O ve la ruptura o el deshonor
L'espectacle d'ahir a la seu del PP determina la rebel·lió d'importants pesos pesants de la Part Forana (Pastor, Font, Flaquer...) contra José Ramón Bauzá i la seva incomprensible connivència amb les tesis ultraespanyolistes de Carlos Delgado. S'ha ficat amb...
Salom, al Consell
Les darreres decisions de José Ramón Bauzá estan posant a prova la cohesió del Partit Popular de les Balears. Els dirigents històrics se senten menyspreats pel seu nou líder, que capgira el partit per implantar-hi una renovació que, tanmateix, tampoc no s'acaba de...
Paisatges de tardor, amb fruita
Foravila té, després de les plogudes d'octubre i els primers intents del fred, un aire de transició. Els camps llaurats reprenen els ocres i els marrons, amb algunes clapes de call vermell. Els pagesos acumulen brancatge i fullam cap a caramulls i formiguers, i tant si és foc de...
Per defecte de forma
Hi ha uns versos de M. dels S. Oliver que he emprat moltes vegades en la meva vida i que, una part, si hagués sabut quina triar-ne, haurien format part del títol d'aquest escrit, potser, per això he triat aquest, més insípid i neutre. Són els versos finals del poema, de...
Les Canàries n'han sabut
Si a les Canàries continuàs existint un tant per cent alt de població de llengua i cultura guanxe, així com passa a les Balears amb la població de llengua i cultura catalana, les hauríem de considerar un arxipèlag sota dominació espanyola. Però com que la colonització...
La renovació del socialisme
En plena crisi del capitalisme, no sé si qualificar d'excèntric o normal el mínim debat que s'ha engegat sobre la renovació del socialisme arreu d'Europa (sobretot vist el nombre d'estats europeus que avui tenen governs socialistes...), i per això crida l'atenció...
Bolonya o Sony?
Un dels debats intel·lectuals més interessants que s'han produït en el darrer mig segle, no solament en el camp de la Història de la Ciència i de la Tècnica sinó també en el de la Història General, ha versat sobre quin era el factor o la causa que ha provocat un...
Qui vol faves cuitores, que les sembri a bon lloc
Durant la lluna vella de les setmanes que envoltaven la festivitat de Tots Sants era el temps de sembrar les faves. La terra, a poc a poc, ja disposa de l'aigua suficient per envestir l'any agrícola. Arriba la darrera setmana d'octubre, oberta de ple a la tardor, amb...
John Berger i els pagesos d'Europa
John Berger és un dels escriptors no gaire coneguts i poc o gens traduïts en el nostre país. Nascut a Londres, pintor i professor de dibuix, crític d'art, assagista, guionista cinematogràfic, a poc a poc es va anar tombant cap a la dedicació completa a l'escriptura. A...
La influència social
Josep Maria Puigjaner afirmava, dijous, a La Vanguardia, que les comunitats cristianes actuals tenen cada cop menys capacitat d'influència social. Luis María Ansón manifestava en una entrevista a El Temps que la premsa catalana té una major influència sobre...
El mal destí del rei de França (1524)
Francesc I, rei de França, havia entrat a Itàlia amb un poderós exèrcit. Després de recobrar Milà l'emperador Carles V, les seves tropes, comandades per Leyva, es refugiaren a la ciutat de Pavia. En el seu ajut acudí de pressa el marquès de Pescara. En...