L'aeroport de Palma prohibeix estacionar al vial d'arribades
AENA impedirà als conductors a partir d'avui estacionar de forma temporal al vial d'arribades de l'aeroport de Palma, a fi de donar major fluïdesa al trànsit de vehicles al recinte. Així ho ha informat Aeroports Espanyols i Navegació Aèria en un comunicat, en el qual ha assenyalat que l'objectiu d'aquesta mesura és evitar les aglomeracions que es produeixen a diari en aquesta zona tan freqüentada.
La Fiscalia demana presó per al capellà de Manacor detingut a Castelló
La Fiscalia de Castelló ha interposat un recurs davant del jutjat d'instrucció 2 de Castelló en el que sol·licita l'ingrés a presó del rector de Vilafamés (Castelló) nascut a Manacor, imputat per un delicte de distribució de pornografia infantil, que va ser posat en llibertat divendres.
El jutge decreta presó sense fiança pels quatre detinguts a Son Banya
El titular del jutjat d'Instrucció número 3 de Palma en funcions de guàrdia ha decretat presó provisional sense fiança per a quatre dels detinguts a l'operació contra el tràfic de drogues desenvolupada el passat divendres al poblat de Son Banya. El magistrat ha deixat en llibertat una cinquena persona presumptament relacionada amb els fets investigats. Als cinc se'ls imputa un delicte contra la salut pública. El jutjat tornarà les diligències prèvies al Jutjat d'Instruccón número 1, que és el titular del procediment.
Un motorista mor a Manacor després d'un xoc amb un vehicle
Un home de 50 anys va morir ahir horabaixar després de topar la motocicleta que conduïa amb un automòbil. La col·lisió es produí a les tres i mitja de l'horabaixa a la sortida de Manacor, al camí de Son Fangos, a l'altura de la residència d'Asprocom. Fins al lloc de l'accident es varen desplaçar unitats del SAMU 061, que intentaren reanimar la víctima. També hi intervingueren la Guàrdia Civil de Trànsit i la Policia Local de Manacor, que investiguen les causes de l'impacte. Aquest fou l'accident més greu registrat ahir a Mallorca, si bé la humitat del paviment per la pluja hauria provocat dos accidents més, un a Palma i un altre a Andratx, amb un resultat d'un ferit.
El tren fa la seva via
Serà un tren modern, innovador, amb menys impacte visual i amb menys terreny expropiat del previst inicialment. La nova línia fèrria Manacor-Artà serà una realitat en el darrer trimestre de 2011. Les obres fan via i continuen per bon camí. El projecte inicial ha sofert una modificació, ja que s'han tingut en compte les al·legacions tants dels veïns com dels ajuntaments afectats. Així ho va anunciar ahir el conseller de Mobilitat, Gabriel Vicens, en el transcurs d'una visita d'obres en el tram de Son Servera-Artà. En aquesta visita multitudinària, hi varen assistir el delegat de Govern, Ramon Socias, batles, regidors de la comarca, a més dels representants de les empreses adjudicatàries.
Cort i Mallorca reconcilien posicions sobre el Lluís Sitjar
El Reial Mallorca i Cort han aconseguit reconciliar posicions sobre l'estadi Lluís Sitjar. L'acord arriba una setmana després que l'anunci d'iniciar l'expedient de ruïna i demolició del recinte per part de la batlessa de Palma, Aina Calvo, obrís una confrontació entre les dues institucions. Encara no hi ha cap proposta concreta sobre què faran als terrenys del vell camp de futbol, però a la reunió d'ahir entre el president, Jaume Cladera; el vicepresident, Llorenç Serra Ferrer; i el conseller Biel Cerdà amb la regidora d'Urbanisme, Iolanda Garví, i amb la d'Esports, Maribel González, ambdues parts varen acordar deixar les velles disputes aparcades amb l'objectiu d'arribar a un consens sobre el futur del Lluís Sitjar que es troba en un elevat grau de degradació. "Ha estat un suport mutu. La ciutat necessita el Mallorca i per parlar del futur s'ha d'abordar el present", va remarcar Garví. Alhora va afegir que "és una realitat la necessitat de posar fi a la degradació de l'estadi". Per la seva banda, Cladera, va reconèixer que la directiva del club va rebre "amb sorpresa" el projecte d'esbucar el Lluís Sitjar quan feia tot just una setmana que Calvo els havia citat sense comentar-los aquesta decisió .
Indemnitzat un pacient de Son Dureta per les seqüeles d'una amputació
Un pacient de les Balears ha estat indemnitzat amb 20.000 euros per les seqüeles que va patir després de l'operació d'amputació d'una cama a l'hospital de Son Dureta, ha informat el Defensor del Pacient a les Balears. La companyia Zuric, companyia d'assegurances de l'Institut Balear de Salut, ha arribat a un acord amistós amb el pacient, identificat com K.M.W., per al pagament de la indemnització a fi d'evitar arribar a judici. El pacient, de 64 anys d'edat a l'actualitat, es va sotmetre de forma voluntària el 20 de novembre de 2007 a una intervenció quirúrgica d'amputació d'extremitat inferior esquerra en la residència sanitària de Son Dureta de Palma.
El pitjor de la construcció es fa present a Muro
El passat sempre torna i treu a la llum molts cops el pitjor de les nostres accions. Així ha succeït a la Platja de Muro, on l'Ajuntament ha tret de dins la mar diversos quilos d'enderrocs que es creu que procedeixen de l'edificació de diversos hotels durant el boom de la construcció. Foren els mateixos turistes els que avisaren la Sala de la presència dels enderrocs. Les queixes pels talls que es feien els banyistes als peus quan ensopegaven amb les restes varen obligar el Consistori a actuar-hi. Pau Capó, regidor de la Platja de Muro, explica que "per tal de no molestar els usuaris de la platja vàrem esperar que arribàs el final de la temporada per actuar-hi". Per treure les pedres de dins la mar, es va necessitar l'ajuda de maquinària pesant i les restes es varen deixar uns dies sobre l'arena de la platja, precintades per evitar ensurts. "No sabem exactament de quants quilos es tracta, però els enderrocs es trobaven molt a prop de la vorera de la mar", sosté Capó. El responsable de la Platja de Muro assevera que des de la Sala "descartam totalment que es tracti de pedres naturals. Està clar que són enderrocs procedents de la construcció d'algun hotel o apartament que actuà de manera il·legal i llançà les restes de la construcció a la mar".
Més treballadors que pacients en el debut
Arribat el dia clau, tot transcorregué amb normalitat. Son Espases visqué ahir un dia històric, atès que va obrir les portes per rebre els primers 180 pacients. Tots els usuaris arribaren al complex hospitalari sense complicacions, si bé foren atesos amb un poc de retard sobre l'hora prevista. L'única excepcionalitat de la jornada foren dos pacients que es presentaren a Son Dureta per a una consulta externa, però la cita, realment, era a Son Espases. Tot i així, foren traslladats del centre antic al nou hospital mitjançant el bus llançadera que connecta els dos hospitals. Luis Carretero, nou director general de Son Espases, confessà que tot el matí havia tingut "els ulls vermells" a causa de l'emoció. UM proposa que Son Dureta aculli tots els serveis per a malalts crònics El Sindicat Mèdic exigeix al Govern que posi fi al "desordre institucional"
La jutgessa condemna Saïda per injúries greus
Saida Saddouki denuncià el tractament d'un Guàrdia Civil l'agost de 2007. La magistrada del Jutjat Penal 1, Concepción Moncada, ha condemnat la traductora magribina Saïda Saddouki a pagar una multa de 900 euros, atès que la considera autora responsable d'un delicte d'injúries greus amb publicitat. La jove catalanoparlant també haurà d'indemnitzar en concepte de responsabilitat civil el capità i cap de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de les Illes Balears, Bartolomé del Amor, amb 600 euros. A més, haurà d'assumir les despeses processals del polèmic judici per injúries, incloses les de l'acusació particular. Contra la sentència, que no és ferma, s'hi pot presentar recurs d'apel·lació davant l'Audiència, amb un termini de deu dies. Vegeu l'auto de la sentència
Reconversió de la Platja de Palma
Retirat el pla de la Platja de Palma
De moment, a la Platja de Palma no hi haurà expropiacions, ni 'catedrals', ni nous centres comercials, ni requalificacions, ni compensacions, ni cap dels grans canvis urbanístics anunciats tot just a l'estiu. La junta rectora del Consorci acordà ahir migdia "revocar i deixar sense efecte l'aprovació inicial i les mesures complementàries del Pla de Reconversió Integral (PRI) de la Platja de Palma". Així de clar ho explica la web de l'entitat pública. Just abans de la reunió de la junta rectora, la portaveu del Govern, Joana Barceló, havia anunciat la "suspensió de la tramitació" del PRI, el document que aplega les accions urbanístiques de la reforma.
UM i PP eviten avui la pujada d'imposts
Els dos partits de l'oposició, UM i PP, impediran avui al Parlament tramitar el projecte de llei per incrementar la pressió fiscal a les rendes més altes i a les herències i transmissions de pisos d'alt valor. La votació certificarà una derrota anunciada pel Govern, sense majoria a la Cambra. El ple votarà les esmenes a la totalitat de devolució d'UM i PP, que sumen majoria, i que impediran que s'apliqui l'increment d'imposts plantejat per l'Executiu abans de l'estiu, per complementar la retallada de despesa de 103 milions. Concretament es pretenia incrementar l'IRPF per a les rendes superiors a 100.000 euros, l'Impost de Transmissions Patrimonials per a immobles de més de 450.000 euros i les herències superiors als 600.000 euros. Al marge d'aquesta llei, n'ha d'arribar al ple una altra per recuperar un impost ecològic per a empreses contaminants, que UM encara no ha rebutjat. "L'única idea que té el Govern per sortir de la crisi és apujar els imposts", criticà ahir el portaveu parlamentari del PP, Antoni Pastor, qui deixà clar que el seu partit rebutjarà aquesta llei. El president d'UM, Pep Melià, també s'hi mantingué oposat.
Manifest a favor del català a l'IES Pau Casesnoves
El claustre de l'institut Pau Casesnoves d'Inca ha aprovat un manifest en què es demana una rectificació pública del president del Partit Popular de les Illes, José Ramón Bauzá, sobre la intenció de derogar/rectificar la Llei de normalització lingüística i/o el Decret de mínims. En aquest document, el claustre del centre públic també insta tots els centres docents, institucions i mitjans de comunicació que s'adhereixin a un acte de protesta simbòlic el proper 10 de febrer a les 10 del matí a les portes dels centres escolars per expressar "el rebuig a les manifestacions fetes pel líder popular" i per "afirmar clarament la unitat de la llengua catalana". El document, que ha estat promogut des del centre que dirigeix Joana Prohens, dona del conseller de Medi Ambient i Mobilitat, Gabriel Vicens, assenyala que aquestes "declaracions demostren una gran ignorància de qui les ha realitzades, tant pel que fa als conceptes de llengua com de dialecte", amb relació a les paraules de Bauzá: "Aquí deim tassó i no got". A més, afegeixen que "consideram que amb aquestes afirmacions l'autor ataca directament la realitat lingüística de la llengua catalana".
Carles Manera defensa la pròrroga dels pressuposts
El conseller d'Economia en una sessió parlamentària d'aquest curs. Foto: P. Bota. El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha defensat la pròrroga dels pressuposts autonòmics per a 2011 davant les "reclamacions incoherents" del PP, que han portat al Govern a "tensar" els comptes. En una compareixença en el ple del Parlament amb motiu d'una interpel·lació del PP, Manera ha recordat que la pròrroga dels comptes obeeix a la minoria parlamentària de l'Executiu, un escenari en el qual l'oposició ha portat el Govern a "tensar els comptes públics, amb reclamacions incoherents d'austeritat i, a més, de major compromís de despesa i de rebaixes fiscals." Aquestes "equacions", ha indicat, són "difícils de quadrar".
Miquel Alenyà rep el premi Antoni Monserrat
L'economista mallorquí Miquel Alenyà rebé ahir, de mans del conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, la tercera edició del premi Antoni Monserrat al mèrit estadístic, en reconeixement a la tasca duta a terme entre els anys 1970 i 2000 en la producció dels informes econòmics anuals de Sa Nostra. La concessió del guardó incideix que aquests informes han estat construint una base de dades destinada a recollir la informació disponible, sistematitzar-la, regularitzar-la i homogeneïtzar-la per evitar les interrupcions, dades que conformen un registre històric "d'inestimable valor" i, l'obra completa del qual és un dels llegats més importants que deixa Alenyà per a l'estudi de l'economia balear. Miquel Alenyà, membre del Consell editorial de dBalears i president de Creu Roja Balears des de 2003, es mostrà il·lusionat de rebre el distintiu. En el seu discurs, davant d'unes 50 persones, l'economista va tenir un record per a totes aquelles persones que, d'una manera o una altra, han estat presents en la seva trajectòria professional.
La UE pressionarà Irlanda perquè accepti el rescat
Els ministres d'Economia de l'Eurozona pressionaran avui Irlanda perquè accepti ajuda financera del fons de rescat de la UE de 750.000 milions d'euros amb l'objectiu de frenar el contagi de la seva crisi de deute a altres països de la Zona euro, especialment a Espanya i Itàlia. Encara que el Govern de Dublín es resisteix a demanar l'activació del fons, els responsables europeus veuen pràcticament inevitable el rescat d'Irlanda -i també el de Portugal, que podria realitzar-se alhora- i creuen que Espanya ha d'adoptar noves mesures d'ajustament si vol "allunyar-se de l'ull huracà", segons informà un alt funcionari europeu. Responsables de la Comissió Europea i dels Estats membres han mantingut contactes amb les autoritats irlandeses al llarg del cap de setmana sobre el fons de rescat. Dublín rebutja sol·licitar assistència i ho fa al·legant que disposa de finançament fins a mitjan 2011. "N'hi ha que creuen que en aquesta situació és millor usar el mecanisme que no utilitzar-lo. Sobretot per la situació del sistema financer irlandès, que ha disparat el dèficit públic enguany fins al 32%", explicà l'alt responsable.
Com un peix dins l'aigua
De mi casa al mar no és un projecte senzill d'explicar. I aquesta dificultat deriva precisament de la seva simplicitat. Aquest nova idea de la periodista i promotora Martha Zein ha hagut d'esperar des de maig per poder dur-se a terme, però ara ja és tota una realitat gràcies al suport de l'Obra Social de la Caixa, el servei de Promoció de l'Autonomia Personal del centre Joan Crespí i la Coordinadora de Minusvàlids de Balears. En què consisteix De mi casa al mar? Es tracta d'un procés creatiu que començà el passat dijous 4 de novembre i hi participen un total de 14 persones, set d'elles amb diferents discapacitats, encara que Martha és més partidària a dir que "hi ha set diagnosticats i set no diagnosticats, perquè tots tenim discapacitats". Es du a terme cada dijous, durant set setmanes, al centre Joan Crespí. Durant aquestes set sessions s'anirà transformant de manera paulatinament l'espai, per convertir-lo en una peixera. El protagonista del procés creatiu serà el peix Ló.pez El primer dijous es treballà el fet de fer creïble que l'habituació s'havia convertit en una peixera. Per aquest motiu es va fer una performança, durant la qual tots actuaren com si estiguessin dins una peixera.
Humor punyent i corrosiu
El papa de Roma compareix tal com va venir al món davant la plaça de Sant Pere del Vaticà, sembla que el sant apòstol ha trabucat el carro i que d'ara endavant ha decidit viure "d'Amor i Pobresa". Així comença la història del conte que dóna títol a El Vicari de Crist i altres ficcions, un recull de tretze històries que Joan Guasp ha confegit en un llibre carregat de sàtira. "Brevetat i humor" descriu l'escriptor en parlar d'aquesta obra, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, després de guanyar el premi Armand Quintana. I és que les aventures d'aquest papa decidit a revisar els dogmes de l'Església es mesclen amb la mort d'un dictador o les escatainades del gall que no deixen dormir per molt que l'amo s'hi capfiqui. Històrietes curtes, totes elles, escrites amb un estil dinàmic que atreuen l'atenció del lector i que tenen en comú una elevada dosi d'ironia. "Uns contes amb una cert sarcasme que no defugen gens de la meva manera d'escriure", explica l'autor d'altres títols com Barçaforismes i La cervesa de Déu. A través de les tretze històries Guasp mostra també el seu bon humor cap a la nostra societat, font d'inspiració i també de crítica.
Chopin, segons Polònia i Txèquia
El Festival Chopin de Valldemossa sempre ha tingut una important tradició de vincular els cartells amb artistes. Joan Miró, Josep Guinovart i Frederic Amat són alguns dels noms que cediren el seu talent al Cicle chopinià. Tanmateix, el talent del compositor polonès també ha inspirat molts més artistes, sobretot de la seva terra i d'exrepúbliques soviètiques que també volgueren plasmar el seu art en forma de pòster. Una selecció de 35 cartells (dels 50 disponibles) s'exposaran a la sala Capitular de la Cartoixa de Valldemossa del 17 al 30 de novembre. D'aquests, 25 són d'origen polonès, 9 de txecs i un propi del Festival Chopin de l'edició del 2009, que actuarà com a amfitrió de la mostra. "Polònia i la República Txeca tenen una àmplia tradició en la creació de cartells", comentà la directora del Festival Chopin, Rosa Capllonch, qui remarcà "el gran moviment cartellístic sorgit al voltant de la figura de Chopin". Destaca entre els cartells de l'exposició el dissenyat per Henryk Tomszewski, autor del cartell de l'Any Chopin del 1949, quan es complí el centenari de la mort del compositor.
Emotiu homenatge als campions del món
Els 23 internacionals espanyols, el seleccionador Vicente del Bosque i el seu cos tècnic, que l'11 de juliol passat es proclamaren brillantment nous campions del món a Sud-àfrica, reberen ahir un altre bany de multituds en homenatge de la seva gesta en un acte en què el president de la FIFA, Joseph Blatter, va concedir l'emblema que portarà a la camiseta el combinat espanyol i que el distingeix entre els elegits.
...i altres herbes
Luis SitjarMemòria històrica va fer públic ahir un comunicat en el qual insta l'Ajuntament de Palma, els copropietaris i el Reial Mallorca a tenir en compte el passat feixista de Luis Sitjar Castellà. Diu la nota pública que l'expresident fou "membre actiu i destacat de la Falange Española durant la guerra i la dictadura i que estigué relacionat, segons els recents estudis històrics, amb la dura repressió desfermada a Porreres...".
Afellay és fitxat pel Barça
El PSV Eindhoven ha anunciat en la seva pàgina web oficial que ha arribat a un acord amb el FC Barcelona per traspassar el futbolista Ibrahim Afellay al mercat d'hivern, ja que deixa que el jugador compleixi «el seu somni». El conjunt holandès, en un comunicat exposat al seu lloc oficial d'internet, ha revelat que les converses entre el jugador mateix, l'agent Rob Jansen i l'equip català han arribat a bon port, tot i que encara no han acabat. Així, Afellay, de 24 anys, encara ha d'arribar a un acord per tancar els termes del seu contracte. Quan es confirmi el traspàs, serà el setè jugador que desembarcarà al Camp Nou procedent del PSV i s'unirà a una llista que formen Ronaldo, Romario i Cocu, entre d'altres. Ibrahim Afellay nasqué a Utrecht el 1986 i és centrecampista.
Laudrup exigeix el màxim
En el Reial Mallorca ningú no té la titularitat assegurada. L'entrenador, Michael Laudrup, no es casa amb ningú i exigeix el màxim als seus futbolistes, tant en els partits com en els entrenaments. Així les coses, no dubta de donar un toc d'atenció i deixar a la banqueta, o fins i tot fora de la convocatòria, aquells jugadors que considera que no treballen al cent per cent o en els quals detecti una davallada en el rendiment. Laudrup té molt clar que en una plantilla amb 25 efectius i amb dos futbolistes per demarcació, s'imposa la meritocràcia i que cada diumenge han de jugar aquells que s'ho han guanyat per mèrits propis. Aquesta és la millor fórmula per fer veure als titulars que no poden badar, i als suplents, que les portes de l'onze inicial són obertes per a tothom. Això sí, Laudrup comença a conèixer al detall les prestacions de cada un dels seus homes i, per tant, considera que, en igualdat de condicions i si les lesions o les sancions no intervenen, alguns són titulars indiscutibles. Així, el tècnic danès no s'ha amagat per reconèixer que futbolistes com Aouate a la porteria, Nunes i Ramis en defensa i Pep Lluís Martí, De Guzmán i N'Sue en el centre del camp, formen part de la columna vertebral de l'equip.
El Govern defensa mantenir la bona relació amb Marroc
El secretari d'Organització del PSOE, Marcelino Iglesias, assegurà ahir que "cal exigir al Marroc el compliment dels Drets Humans" i que hi deixi entrar els periodistes, però va deixar clar que no utilitzarà cap "terme" diplomàtic que dificulti la posició de l'Estat espanyol per "ajudar a resoldre el conflicte". "No ens portaria enlloc", asseverà.D'aquesta manera, Iglesias s'afegí a la posició mantinguda per la ministra d'Assumptes Exteriors, Trinidad Jiménez, qui opinà que una major "contundència" podria posar en perill la capacitat d'interlocució de l'Estat.Amb tot, el secretari d'Organització socialista reconegué que l'afer del Sàhara és "extremadament sensible" per als espanyols i per als mateixos socialistes, tot i que no respongué a si la seva actitud en el conflicte pot perjudicar la credibilitat del PSOE. Així, insistí que Govern i PSOE volen dur-se bé amb el Marroc, que és "un veí estratègic" i "fonamental" i que "entre veïns i amics" és possible parlar les coses.
Fini trenca amb Il Cavaliere
Els integrants de l'Executiu italià que pertanyen al grup Futur i Llibertat (FLI), que lidera Gianfranco Fini, l'exaliat del president del Govern, Silvio Berlusconi, van presentar ahir, com havien anunciat, la dimissió irrevocable.Així mateix, l'FLI va emetre un comunicat en el qual anunciava la retirada del seu suport al Govern, la qual cosa es tradueix com el primer pas formal de la crisi que viu l'Executiu de Berlusconi. La nota, firmada pels portaveus de l'FLI al Senat, Pasquale Viespoli, i a la Cambra dels Diputats, Italo Bocchino, es llegeix que la dimissió de l'Executiu dels membres del grup "evidencia que falta relació de confiança cap al Govern". Al comunicat s'explica que, de totes maneres, es donarà suport, "per l'interès del país", per aprovar els Pressuposts Generals de 2011.L'FLI va ser creat després que Fini fos expulsat del partit de Berlusconi, Poble de la Llibertat (PDL), per les seves divergències amb el president del Govern. Deixen així el Govern el ministre de Política Europea, Andrea Ronchi; el viceministre de Desenvolupament, Adolfo Urso; i els subsecretaris d'Ambient, Roberto Menia, i d'Agricultura, Antonio Bonfiglio.
El pare Catany, 554 anys de llegat a Palma
Fra Bartomeu Catany fou l'impulsor de la creació de l'Hospital General, fa més de cinc segles, amb la unió d'altres antics centres sanitaris de Ciutat. Allà on quedava l'hort d'en Moranta, s'hi alçà aquest hospital, que avui dia depèn de la xarxa sanitària de Gesma. Si bé han passat 554 anys d'ençà que obrí les portes, no tan sols no ha deixat de funcionar, sinó que amplia competències. Ara, acaba d'inaugurar la nova zona d'hospital de dia. Precisament, per celebrar aquesta estrena tan significant, Gesma reté ahir homenatge al pare Catany. El conseller de Salut, Vicenç Thomàs, i la regidora de Cultura de Cort, Nanda Ramon, descobriren una placa en homenatge del fra Bartomeu Catany. Durant l'acte, Vicenç Thomàs remarcà: "Aquest senzill homenatge i record a la figura del fra Bartomeu Catany també és, d'alguna manera, un reconeixement a tots els professionals sanitaris i no sanitaris que han treballat en aquest hospital, que el 2011 arribarà als 555 anys de servei brillant".
Per un ús responsable
Responsabilitat, transparència i regularització en el consum de cànnabis. És el que volen aconseguir les sigles CSC (Cannabis Smoke Control), una associació que neix a Manacor amb l'objectiu de dur a terme un cultiu col·lectiu per despenalitzar-ne el consum. "No amagam res ni som traficants. Som clars i transparents i CSC es constitueix per estudiar el cànem i les possibles aplicacions culturals, científiques i terapèutiques", explicà ahir el president de l'entitat, Antonio Ramos.
Adéu platja, adéu
Vaig somiar l'altre diael consens del meu país,on la mà del compromísactuava amb harmonia.Però aquell que somiaqualque moment és despert;dormit veu el cel obert,despert recorda el miratge.Adéu, bell somni de platjareconvertit en desert.
No vagi per dit
Antich i AvançamEls dirigents de la plataforma sobiranista Avançam comencen a estar molt cremats, perquè el passat 13 de maig presentaren per conducte oficial una petició per poder entrevistar-se amb el president Antich. Quan s'ha complit...
Reconversió de la Platja de Palma
La victòria de Barceló
El torcebraç intramurs del PSOE al voltant de la Platja de Palma ha acabat amb una aclaparadora victòria de la consellera Joana Barceló. El sentit comú de la menorquina s'ha imposat per golejada a les dèries paranoides de la calvianera de Guetxo, que tenia...
Espectacle
En una entrevista a la candidata a la Generalitat, Sánchez Camacho, una confessió em colpejà: No tenc vida personal. Obviaré les circumstàncies "personals" perquè podria deduir-se que neg a les mares fadrines dedicar-se a la política. No és el cas i, a més, no...
Periodisme teològic
Que la visita del Sant Pare desperta l'interès del personal queda confirmat pels retrucs televisius que encara continuen una setmana després. Dissabte nit donà lloc a un llarg debat sobre l'Església als tertulians de La sínia (Tele 5), i diumenge al cridaner espectacle...
Son Espases, en marxa
El macrohospital de Son Espases començà ahir la seva singladura amb la primera jornada en què es posaren en marxa les consultes externes. Aquest procés de trasllat tindrà el seu punt culminant durant el pont de la Constitució amb el trasllat de 300...
Un deliri imperialista: el gran Marroc
Per poder entendre el conflicte de Sàhara Occidental no basta conèixer la història del poble sahrauí i la seva lluita per l'autodeterminació sinó que també s'han d'analitzar les causes de l'imperialisme marroquí.De fet, és impossible no recordar...
Ocàs americà?
L'edició original de Sunset Park, de Paul Auster, és sols de l'any passat i ja acaba de sortir al mercat, publicada per Edicions 62, la versió catalana, amb el mateix títol, un treball excel·lent d'Albert Nolla, que sap utilitzar sense manies un llenguatge del carrer molt...
El senyoriu i la feina bruta
El gran "debat" d'aquests dies és sobre si l'entitat esportiva "més prestigiosa del món", el Reial Madrid, pot perdre crèdit per mor dels exabruptes del seu entrenador, el matasetzes portuguès José Mourinho. Del Reial Madrid sempre s'ha dit que és un club "senyor", com...
El desvergonyiment, entre nosaltres
De la frivolitat al desvergonyiment hi ha una passa que, en els darrers temps, es dóna amb més freqüència de la desitjable. L'striptease físic ha cedit el protagonisme al moral. En una entrevista recent, Bartomeu Muñoz, socialista, exbatlle de Santa Coloma de...
Una bomba de rellotgeria (1911)
"Fantomas, des d'aquell moment, es va dedicar a una tasca estranya que ocupà tota la seva atenció. En terra de la cambra obscura, situada rere del vestíbul i on convergien les instal·lacions elèctriques de casa, el bandit muntava amb mil precaucions la...
Ambaixador de la Terra
Va circular el rumor durant uns dies, i fins i tot se'n van escriure notícies donant-ho per fet: l'ONU havia anomenat l'astrofísica malaia Mazlan Othman ambaixadora de la Terra davant de possibles visitants extraterrestres. Pocs dies després hi va haver el desmentit, però...
Campanya electoral
La campanya electoral catalana ha començat. Res no és el que era. Abans hi havia unes sigles fortes, un candidat i un lema. Ara preval, majoritàriament, el candidat -s'intenta combatre la desconfiança dels partits, en favor de la confiança sobre les persones-, les sigles...