La diversitat marina, font de la vida

La major part de la Terra està formada per mars i oceans. Tot i l'explotació de l'home i l'estudi de les espècies marines, els oceans i els fons abissals continuen sent els grans desconeguts. Milers i milers d'espècies habiten els extensos paratges marins i constitueixen el registre viu de la gènesi de la vida a la Terra.

Un dels projectes més agosarats de la ciència en el segle XXI consisteix precisament en això: fer un cens exhaustiu de la vida marina a tot el planeta i intentar comprovar la repercussió dels medis marins en la biodiversitat del planeta.

Després de 10 anys d'intenses investigacions, ara s'en coneixen els primers resultats. Segons els científics, els oceans són més diversos i estan més connectats entre si del que es pensava fins ara, a més de produir-se una gran impacte de l'activitat humana a la mar. El primer Cens de la vida marina (COML, de les seves sigles en anglès), presentat recentment a Londres, és el producte de deu anys d'investigacions a càrrec de 2.700 científics de tot el món, organitzats en més de 540 expedicions.

Biodiversitat

La conclusió bàsica del primer COML és que existeixen moltes més espècies de les que es creia fins ara. En aquests deu anys ha augmentat en 20.000 el nombre d'espècies conegudes i així s'ha arribat a 250.000 espècies catalogades, entre els milions d'espècimens obtinguts en aigües conegudes i en altres que fins ara no s'havien explorat . El cens ha deteminat més de 6.000 espècies noves de les quals no se sospitava l'existència i de les quals se n'han descrites formalment més de 1.200. Tanmateix, allò més important és que els estudis han revelat que les espècies estranyes, o biològicament 'rares', són absolutament comunes als fons marins i a les zones abissals.

De fet, els projectes emmarcats en el COML han descobert vida a totes les zones on se n'ha cercada. S'han trobat organismes i criatures a zones extremes, on la calor fondria el plom, on l'aigua de la mar es congela i a llocs on la llum i l'oxigen són pràcticament inexistents. El cens ha ampliat els hàbitats i rangs coneguts dels llocs on pot produir-se la vida i ha deixat palès que "allò extrem" és converteix en els fons marins.

Bona mostra d'això són espècies com l'Alciopidae, que recorre els fons marins, o el Vigtorniela, natural del Japó. Entre les noves espècies destaquen l'Alviniconcha, un ésser també trobat en costes japoneses amb una closca alvina plena d'espines, i el Ceratonutus, una espècie que es troba en aigües d'Angola i característica pels tentacles rígids i els colors groc i vermell.

Això no obstant, si ens centram en la pigmentació, hi destaquen, sens dubte, el Marrus Orthalana, que, com si es tractàs d'una flor en flames, arriba fins als 1.500 de profunditat, o el Cyphoma gibbosum, que de groc fluorescent recorre el fons del golf de Mèxic. D'entre les nombroses espècies noves trobades, també hi ha la Chuneola Paradoxa, una espècie de gamba de cap gegant, de més de 5 centímetres de llargària.

Zones migratòries

Un dels avenços aconseguits pel COML ha estat unificar tot aquest conjunt heterogeni d'investigacions, la qual cosa ha permès comprovar el nombre i les direccions migratòries de les espècies. Així, s'han pogut determinar les zones amb més o menys biodiversitat.

Segons les conclusions del cens, les espècies costeres han demostrat que la major diversitat es troba a la zona tropical del Pacífic occidental, mentre que el màxim nivell de diversitat d'espècies que freqüenten l'oceà obert correspon a àmplies bandes de latitud mitjana, presents en tots els oceans. A les aigües profundes i en el fons marí s'han pogut determinar patrons i escales de vida que es repeteixen. Sobretot s'han pogut deteminar els patrons semblants a zones mai explorades, com les planures abissals.

Els impactes de l'activitat humana sobre la mar i els oceans també s'han posat de relleu en el cens. Moltes espècies es troben al llindar de l'extinció a causa de la seva captura, que condiciona els cicles biològics generals.

Sigui com sigui, més del 20% de l'extensió dels oceans encara està en l'absoluta obscuritat. No se'n sap res i, segons els científics, encara queden moltes espècies per descobrir. El COML no n'ha pogut fer una taxació exacta, però s'estima que als oceans estan poblats per més d'un milió d'espècies diferents. Els científics posen de relleu que a Europa falten per descriure el 10% de les espècies existents, un percentatge que creix fins al 38% en el cas de l'Àfrica. Però, sens dubte, els grens desconeguts són l'Antàrtida el Japó i Austràlia, on falta descriure el 60, el 70 i el 80% d'espècies, respectivament.

Només tenint en compte els peixos, s'han catalogat 16.764 espècies, de les quals queda molt per saber. L'estudi demostra que anualment es continuen descobrint entre 100 i 150 noves espècies de peixos i que l'estimació és que encara en queden unes 5.000 per descobrir.

En el cas dels microbis, les xifres són exponencials, ja que en un litre d'aigua es troba una mitjana de 38.000 bacteris microbians i en un gram d'arena marin,a entre 5.000 i 19.000. Així, en una projecció, són més de 1.000 milions els diferents tipus de microbis que viuen al vast regne oceànic.

Malgrat tot, el COML representa el projecte més agosarat per conèixer la importància de la vida al fons marí. Actualment, llibres, documents, llocs webs , pel·lícules, mapes i bases de dades constitueixen un cens que creix dia a dia. La plana web del projecte, www.coml.org, ho il·lustra a la perfecció: milers de fotografies i documents que donen compte de tot el patrimoni natural de mars i oceans.