Les beques de bancs i caixes i els temps de crisi

Just ara fa poc més de tres anys, quan el vocable "crisi" no es trobava a cap diccionari ni tampoc formava part de cap conversa ni noticiari, els sindicats de CCOO i UGT retreien a les distintes administracions la inexistència d'un programa de beques, tot en relació a les demandes de milions d'estudiants necessitats d'ajudes per avançar en llurs itineraris formatius. Òbviament, la virulència de la depressió que vivim no ha fet més que aguditzar les exigències de totes aquestes famílies, alhora que ha fet menys viable l'existència d'un catàleg més complet d'ajudes orientat als estudis de totes aquestes persones.

Sembla evident que el sistema educatiu espanyol disposa d'una oferta deficitària quant a beques per a les noves generacions. Aquesta circumstància ens està conduint cap a un nou escenari en el qual són les entitats privades les que aposten per oferir aquestes ajudes. Durant les darreres setmanes s'han donat a conèixer algunes de les iniciatives de diverses empreses encaminades a concedir beques formatives. De fet, bona part d'aquestes empreses són caixes d'estalvis que duen a terme part de la seva funció social amb aquestes accions. Tradicionalment, bona part d'aquests esforços han estat per estudis superiors, ja que des d'aquestes empreses es veuen aquests suports com un punt de contacte amb vista a la captació de nous treballadors per a les seves pròpies corporacions.

Amb tot, cada cop és més comú que algunes d'aquestes entitats engeguin algun tipus de beca per a alumnat que d'educació secundària o batxillerat. Bona part d'aquestes propostes cerquen dotar de més mobilitat els estudis d'aquesta etapa, no debades són moltes les caixes que disposen de programes d'estudis a l'estranger que tenen com a objectiu obrir les portes als joves cap a altres maneres de fer, tot tenint l'aprenentatge d'altres idiomes com a argument central. En el cas dels programes d'ajudes proposats en el marc de l'educació superior, abunden les dotacions per realitzar part dels estudis a l'estranger (bé siguin de grau, bé siguin de postgrau) o també per completar alguna mena de pràctiques en empreses fonamentalment nord-americanes o europees.

Enguany, el ventall d'opcions no resulta gens escàs. A títol d'exemple, l'Obra Social Bancaja ofereix un import de 40.000 euros en un conveni amb la Universitat de les Illes Balears en pro de la mobilitat dels alumnes de grau a través de 58 beques de gairebé 700 euros cada una. Pel que fa als estudis de postgrau, per a aquest curs es pot remarcar la dotació de la Fundació Caja Madrid, que ofereix un total de 80 beques per a titulats universitaris que cerquin fer estudis de postgrau en universitats estrangeres. Aquest ajut sembla força complet, perquè inclou des de la matrícula fins a una dotació mensual d'uns 1.400 euros, a més d'altres complements. Quant a les pràctiques professionals, per exemple, destaca alguna de les beques ofertes per la Fundació la Caixa, que planteja 15 paquets d'ajuda per a estudiants del darrer curs de Ciències de la Informació per dur a terme dos anys de pràctiques formatives.

El cas de les entitats bancàries i les caixes d'estalvis, per ventura il·lustra d'alguna manera la irrupció d'un fenomen que alguns contemplen amb certa expectació i temor: la privatització silenciosa del sistema educatiu espanyol. Algunes de les mesures posades a caminar arran del nou EEES (Espai Europeu d'Educació Superior) ja ha posat en el alerta aquells que demanen una major presència dels poders públics en un terreny tan corrosiu com l'educació.