Notícies del dia 22 de octubre de 2010
Illes Balears / Balears

Crònica Negra

El PP exigeix al Consell de Mallorca resoldre els problemes de la carretera d'Estellencs

El PP ha exigit al Consell de Mallorca que resolgui els problemes de la carretera de la localitat d'Estellencs i executi de manera urgent una actuació que solucioni els problemes de despreniments que es produeixen des de la muntanya a la carretera.

E.P.

Part forana

Els treballadors de sa Pobla guanyen el torcebraç al batle

El representant sindical que formava part de la plantilla municipal i que fou acomiadat de l'Ajuntament de sa Pobla al·legant que treballava mentre estava de baixa al Consistori ha guanyat el judici interposat contra l'equip de govern (Independents per sa Pobla i PSOE) per acomiadament improcedent. Ara l'Ajuntament ha recorregut la sentència perquè "segons els serveis jurídics municipals, el jutge s'ha basat en dades que no es corresponen amb l'informe fet per l'acomiadament d'aquest treballador", segons paraules del batle, Joan Comes.

Maria Nadal

Aquesta setmana ha esclatat la polèmica del bingo als clubs de la Tercera Edat.

Crònica Negra

Interior permet ara el bingo si just s'hi juguen cèntims

Aquesta setmana ha esclatat la polèmica del bingo als clubs de la Tercera Edat. Foto: J. Morey. Els casals de gent gran poden fer partides de bingo. Així ho proclamà ahir la consellera d'Interior, Pilar Costa, després de reunir-se amb una delegació de la Federació de Jubilats. Agents de la Policia Nacional irromperen la setmana passada en tres clubs de la tercera edat (dos de Palma i un de Sóller) i requisaren les màquines amb les quals s'hi jugava a bingo. La sorpresa i la indignació dels majors foren tan grans que Pilar Costa es veié obligada a demanar-los "disculpes" si les maneres emprades havien estat desproporcionades. En la trobada entre el Govern i els pensionistes, també s'acordà mantenir les partides de bingo, sempre que no tinguin ànim de lucre.

Ander Zurimendi

Part forana

El Grup Serra d'Inca rep el premi Dijous Bo 2010

La delegació del Grup Serra d'Inca rebrà el proper mes de novembre el premi Dijous Bo de Comunicació de la ciutat pels seu 25 anys darrere la notícia i pel "servei que ha realitzat a la societat inquera aquesta delegació en el quart de segle que la fan mereixedora de manera més que justificada de l'atorgament del premi Dijous Bo de Comunicació 2010". Així consta a l'informe elaborat per la comissió de Cultura, que ha decidit els premiats d'aquesta edició dels guardons.

dBalears

Son Bosc ha enfrontat la promotora del golf i les ànsies proteccionistes.

Part forana

Denegada de nou la petició de paralització de l'obra de Son Bosc

Son Bosc ha enfrontat la promotora del golf i les ànsies proteccionistes. Foto: J. Llobera. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha denegat per tercera vegada la petició de paralització de les obres del camp de golf de Son Bosc, en s'Albufera de Muro, després de rebutjar un recurs contenciós administratiu presentat pel GOB el juny del 2009 contra la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat per «no respondre a les seves demandes d'informació i adopció de mesures per a la paralització de l'execució d'aquest projecte». En un comunicat, l'entitat promotora del Golf de Son Bosc ha detallat que en els fonaments de dret exposats pel TSJIB, es posa de manifest que «presenten una major entitat els interessos públics que són perseguits i tutelats per l'execució d'un projecte per instal·lar un camp de golf, que ha estat declarat d'interès general».

E.P.

Ahir més de 30 politics passejaren per Campos per trempar la sobrassada electoral.

Part forana

Molts polítics a Campos per pastar la sobrassada

Cada quatre anys les fires són un bon escenari perquè els polítics s'hi exhibeixin poc abans de les eleccions, i així quedà ben demostrat ahir a Campos. Amb motiu de la tradicional Fira d'octubre, l'única juntament amb el Dijous Bo que té lloc entre setmana, una munió de dirigents acudiren a fer el recorregut pels carrers de Campos, encapçalats pel batle Joan Juan, de Campos pel Canvi. Entre la trentena d'autoritats que desfilaren hi havia la presidenta del Consell, Francina Armengol; la presidenta del Parlament, Aina Rado; el conseller d'Habitatge, Jaume Carbonero; els consellers insulars Joan Font, Miquel Rosselló i la campanera Bel Oliver; la cúpula del PSM, encapçalada per Biel Barceló i Joana Lluïsa Mascaró, absents altres anys i d'Unió Mallorquina, després del temporal, sols hi acudí, mig despistat, el batle de ses Salines, Bartomeu Lladonet. En definitiva, tot un reguitzell d'autoritats que es veia des de ben enfora darrere una colla de xeremiers ben avinguts. Alguns veïns quan veien l'estol feien mitja broma dient "agafau fort la cartera que vénen els polítics", una frase que com reconeixien els polítics ja comença a ser habitual per les fires.

J. Socies

El projecte pretén reformar el refugi on descansen i guarden el materias els agents mediambientals.

Part forana

Sus al centre d'interpretació de les fonts Ufanes

El centre d'interpretació de les Fonts Ufanes està a prop de convertir-se en una realitat. Espais de Natura Balear, l'empresa pública vinculada a la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat que s'encarrega de la gestió de figures de protecció especial, ha iniciat els tràmits legals indispensables perquè puguin començar les obres. El projecte, que té un pressupost de 70.000 euros, preveu convertir i reformar el refugi que els agents mediambientals tenen actualment dins el bosc proper a les Ufanes en un recinte que inclogui un centre de recepció, una sala audiovisual i una altra didàctica que acollirà d'una manera divulgativa la història del fenomen hidrològic. La dificultat en la tramitació de la llicència d'obres ha retardat l'inici de la reforma que estava prevista es realitzàs durant el mes de setembre, ja que s'ha hagut de tramitar la declaració d'interès general de la construcció i canviar l'ús del sòl de la caseta, que ha passat d'agrícola a rústic. Des d'Espais de Natura Balear preveuen que a final del mes de novembre ja puguin disposar de la llicència d'obres, que atorga l'Ajuntament de Campanet, i començar amb la reforma. Abans, però, el Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca haurà de donar el vistiplau.

M. Serra

Reconversió de la Platja de Palma

Turisme defensa la nova classificació dels hotels

La consellera de Turisme i Treball, Joana Barceló, ha assegurat avui que el nou model de classificació per a hotels que ultima el Govern és "un marc general" per a les Balears i no entra en conflicte amb les especificitats que pugui determinar diferents zones, com és el cas del projecte de la Platja de Palma.

Efe

Illes Balears / Polí­tica
Josep Melià i Catalina Julve van ser els primers a negociar amb el Govern.

Pressuposts 2011

El Govern, abocat a prorrogar el pressupost

Les primeres reunions del Govern amb els partits de l'oposició per negociar els pressuposts de l'any que ve acabaren ahir, com era previsible, sense acord. De fet, les posicions de l'Executiu i de PP i UM són tan diferents que ningú no creu que es pugui tancar cap pacte abans de dia 30. Amb aquest escenari, doncs, tan sols queda una opció: prorrogar els pressuposts d'enguany. Tant el president d'UM, Josep Melià, com la diputada del PP Mabel Cabrer criticaren el Govern ahir al migdia, quan acabaren les converses. De fet, als populars, els consellers de Presidència, Albert Moragues; i Economia, Carles Manera, tan sols els presentaren les xifres, mentre que amb qui obriren negociacions va ser amb els uemites.

Enric Borràs/Agències

Juan Carlos Alía és acompanyat a la sala de l'interrogatori.

cas Ibatur

Juan Carlos Alia torna a la presó després de ser interrogat sobre Bonet

L'exdirector gerent de l'Ibatur Juan Carlos Alia sortí ahir unes hores del centre penitenciari per tornar a declarar davant el jutge Lope Sola sobre l'operació Passarel·la. Durant la compareixença no s'abordà en cap moment la possible posada en llibertat tot i que és l'únic imputat que ha ingressat a presó per aquesta causa, on fa tres mesos que hi és. Alia, que està més prim que per juliol, fou interrogat sobre la seva relació amb l'assessor jurídic de l'Ibatur Miquel Àngel Bonet, un dels principals imputats a la causa. L'exdirector gerent digué que coneix Bonet des de fa molts anys, ja que l'exsogre de Bonet és el padrí jove de la seva exdona. Assenyalà que Bonet es va presentar a un concurs de l'Ibatur per una plaça d'assessor jurídic, on quedà segon; i que llavors, en quedar vacant la plaça, ell va intercedir perquè aconseguís la feina.

Clara Giner

Polí­tica

Més de 191.000 balears són pobres

191.197 ciutadans de les Illes Balears (un 17,3%) viuen per sota del llindar de la pobresa. És a dir: té uns ingressos inferiors al 60% dels que té la mitjana. Així ho posa de manifest l'Enquesta de condicions de vida 2009, que va fer pública ahir l'INE. La xifra de persones que viuen per sota del llindar de la pobresa augmenta amb preocupació. L'any 2008, de fet, el percentatge de pobres era d'un 13,8%, una xifra que es traduïa en 151.168 persones en molt mala situació econòmica. Per tant, entre 2008 i 2009 més de 40.000 illencs entraren en la pobresa.

Quim Torres

Maria Gener i Elena Navarro, en la presentació.

Polí­tica

Els pares veuen els docents amb poca autoritat

Un 52% de les famílies considera que la falta de respecte dels estudiants cap al professorat és un dels principals obstacles per a la convivència escolar, i gairebé la meitat (49%)opina que els docents tenen dificultats per mantenir l'autoritat. De fet, la percepció que el professor ha perdut autoritat és significativa entre les famílies. Un 39% dels pares opina que els docents han perdut bastant autoritat i un 13,1% diu que n'han perduda molta. En canvi, el 16,6% troba que no n'ha perduda gens i un 31,3%, que n'ha perduda poca. Aquestes són algunes de les dades de l'Estudi sobre la convivència escolar a l'Educació Secundària Obligatòria que avançà en part ahir l'Institut per la convivència i l'èxit escolar de la Conselleria d'Educació i Cultura. L'altre obstacle que també apunten un 52%de les famílies com a factor negatiu per tenir un bon ambient a l'aula és la falta de disciplina a les pròpies llars. L'estudi, que s'ha realitzat sobre una mostra de 505 famílies de 18 Instituts d'Educació Secundària, fou presentat per la directora general d'Administració, Maria Gener, i la directora de l'Institut per a la convivència i l'èxit escolar, Elena Navarro, qui explicà que "el curs passat vam rebre un total de 50 telefonades sobre conflictes als centres, 10 des de principi de curs".

Cristina Polls

Clients fan coa a una farmàcia de Maó.

Polí­tica

Els apotecaris no cobren de l'Ib-salut

A l'Ib-salut se li han acabat els doblers, per a l'any 2010, amb els quals paga a les farmàcies la facturació de les receptes de la Seguretat Social. I els apotecaris, per tant, no reben els euros els corresponen. De la factura del mes de setembre, que havien de cobrar per octubre, tan sols els ha arribat un 67%. I les d'octubre i novembre ni tan sols seran abonades. L'Ib-salut fa comptes pagar-les a final de gener, quan ja hagin rebut la nova partida pressupostària per a l'any 2011. Però els apotecaris no poden estar tres mesos sense cobrar, han de menester doblers per comprar nous fàrmacs. Així que el Col·legi d'Apotecaris de les Illes Balears negocia actualment la concessió d'un crèdit amb Banesto.

Ander ZurimendiAgències

Illes Balears / Economia

Economia

Cajamurcia ocupa el 50 % dels càrrecs en el Consell de Direcció del Banc Mare Nostrum

El Banc Mare Nostrum (BMN), fruit de la "fusió freda" de Cajamurcia, Caja Granada, Caixa del Penedès i Sa Nostra, ha constituït el seu comitè de direcció, de 10 membres, 5 d'ells el president, el director general i els responsables d'auditoria i planificació i control de la caixa d'estalvis murciana. Fonts d'aquest SIP han informat avui a Efe que el futur banc, que començarà a operar quan sigui autoritzat per les autoritats competents, serà presidit per l'actual president de Cajamurcia, Carlos Egea, mentre que el seu director general i director de negoci serà Joaquín Cánovas, que ocupa el mateix lloc en aquesta entitat.

Efe

Vicente Enguídanos i Daniel Estulín, en un teatre Municipal ple de gom a gom.

Economia

“La droga és el lubricant de l'economia mundial”

"Si s'eradica la droga es desploma l'economia mundial", assegurà anit el periodista i escriptor Daniel Estulín. Davant més de 200 persones, parlà durant prop de dues hores del grup Bilderberg, la societat secreta amb més poder del món. En una conferència organitzada pel Club Ultima Hora i presentada pel també periodista Vicente Enguídanos, Estulín captà l'atenció de tots els assistents, entre els quals hi havia el delegat del Govern, Ramon Socias, i el senador nacionalista Pere Sampol, a més del president i editor del Grup Serra, Pere A. Serra, i una àmplia representació del Grup. Tanmateix, el teatre Municipal de Palma quedà anit petit per escoltar el carismàtic escriptor. Estulín ha dedicat tres llibres al Club Bilderberg i n'ha venut quatre milions d'exemplars. Una xifra molt petita si es compara amb el que mou la droga, que el periodista xifra en "1.000 bilions de dòlars cada any". "La droga és el lubricant de l'economia mundial", sentencià. I és que, segons el seu parer, "la CIA és la droga des de la seva creació". Va més enllà, "la CIA és Wall Street (borsa de Nova York), i allà es blanqueja la droga, com també en les grans entitat financeres; els aporta liquiditat". "A Wall Street netegen la droga al 3% i te la deixen al 5%", va concloure.

M. Ramis

Economia

La temporada turística creix a les Balears

La recuperació és més a prop. Si més no així ho indiquen les xifres de la temporada turística balear d'enguany respecte de les de l'any passat. Així, segons les dades que es presentaren ahir en la mesa de Turisme, la despesa turística a les Balears ha crescut un 4,6% -250 milions d'euros més- en la temporada alta, respecte del mateix període de 2009.

M. Ramis

Illes Balears / Cultura

Cultura

Un gran equip de saxofonistes

Són catorze jugadors. Podrien formar una plantilla d'un equip de futbol i encara els sobrarien dos reserves. Els joves del Conservatori, però, prefereixen més el saxo que la pilota i és per això que a partir d'ara s'han consolidat com la Companyia General de Saxofonistes.

Núria Martí

Eduard Punset, en una de les seves vingudes a Mallorca.

Cultura

Eduard Punset, nou doctor Honoris causa

Eduard Punset, nou doctor Honoris causa. Foto: S. Amengual. La UIB ha nomenat avui doctor honoris causa a l'economista, jurista i divulgador científic Eduardo Punset per la seva tasca de divulgació de l'activitat científica i la seva popularització entre el públic. El nomenament ha estat aprovat avui pel consell de Govern de la UIB, amb 32 vots i un vot en blanc, a proposta de l'Escola Politècnica Superior de la UIB. Punset és llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, màster en Ciències Econòmiques per la Universitat de Londres i diplomat per l'Escola Pràctica d'Alts Estudis de la Universitat de París. Ha estat redactor econòmic de la BBC i director econòmic de l'edició per a Amèrica Llatina del setmanari The Economist.

Efe

Cultura

Òscar Florit i la visita del primer ministre

Ja fa uns dies que el primer ministre de Dinamarca Lars Løkke Rasmussen es trobava de vacances a Mallorca juntament amb la seva dona i els seus dos fills. Amb la privacitat que comporta un viatge no oficial, el cap del Govern danès s'allotjà a casa dels seus amics compatriotes Jacob i Patricia Asbaek, propietaris i fundadors del Centre Cultural d'Andratx.

Núria Martí

Lletres plenes de llums i ombres són una constant dins les obres de Mishima.

Cultura

Mishima es llancen a l'aventura

David Carabén, líder dels barcelonins Mishima, va prendre una decisió important el febrer passat: dedicar-se exclusivament a la música. És una idea arriscada per a un home de 38 anys que ara porta el timó d'un dels conjunts de rock en català amb més potencial del Principat. "A vegades la música va contra la vida", comenta Carabén, qui ha optat per deixar de banda el seu treball per portar, per primer cop, una vida de músic. "És l'aventura de viure", afirma el cantant i guitarrista dels Mishima, qui sembla haver-se decantat pel segon element vital que dóna sentit al seu darrer disc, Ordre i aventura, publicat per abril. Aquesta determinació l'ha fet pensar com a músic i planificar el futur de Mishima, projecte que per primer cop en deu anys centra tota la seva atenció. "L'objectiu ara mateix és estendre'ns pels territoris de parla catalana, ja que de moment sempre ens havíem limitat molt a Barcelona i els voltants", explica Carabén. Per això arriben avui vespre al Teatre d'Artà en el marc del Cool Days Festival, on repassaran per primer pic davant el públic mallorquí noves composicions com Tot torna a començar, L'olor de la nit, Tornaràs a tremolar i Guspira, estel i carícia.

G. Amengual.

Carmen Posadas.

Cultura

L'assassinat de Posadas a Mallorca

Mallorca és l'escenari del darrer llibre de Carmen Posadas, premi Planeta 1998, i ahir fou també l'escenari de la seva presentació amb una posada en escena en què no faltaren ni iots de luxe ni assassins. Invitación a un asesinato (Editorial Planeta, 2010) conta la història d'Olivia Uriarte, una dona de vida frívola i acomodada que ha convocat algunes de les persones que més l'odien per celebrar, en una festa, que s'ha divorciat del seu cinquè marit, arruïnat. La cita és a Mallorca, en un veler que, un cop fet a la mar, esdevé l'escenari del crim. "És una proposta una mica estranya, perquè és algú que convoca vuit persones per cometre el seu assassinat", explicà ahir Posades en la presentació a Palma. L'esciptora uruguaiana definí el llibre com "una novel·la d'amor, luxe i assassinats" en què es fa un homenatge amb humor als clàssics del suspens britànic, des d'Agatha Christie fins a Alfred Hitchcock. "En aquest llibre es tracten temes bastant seriosos: s'hi parla d'eutanàsia, de robatori d'infants en les maternitats, d'adopcions que fracassen...; temes molt terribles, però que estan embolicats en el suflé de l'humor", indicà l'escriptora, qui assegurà que quan comença a escriure una novel·la no sap ni qui n'és el protagonista; ni tan sols qui no n'és l'assassí".

Efe

Illes Balears / Esport
Mateu Alemany figura en el llistat de creditors del Reial Mallorca.

Reial Mallorca 20010-2011

Els administradors judicials xifren el deute del Mallorca en uns 57 milions

El deute del Reial Mallorca calculat per Sebastià Grau, José Miguel Cregenzán i el representant de Delta Sport, Pedro Mir, administradors del concurs de creditors del club vermell, ascendeix a un total de 57.076.854,05 euros. Els creditors són de tot tipus. I per descomptat, el deute més important del club vermell és el que manté amb l'Agència Tributària. El Mallorca deu un total de 26.735.574,01 a l'Agència Estatal de l'Administració Tributària. La Societat Anònima Esportiva també deu 50.095 euros a l'Agència Tributària de les Illes Balears, i 118.031,77 a la Tresoreria General de la Seguretat Social. Els administradors concursals xifren en 1.055.756,70 euros el total del deute del Mallorca amb l'extècnic Gregorio Manzano.

Pep Verger./Maria Llull

Trot

El Critèrium dels dos anys torna al cartell

L'hipòdrom de Son Pardo espera, mirant el cel, la reunió d'aquest diumenge, després que les dues darreres jornades al coliseu palmesà hagin estat suspeses per la pluja. Els pronòstics del temps no són prometedors, ja que indiquen que el cel estarà cobert, amb possibilitat de tempesta. El Critèrium dels dos anys tornarà a ser la prova estrella del programa palmesà, una correguda que posicionarà els millors productes de la generació U amb vista al Gran Premi Nacional del proper mes de maig.

Julián Serrano

David Monserrat, amb la seva filla al Palma Arena.

Poliesportiu

142 metalls confirmen el progrés del ciclisme balear

El ciclisme balear ha recuperat els darrers anys el prestigi d'abans i torna a estar entre les autonomies capdavanteres de l'Estat espanyol.David Monserrat, director tècnic del CTEIB des de 1997, seleccionador balear el 1999 i, després, mà dreta de l'anterior responsable dels equips de la Federació Balear de Ciclisme, Biel Crespí, torna a ser el seleccionador de les Illes enguany.David, aquesta temporada podeu considerar-la gairebé completa.Seguim una línia, no es tracta d'una sorpresa. Fa molts anys que treballam per aconseguir-ho. El CTEIB començà l'octubre de 1997 amb 10 corredors i fins ara han conquerit 142 metalls en campionats estatals, a més de medalles en els campionats europeus: or i plata júnior, més una plata sub 23 per a Albert Torres i una de júnior per a David Alonso. No s'han d'oblidar els rècords estatals d'Albert Torres en persecució individual i olímpica; Lourdes García Navas, en persecució júnior; i Cerrillo, en persecució per equips.Ens podeu resumir la present temporada?

Salvador Ripoll

Nando Pons, no està disposat a cedir a l'hora de sortir del Mallorca.

Reial Mallorca 20010-2011

Pons s'enroca i no cedeix

Era d'esperar que Nando Pons no posaria les coses molt fàcils per sortir del Mallorca, i així quedà patent en la reunió que els advocats de l'encara director esportiu varen mantenir amb els administradors concursals i el club vermell. Ja fa temps que se li reclama que torni la prima del milió d'euros que rebé de Grande pel traspàs de Güiza, i també fa temps que Pons ha deixat ben clar que no està gens disposat a fer-ho. L'oferta que se li posà ahir damunt la taula va ser ben clara i senzilla: Pons havia de tornar els 600.000 euros, que fou la quantitat que cobrà de la prima de Grande, i el Mallorca recuperaria els 400.000 d'Hisenda. El club vermell li pagaria llavors 600.000 euros en concepte d'indemnització per acomiadament. Evidentment, Pons també hauria de renunciar al crèdit concursal, que ascendeix a 127.401,83 euros. Però el director esportiu té les seves divergències, i pareix que aquestes són del tot insalvables, segons el seu parer. Aquestes diferències són d'uns 40.000 euros. L'encara director esportiu vermell està enrocat en la seva posició mitjançant reclamacions absurdes, com el fet de voler cobrar les primes d'aquesta temporada.

Maria Llull

Futbol

Resultats Lliga Europea

ATLÈTIC DE MADRID 3ROSENBORG 0 ATLÈTIC DE MADRID: Joel, Valera, Ujfalusi, Godín, Filipe Luis; Reyes, Assuncao, Tiago, Simao, Forlán i Diego Costa.Perea per Valera, Kun Agüero per Forlán i Raúl García per Tiago.ROSENBORG: Orlund, Lustig, Bjarsmyr, Demidov, Dorsin, Henriksen, Annan, Skjelbred, Moldskred, Prica i Iversen. Sare per Skjelbred i Jamtfall per Iversen.

Agències

Ara / Estat Espanyol
Visió de conjunt dels nous ministres, amb Rodríguez Zapatero i els Reis.

Estat Espanyol

Rubalcaba fixa com a objectiu la recuperació i la creació de feina

Alfredo Pérez Rubalcaba surt reforçat amb la nova remodelació del gabinet ministerial. Foto: Efe. L'objectiu del nou Govern, en boca del seu nou vicepresident i portaveu, Alfredo Pérez Rubalcaba, serà ben clar: recuperar l'economia, crear treball i apostar per la cohesió social i la reforma. Els nous ministres del Govern Zapatero van prometre ahir els seus càrrecs al palau de la Zarzuela davant de la presència dels reis, el cap de l'Executiu i el ministre de Justícia, que va actuar com a notari gran. A més, els ministres van prendre possessió de les respectives carteres. En aquest sentit, Rubalcaba i el ministre de la Presidència, Ramón Jáuregui, van prendre possessió dels seus respectius càrrecs, presentant-se com "un equip" compromès a seguir amb el lema "tot treball" amb què han definit la seva antecessora, María Teresa Fernández de la Vega. Rubalcaba i Jáuregui formaran al costat del cap de gabinet de Zapatero i José Enrique Serrano, el "nucli dur" de Moncloa. Els tres fa molts d'anys que feina junts i la seva condició d'"equip" és una "garantia".Durant la seva intervenció, Rubalcaba assegurà que l'acció de Govern té "una enorme importància" i pot canviar un sol dia la "vida de molts ciutadans". A més, va afegit que "a aquest Govern li queden molts dies per millorar la vida dels ciutadans". Valeriano Gómez augura creixement de l'ocupació per al 2011 ZP enalteix Rubalcaba

Efe

La ministra de Sanitat, Politica Social i Igualitat, Leire Pajín.

Estat Espanyol

El batle de Valladolid fa befa sexista de Pajín

La nova ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat, Leire Pajín, ha tingut una estrena sonada arran d'unes desafortunades declaracions del batle de Valladolid, Javier León de la Riva (PP). "Pajín és una al·lota preparadíssima, hàbil i discreta que repartirà condons a tort i a dret. Serà l'alegria de la casa", "Cada vegada que veig aquesta carona i aquests morrets pens el mateix, però no ho diré". D'aquesta manera qualificà el batle val·lisoletà la nova ministra, fet que originà una acalorada polèmica pel fort contingut sexista de les seves paraules. Les declaracions fetes en una entrevista a Onda Cero no deixaren ningú indiferent, i menys dins les files socialistes, que demanaren el cap de León de la Riva.

Agències/dB

Ara / Món

Horitzons

Europa censura el cànon digital per a empreses i professionals

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) considera que el cànon aplicat a Espanya a tots els equips de reproducció digital -l'anomenat cànon digital-, concebut en el seu moment com a compensació als creadors per la còpia privada, no és compatible amb el dret europeu.

Antoni Agüera./ Agències

Fariñas fou felicitat ahir a Santa Clara per nombrosos amics.

Món

Fariñas rep el premi de la UE als drets humans

Brussel·les premia la dissidència cubana. El Parlament europeu concedí ahir el premi Sakharov de drets humans al dissident cubà Guillermo Fariñas, qui realitzà una vaga de fam de més de quatre mesos per pressionar el Govern perquè alliberàs desenes de presos polítics. Fariñas, un psicòleg de 48 anys, va abandonar el dejuni de 135 dies el juliol, després que el president de Cuba, Raúl Castro, va prometre a l'Església catòlica que alliberaria mig centenar de presos polítics. "Fariñas estava disposat a sacrificar i a arriscar la pròpia salut i la vida com un mitjà de pressió per aconseguir un canvi a Cuba", va dir el president del Parlament europeu, Jerzy Buzek, en anunciar el premi. Fariñas és el tercer opositor cubà que rep, en menys de deu anys, el premi Sakharov, concedit el 2002 a Oswaldo Payá i el 2005 a les Dames de Blanc. En saber la notícia, el dissident s'emocionà i va dedicar el reconeixement a Orlando Zapata, el pres de consciència mort a la presó després d'una vaga de fam. També el va voler dedicar a "tots els màrtirs per la democràcia i al poble cubà".

Agències

Opinió / Opinió
Glosa de Mateu Xurí

Opinió

Congelació

O desfomentam Foment,o quedarem congelatsde fred i desemparatsparant la boca al vent.Sense un diputat valentno aguantarem el celistreperquè a destra i a sinistrajust cerquen espoliar.No podríem congelarla testa al senyor ministre?

Glosa de Mateu Xurí

Josep Maria Llauradó

Opinió

Enigmes i misteris

Vaja, ja m'he tornat a equivocar. Estava ben segur que el pròxim ministre de Sanitat seria Valentí Fuster (o Ciril Rozman, o Joan Massegué, o Joan Rodés), i el destí ens hi ha nomenat Leire Pajín, donant lloc a un enorme interrogant que s'estengué dimecres per...

Josep Maria Llauradó

dBalears

Opinió

No vagi per dit

Jaume Segura, director generalEl diplomàtic mallorquí Jaume Segura Socías ha estat nomenat director general del gabinet de la ministra d'Afers Exteriors, Trinidad Jiménez. Segura ja era cap de gabinet de Jiménez a Sanitat. Però ara la seva categoria...

dBalears

Ferran Aguiló

Opinió

Cucavela de puça

El món de la política, ara mateix, es divideix entre els que fan travesses cada dia i els que ja es reparteixen el botí d'un abordatge encara incert. No cal dir que ambdues castes d'avorrits han de canviar les certeses diàriament: la política és així (o ha quedat...

Ferran Aguiló

Joan Riera

Opinió

Responsables, responsables, responsables!

El nostre petit país s'enfronta ara a la prova més dura en dècades. La depressió econòmica és ferotge, la desmoralització social és enorme, el pessimisme ja afecta el teixit nerviós del cos social. S'han sumat causes externes de gran dimensió i...

Joan Riera

Editorial

Opinió

El PP i els atacs a Leire Pajín

És del tot irresponsable l'actitud del batle de Valladolid, Javier León de la Riva (PP), en fer befes sexistes i masclistes de la nova ministra Leire Pajín. No és així com es guanya la confiança de l'electorat, perquè demostra impotència política i nul·la capacitat per...

Editorial

Opinió

La doble tragèdia

Que dura que és la vida. Sempre ens han ensenyat que el millor que podem fer és no dir mentides, o arriscar-nos a ser descoberts. Els detectius privats fan el seu negoci caçant, pescant o descobrint mentides. La veritat és que podem jugar a l'engany, però sempre haurem...

Lina Pons

Miquel Àngel Llauger

Opinió

Llengua correcta i ideologia

La pruïja de voler ser políticament correcte i el filtre ideològic són un perill considerable per a l'ús correcte i assenyat de les llengües. L'exemple clàssic és el d'allò que en diuen llenguatge no sexista, sobre el qual no insistiré. Només apuntaré, a tall de...

Miquel Àngel Llauger

Opinió

Regionalisme o nacionalisme?

Les declaracions sobre regionalisme i nacionalisme del batle de Campos i l'escorament cap al centralisme lingüístic del senyor Bauzá han motivat algunes reflexions sobre les derives que s'han produït, o que alguns troben que s'haurien de produir, del...

Joan Mir

Guillem Frontera

Opinió

Segrestats per les majories parlamentàries

El nostre país es posa verd d'enveja cada vegada que es produeix una situació com la que s'ha viscut aquests dies amb la negociació dels pressupostos generals de l'Estat: el País Basc i les Canàries s'han pogut seure amb el mandataris principals de l'Estat i...

Guillem Frontera

Miquel Payeras

Opinió

Un govern sòlid

No pareix una decisió de Zapatero, aquest nou govern. Si quelcom ha caracteritzat el president del govern nacional ha estat envoltar-se de ministres en general bastant fluixos i quan n'ha tengut qualcun que li ha sortit contestador -Pere Solbes, Jordi Sevilla...- l'ha...

Miquel Payeras

Melcior Comes

Opinió

Otegi contra Xiabo

Per Barcelona, sobretot pel barri de Gràcia, hom troba molts cartells que demanen suport per als presos polítics en mans del Govern espanyol. Aquest estiu, quan una d'aquestes "preses polítiques" va sortir al carrer després de nou anys de condemna, a Gràcia, i...

Melcior Comes

Miquel Ferrà i Martorell

Opinió

L'illa de l'escarabat d'or (1845)

"En la latitud de l'illa de Sullivan els hiverns no solen ser molt rigorosos, i només, rara vegada, en els mesos més crus de l'any es precís encendre la llar. Tanmateix, cap a mitjan octubre de 18... hi va haver un dia de fred intens. Justament aquest dia, abans de...

Miquel Ferrà i Martorell