Amèrica Llatina, la major inversió en educació

Un dels majors obstacles que pot trobar un poble en la seva empresa de voler sortir d'una situació de pobresa són les desigualtats socials que hi pugui haver entre els distints membres que en formen part. Les societats amb més equitat habitualment esdevenen més justes que no pas aquelles en les quals existeixen distàncies abismals entre rics i pobres. Malauradament, la dicotomia social que just comentam és una de les grans xacres amb les quals avança l'America Llatina d'ençà que inicià el seu procés d'independència.

En aquest sentit, el gran repte d'aconseguir tenir uns països menys tacats per aquests contrastos passa ineludiblement per engegar un seguit d'accions orientades a obtenir millores en els sistemes educatius, tot per tal de poder mitigar realitats tan sagnants com ara que en aquesta regió hi ha més de 32 milions de persones analfabetes (que representen més del 8% del total de la població d'aquests estats), que hi ha més de 15 milions de nins entre 0 i 6 anys sense accés a l'escola i que no existeix una xarxa universitària suficientment accessible per a bona part de la població. Aquests darrers dies, en la XX Cimera d'estats iberoamericans celebrada a la ciutat argentina de Mar de Plata, s'ha decidit fer una aposta per fomentar una sèrie de canvis en els paisatges educatius de tots aquests països. Sota el lema "Educació per la inclusió social", s'ha acordat injectar 100.000 milions de dòlars amb l'objectiu d'aconseguir una escolarització universal per als infants i adolescents d'arreu de l'Amèrica Llatina.

Així les coses, es tracta de la major inversió que mai s'ha fet en matèria educativa en aquesta àrea del planeta, tot coincidint amb la celebració del segon centenari de la independència que alguns d'aquests països estan celebrant. Encara que pugui semblar una xifra estratosfèrica, segons ha anunciat l'Organització d'Estats Iberoamericans, si els estats d'aquesta regió augmentessin els seus pressupostos en educació en la mateixa proporció que el seu PIB, ja n'hi hauria prou per aconseguir el 80 per cent dels 100.000 milions que es necessiten per tirar endavant l'ambiciosa iniciativa. En qualsevol cas, aquest projecte, que ha estat planificat prenent com a referència l'any 2021, cerca garantir que les noves generacions tenguin la possibilitat de poder estudiar entre onze i tretze anys com a mínim, a més de poder ampliar la participació de la societat en l'acció educadora dels centres formatius, eliminar progressivament les atmosferes de discriminació que sovint acompanyen la tasca educadora en molts d'aquests pobles i impulsar uns millors circuits de connexió entre el món laboral i l'àmbit educatiu.

En la consecució de tot aquest aplec d'objectius, s'ha pres com a referència alguns models que aquests darrers anys ja s'han posat en marxa i que han tingut un cert èxit, fonamentalment el brasiler. Amb tot, al Brasil s'han engegat propostes com ara un potent sistema de beques dirigides a sectors de població pobres i que tenen com a principal propòsit acostar aquestes persones a la universitat. A més, s'ha activat altres iniciatives com ara el sistema de quotes per a poblacions negres a l'educació superior i l'enfortiment de la formació tècnica (els equivalents als cicles formatius) en els estrats intermitjans de l'itinerari educatiu. El resultat de tots aquests programes ha estat una educació més equitativa, que s'ha acabat projectant en els avenços que el Brasil ha experimentat durant els darrers anys.