La Funerària preveu duplicar fins als 120.000€ les pèrdues per morosos
L'Empresa Funerària Municipal preveu duplicar les pèrdues per morositat amb vista al 2011 i, per això, ha incrementat aquesta partida del pressupost, que ha passat dels 80.000 als 120.000 euros. La crisi econòmica és la principal raó per la qual augmenta el nombre de gent que deixa de pagar els serveis que demana a l'empresa municipal. El gerent de l'EFM, Joan Martí, assegurà ahir que gairebé s'ha duplicat la xifra. Tant és així que, si el 2010 la Funerària va tenir pèrdues d'uns 100.000 euros en aquest concepte, amb vista a l'any que ve es preveu un cost bastant més superior, que pot rondar a l'entorn dels 150.000 euros. El pressupost de la Funerària, que serà debatut dijous en el consell d'administració de l'empresa, també inclou un pressupost menor en la venda d'unitats d'enterrament. Per aquest motiu, aquesta partida pressupostada ha passat dels 842.000 euros el 2010 als gairebé 559.000 euros del 2011. Aquesta davallada de les vendes afecta, segons Martí, la partida que té a veure amb les prestacions de serveis i amb els aprovisionaments. D'altra banda, el consell d'administració de l'empresa funerària acordarà també quina mesura adopta amb els quatre treballadors que es varen dedicar a cobrar comissions irregulars a particulars per fer tasques de manteniment.
Pastor hi vol ser per debatre la moció del català
Ahir havia de ser el torn de l'Ajuntament de la ciutat per pronunciar-se davant la situació de la llengua catalana a través de la moció presentada per la coalició PSM+Esquerra+Verds per defensar la Llei de normalització lingüística i de la llengua pròpia de les Illes Balears, que s'ha aprovat aquestes darreres setmanes a municipis de la Part Forana, com Inca, sa Pobla i Pollença.
Investiguen un altre cas de lesions al geriàtric d'Inca
La residència de la tercera edat d'Inca que l'abril de 2009 va ser investigada per suposats maltractaments als interns torna a ser en el punt de mira policial. La Guàrdia Civil investiga la denúncia interposada per la filla d'una interna del geriàtric Nova Edat Inca, del carrer Lloseta, en què acusa el centre de "lesions per imprudència". Dissabte, una dona es va presentar al quarter de la Guàrdia Civil i va presentar sis informes mèdics en què quedava acreditat, segons ella, que la seva mare havia patit lesions. A més, denunciava que al centre existia "falta d'higiene" en el canvi de la dentadura o de la roba interior de la vella. El primer accident va passar el 3 d'agost, quan va haver de ser atesa a l'Hospital d'Inca per una caiguda a la residència. La dona es va copejar el cap i, encara que no va perdre el coneixement, "sembla més somnolenta", segons constata l'informe. El 7 de setembre va caure al menjador i va començar a sagnar pel nas. Hores abans havia relliscat a l'habitació, fet que li havia provocat una "gran contusió al braç, dolor selectiu", van indicar els facultatius. Aquell mateix dia, la família de la víctima la traslladà fins a l'hospital i li detectaren una fractura d'ossos al nas, com també una contusió a la mà.
Sus a les obres de millora del mur de Sineu
Sis mesos després de l'accident ferroviari, l'activitat tornà a la trinxera número onze de Sineu. Ahir, diversos treballadors de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) i de la Unió Temporal d'Empreses (UTE) formada per Tecsa, Dragados i Coexa, encarregada de les obres, començaren les primeres tasques de millora del mur, malgrat que el gruix de la reconstrucció s'iniciarà els propers dies. Així, en el transcurs d'ahir dematí, se signà l'acte de replanteig, procediment que dóna fe de l'inici de les obres, i els treballadors hi començaren a fer els primers sondejos i treballs topogràfics per comprovar com estan els terrenys. El gerent de SFM, Jaume Jaume, anà ahir a Sineu per veure com s'hi iniciaven les actuacions i explicà davant els mitjans de comunicació les properes accions que s'hi duran a terme. Segons Jaume, les obres "tindran un termini màxim d'execució de tres mesos", encara que assegurà que "s'intentarà acabar abans del previst". Si res no ho impedeix, el servei de tren es podria reprendre al febrer i posar punt final així a les molèsties que durant sis mesos han estat el dia a dia dels milers d'usuaris que han hagut de desplaçar-se amb autobús des de Manacor, Sant Joan o Petra per arribar a l'estació de Sineu.
Tenir cura del medi ambient té premi
Sant Llorenç i Felanitx opten a un reconeixement estatal pel seu treball i esforç per tal d'aconseguir un desenvolupament sostenible. Ambdós municipis tenen cura del medi ambient, del reciclatge i del canvi climàtic, per això han presentat els seus projectes al premi Conama a la sostenibilitat de municipis petits i mitjans, organitzat per la fundació Conama amb el patrocini del Ministeri de Medi Ambient. Ahir acabava el termini per presentar-hi els projectes. Hi havia dues categories: per a menys de 5.000 habitants i per a entre 5.000 i 30.000. Són els dos únics de Balears que hi han concorregut. Un jurat d'experts en matèria de sostenibilitat serà el que valorarà les iniciatives presentades. Seran vuit vots presencials i un de novè on-line, que és el que s'obté a través de la votació que s'ha fet per internet. Sant Llorenç ahir ocupava el quart lloc en el rànquing. El proper 16 de novembre se'n donaran els resultats. Pel que fa al projecte de Sant Llorenç, l'Ajuntament va impulsar la informatització del sistema de recollida de residus urbans com a aplicació de les noves tecnologies en el medi ambient. La finalitat és disposar d'un instrument pràctic que faciliti de manera àgil les dades de producció de residus per generador.
Un centenar de persones clama a Palma per la fi de la violència al Sàhara
Més d'un centenar de persones s'han manifestat avui horabaixa a la Plaça d'Espanya de Palma reclamant la cessació de la violència per part del Marroc al Sàhara Occidental i demanant el Govern espanyol que actuï, així com una intervenció per part de l'ONU.
El PSIB insta el ple a condemnar les crítiques de Bauzá a la Justícia
El PSIB-PSOE pretén que el Parlament "reprovi, rebutgi i condemni" l'amenaça que llençà el president del PP balear, José Ramón Bauzá, d'actuar contra jutges, fiscals i policies després que s'arxivàs el cas Pla Territorial. Els socialistes han registrat una proposició no de llei que defensa els tres estaments i rectifica les paraules del popular. El portaveu del PSIB al Parlament, Antoni Diéguez, l'acusà d'emprar la Justícia per resoldre crisis internes i l'advertí que si la proposta s'aprova amb el suport del PP s'ha de plantejar dimitir. La setmana passada, Bauzá amenaçà d'actuar contra "jutges, fiscals i Policia" per perjudicar als polítics i a la imatge del PP i qüestionà el "sistema judicial" per "castigar" a Jaume Font, durant 30 mesos, amb una imputació "innecessària" i "arbitrària". Els socialistes acusen Bauzá d'"utilitzar" la Justícia per resoldre les crisis del PP
Economia injecta 180 milions d'euros a l'Ib-Salut
La Conselleria d'Economia i Hisenda ha injectat liquiditat per valor de 180 milions d'euros al Servei de Salut de les Balears per pal·liar el seu deute, que suma 354 milions d'euros, i alhora ha incrementat un 5% el pressupost de la Conselleria dirigida per Vicenç Thomàs, el que es tradueix en 57,5 milions d'euros addicionals.
Reconversió de la Platja de Palma
El Govern estudia suspendre el pla de reconversió de la Platja de Palma
El Govern medita suspendre el Pla de Reconversió Integral (PRI) de la Platja de Palma. De fet, es va arribar a plantejar la possibilitat que la comissió de seguiment permanent politicoinstitucional de la Platja de Palma el retiràs dijous passat. Finalment, la reunió es va ajornar fins dilluns que ve i encara no està del tot descartada la retirada, tot i que és poc probable. Ara bé, sembla clar que s'haurà de refer del tot. Segons fonts del Consorci de la Platja de Palma, els polítics han decidit fer servir el terme "suspendre". Creuen que el fracàs que suposaria la retirada del pla no es pot assumir a mig any de les eleccions, però la diferència real és gairebé inexistent.
Controvèrsia a la concertada
L'esborrany del decret que prepara la Conselleria d'Educació sobre la concertació dels centres educatius concertats ha posat en alerta Escola Catòlica. La patronal està convençuda que aquest document "preveu l'extinció del règim de concertació del Batxillerat i la Formació Professional a les Illes Balears". La directora general de Planificació i Centres, Elvira Badia, dementí ahir aquestes paraules. "Aquest decret s'ha malinterpretat. Allò que es farà és renovar els ensenyaments", digué. Segons Badia, la novetat del nou decret és que "establirà una convocatòria específica per als ensenyaments postobligatoris, però no se'n treu cap". I és que, com precisà la directora general, "fins que no es facin el 2013 les convocatòries per a ensenyaments postobligatoris no se saben les ajudes que es destinaran a la concertada". Allò que farà el nou decret és dotar de "singularitat" els estudis postobligatoris i això provocarà que la concertació es convoqui per una via diferent a la dels ensenyaments obligatoris. Amb tot, el president d'Escola Catòlica, Bernat Alemany, calcula que, "actualment, amb concert educatiu, un alumne paga 18 euros cada mes (durant 10 mesos)" i, si se suprimeix el concert a Batxillerat i a FP, "en pagaria cada mes com a mínim 400".
violencia masclista a pollença
Convocada una concentració de repulsa per l'assassinat d'avui
El Lobby de Dones, l'Associació Creients i Feministes i el Grup d'Homes contra la Violència Masclista han convocat per al dijous a les 20.00 hores una concentració de rebuig per la mort avui d'Anne Vanjirv Mureithi Mumbi a Pollença, presumptivament atropellada pel seu marit, Miquel Ll. V.
Vicens al·lega indefensió i no existència de delictes
La defensa de l'exconseller insular Bartomeu Vicens ha presentat també recurs contra la interlocutòria que la jutgessa del cas Can Domenge va decretar a principi de mes. Considera que vulnera el dret fonamental de defensa del seu client, ja que "apunta de manera unidireccional i, per tant, esbiaixada cap a la incriminació" de Vicens, a més "d'obviar tot una sèrie de circumstàncies que el beneficien". Així mateix, l'escrit incideix en "l'absència d'indicis racionals de criminalitat" en els delictes que se l'imputen: prevaricació, frau a l'Administració, malversació de cabals públics i facilitació d'informació privilegiada. El misser Jaime Campaner, de fet, sol·licita que se n'elimina el delicte de malversació, perquè "és del tot impossible malversar un bé immoble" -Can Domenge-. També apunta que "no cap "tan sols plantejar la comissió" de frau a l'Administració, perquè Vicens ni es reuní ni va mantenir converses amb els adjudicataris. Pel que fa a la vulneració del dret de defensa, el recurs assenyala fins a onze circumstàncies que beneficien Vicens.
El Parlament insta el Govern a redactar una llei de caixes d'estalvis de Balears
El ple del Parlament ha aprovat avui una proposició no de llei d'Unió Mallorquina (UM) que insta el Govern a promoure la redacció d'una llei de caixes d'estalvis, una norma de la qual disposen totes les comunitats autònomes tret de les Balears.
Els touroperadors preveuen una pujada del 3% del turisme britànic a Balears
La depreciació de la lliura davant l'euro (30% en els dos darrers anys) i les conseqüències negatives de les mesures econòmiques que adoptarà el Govern britànic el 2011 són els dos principals problemes que en aquests moments afecten la indústria turística al Regne Unit. També són l'explicació de les mesures que han assumit touroperadors i hotelers per incentivar les vendes de reserves per a la temporada d'estiu 2011.
Fe cega en el talent de Toni Amengual
El mallorquí Toni Amengual (Palma, 1980) ha estat un dels elegits per formar part de l'exposició Talent latent, un dels pilars del festival SCAN de Tarragona, de fotografia, que pretén donar algunes pistes sobre les direccions que segueix la creació contemporània en aquesta disciplina. Amengual integra una llista de tretze noms, entre els quals també es poden trobar els de l'holandès Levi va Veluw, la francesa Cécile Decorniquet i la russa Anastasia Khoroshilova. La selecció dels artistes que componen Talent latent es va dur a terme entre més de tres-cents candidats, una tasca gens senzilla per als organitzadors. Amengual exposa a Tarragona una sèrie titulada Fe cega. Afirmar que es tracta d'una reflexió sobre la religió tal vegada pugui sonar pretensiós, però aquests instants captats per la càmera del mallorquí a Jerusalem són un bon punt de partença per intuir actituds, sentiments i problemes que es donen dins el sempre complicat fet religiós.
D'Efak no donarà nom a l'auditori de Manacor
El ple de l'Ajuntament de Manacor no votà a favor de la moció presentada per la coalició del PSM+Esquerra+Verds de posar el nom de Guillem d'Efak al nou auditori de Manacor. La moció fou rebutjada amb els vots de l'equip de govern municipal del PP-AIPC, l'abstenció d'UM i el PSOE i el vot favorable de PSM+Esquerra+Verds. Les dues portaveus d'UM i PSOE esgrimiren el vot d'abstenció tot dient que, malgrat estar-hi d'acord personalment, creien convenient que calia que aquest fet fos debatut en la Comissió de cultura i mirar de treure'n un nom de consens entre tot els grups polítics. La coalició d'esquerres proposava el nom del cantautor manacorí per a l'auditori que s'està construint a la ciutat. "Guillem d'Efak és un artista com mai no ha hagut a la terra", manifestaren. El regidor de PSM+Esquerra+Verds Joan Llodrà considerà que un dels motius que explica el resultat de la votació és el fet que d'Efak "va ser un esperit lliure i no un model d'allò políticament correcte". "El que s'ha de valorar és la seva trajectòria artística, i no la seva vida personal", afegí el regidor. "No s'hi pot fer res, perquè ha estat una votació contundent", sentencià.
“És hora de llevar la màscara a Alemany”
Gregorio Manzano continua amb la guerra oberta contra Mateu Alemany. El tècnic andalús va aprofitar l'entrevista que concedí al programa conduït per Juan Antonio Bauzá, Fora de joc, de Canal 4, per tornar a carregar durament contra l'advocat andritxol. Per Manzano, "és hora de llevar la màscara a Alemany". Una de les coses que s'extreu de l'entrevista és que per Manzano l'únic culpable de la situació que viu el Mallorca és Mateu Alemany."Gregorio Manzano no va contra el Mallorca ni dels mallorquins. Qualsevol persona sensata i que em conegui sap que no aniria en contra del Mallorca ni ara ni mai. El Mallorca forma part de la meva vida personal i professional. Estic en contra de Mateu Alemany i dels responsables del Consell d'administració", explicà per començar Manzano. El tècnic andalús, que s'ha ficat en un bon embolic amb la demanda que presentà contra Alemany, va reiterar una altra vegada que les seves accions judicials anaven encaminades a reclamar el que li pertocava, no la dissolució del club ni res semblant. "No és cert que haguem demanat la desaparició del club", afirmà, a més d'afegir que, "si Mateu m'hagués oferit un ajornament, un acord, no hauríem hagut d'arribar a res.
El Mallorca perd el recurs davant la RFEF i UEFA
El Jutjat del Mercantil número 2 de Palma ha desestimat el recurs interposat pels Administradors del RCE Mallorca contra la seva exclusió de l'Europa League 2010-2011, donant la raó en aquest contenciós a la Reial Federació Espanyola de Futbol i a la UEFA.
... i altres herbes
ManzanoEl programa Fora de joc, que dirigeix i presenta Joan Antonio Bauzá al Canal 4, va emetre ahir una entrevista a Gregorio Manzano. Criticà amb duresa Mateu Alemany. Ja ho he dit en alguna oportunitat. Entre Mateu Alemany i Gregorio Manzano, sempre estaré vora l'expresident. Entre altres raons, perquè Alemany és un dels nostres. Manzano, no.
“No som cap amenaça, he vingut a ajudar”
L'alemany Utz Claassen ja és nou membre del consell d'administració del Reial Mallorca amb totes les de la llei. L'executiu teutó, que dimarts de la setmana passada féu oficial la seva entrada en l'accionariat de la Societat Anònima Esportiva balear adquirint un paquet del 10% dels títols, es presentà ahir en societat a l'òrgan de govern del club i prengué possessió del càrrec de vocal. Claassen no vol ser vist per l'afició mallorquinista com un invasor. Així, en acabar el consell d'administració, oferí una improvisada roda de premsa a la sala de trofeus de l'Iberostar Estadi, acompanyat pel president, Jaume Cladera, en la qual, com a carta de presentació, afirmà: "Som un aficionat més que també és accionista i membre del consell. No som mallorquí, som alemany nascut a Hannover, però em sent mallorquí que pensa com a europeu. No som cap amenaça, vull ser un amic i ajudar el Mallorca".A continuació, desglossà les tres raons que l'impulsaren a invertir en el Mallorca i assegurà que "la primera és que el club té un projecte ambiciós i amb unes perspectives de futur molt interessants.
Els administradors volen que Manzano torni 250.000 €
Els administradors concursals del Reial Mallorca, Sebastià Frau i Gaià, José Miguel Cregenzán Sanz i l'empresa Deltasport, representada per Pedro Mir Buades, elevaran a l'extècnic mallorquinista Gregorio Manzano una petició amistosa de reemborsament per valor de 250.000 euros corresponents a unes quantitats cobrades presumptament de força indeguda per l'entrenador de Jaén durant la temporada 2008/09.
Batalla mortal a El Aaiun
Centenars de saharians s'enfrontaren ahir en una autèntica batalla campal amb les forces de seguretat marroquines als carrers d'El Aaiun, dins l'espiral de violència creada després del desmantellament a la força del campament de protesta de Gdaim Izik. Els greus incidents acabaren amb la mort de cinc agents de les forces de seguretat marroquines, segons l'agència oficial MAP, i d'un jove sahrauí de 26 anys, informà el Front Polisario. Tanmateix, altres fonts saharianes asseguraren que durant els altercats varen finar un total de quatre civils, un dels quals era un nen que hauria estat "degollat i cremat", i un altre home d'uns 35 anys que fou atropellat per un cotxe policial. Els disturbis sumaren desenes de ferits de diversa consideració. Segons la versió dels fets oferida pel governador de la regió d'Al Aaiun, Bojador-Sakia, i de la província d'Al Aaiun, Mohammad Guelmous, les forces de l'ordre havien entrat al campament per detenir, de manera pacífica, "elements fora de la llei", però els van impedir entrar i es van topar amb la reacció violenta dels residents, que els llançaren botelles incendiàries i bombones de gas. El Polisari demana a Espanya que actuï per evitar "un desastre més ampli"
Obama planta la bandera dels EUA a l'Índia
El president dels EUA, Barack Obama, va obrir noves vies de negoci per a les companyies nord-americanes a l'Índia, entre les quals les de defensa, durant una visita d'estat en la qual intentà seduir els indis amb grans lloances al país i el seu paper mundial. La relació entre els EUA i l'Índia és "definitòria i indispensable" del segle XXI fou la cita més repetida per Obama en els tres dies que hi va ser. Fins a quatre cops la va pronunciar ahir en roda de premsa amb el primer ministre, Manmohan Singh. A l'Índia li agradà, sens dubte, sentir el mandatari dels EUA qualificar el país de "potència mundial", més que "emergent", encara que les grans paraules d'Obama no ocultin que la seva ha estat una visita per cercar nous mercats per a una economia en crisi com la nord-americana. Tres són els fronts en què ambdós països poden cooperar, va afirmar Obama, qui hi va arribar amb una agenda plena d'acords i pactes empresarials: la creació de riquesa i prosperitat, la preservació de la seguretat i l'enfortiment dels valors democràtics.
Son Espases obre la via a cerimònies islàmiques
El respecte a les religions nouvingudes impregna Mallorca. I de la mateixa manera que ja existeixen carnisseries islàmiques (on la carn és tallada i beneïda segons els rituals propis), com també mesquites ubicades fins i tot a pobles de la Part Forana, ara és el torn de la sanitat. L'hospital Son Espases marca el camí cap a la igualtat entre religions, ja que en el moment de la inauguració disposarà de dues sales de culte religiós. Concretament, Son Espases ha instal·lat una aula adreçada a la religió catòlica i una altra de multiconfessional. És en aquesta segona on s'espera una presència majoritària de musulmans. No debades, suposen la segona religió amb més seguidors i fidels a les Illes, just darrere el catolicisme. L'Ib-Salut, però, no ha instal·lat (ni ho farà en el futur) cap mena d'ornamentació religiosa en aquesta sala polivalent. I és que també haurà de ser l'espai confessional d'altres usuaris que així ho demanin, com ara jueus, mormons o budistes. L'hospital, dirigit per Luis Carretero, per tant, només hi deixarà una taula i diverses cadires per als assistents.
El Papa convoca al col·legi cardenalici per tractar els casos de pederàstia
El Papa Benet XVI ha convocat a tots els membres del col·legi cardenalici i als nous cardenals electes a una jornada de reflexió i de pregària en què s'abordarà la resposta de l'Església als casos d'abusos sexuals, ha informat avui la sala de premsa vaticana.
Oliva amb Denominació d'Origen
L'oliva de Mallorca tindrà la seva pròpia Denominació d'Origen, un reconeixement a la qualitat del producte autòcton que pretén rellançar el consum directe de l'oliva, fins ara utilitzada majoritàriament per a l'elaboració d'oli. Es vol, a més, garantir la perduració de les oliveres de la serra de Tramuntana, en ple procés de declaració de Patrimoni de la Humanitat. Així ho va anunciar ahir el conseller de Presidència, Albert Moragues, durant l'acte de presentació del nou tafoner major, Nemesio Suárez, encarregat de representar durant l'any que ve la Denominació d'Origen Oli de Mallorca. Moragues va explicar que la posada en marxa de la Denominació d'Origen Oliva de Mallorca "és la conseqüència de l'èxit i la consolidació de la Denominació d'Origen Oli de Mallorca, un producte més que introduït". La idea és la de donar una sortida als olivars de la Serra, els fruits dels quals tenen una collita especialment complicada a causa de l'orografia pròpia de la zona, que hi impedeix l'entrada de maquinària. Moragues va assenyalar que "l'oliva de la Serra moltes vegades és rebutjada per fer oli i la Denominació d'Origen Oliva de Mallorca permetrà rellançar l'oliva, no per fer oli, sinó per menjar, la qual cosa revalorarà al mateix temps la serra de Tramuntana com a element central".
Carta oberta a Bartomeu Fiol sobre "Càbala, Espriu i català"
Benvolgut amic, estimo la seva delicadesa a no donar noms, però és obvi que m'haig de sentir al·ludida en el seu article a dBalears del 2-XI-2010. Voldria comentar les seves opinions amb les quals estic d'acord, menys amb la necessitat d'un rabí, perquè Espriu ni era creient, ni místic ni jueu, sinó de cultura cristiana...
No vagi per dit
Balutxo i dBalears, a les columnesDivendres, el batle de Barcelona, Jordi Hereu, i el responsable de La Xarxa, Enric Padrosa, varen soterrar una urna de metacrilat al peu de les quatre columnes, ara en reconstrucció, de Puig i Cadalfalch, que foren destruïdes per...
Terrorisme i humor
Si el pròxim Nadal es produeix el miracle de la fi del terrorisme etarra, com anuncià Jesús Eguiguren (PSE) al Salvats... (la 6) diumenge, confirmarem: 1. un miracle i 2. una fita de la postmodernitat, on les grans notícies polítiques s'anuncien als programes...
Reconversió de la Platja de Palma
Nájera, la Gran Capitana
Les coses que passen a Mallorca no tenen comparació amb cap país desenvolupat. Allà on impera el sentit comú, no s'emprenen projectes urbanístics -i molt menys macroprojectes- sense tenir el consens de tots els segments socials afectats. Un cop escoltats els...
Som vell, pobre i menyspreat...
Diuen que les obres d'adequació de Can Bauçà de Manacor (comprat per motius incomprensibles) costarien quatre milions d'euros. Un milió més per tomar el pont il·legal del riuet, dos milions més per construir-ne un altre; i ara surt una oferta d'una nau al polígon, que...
Noves litúrgies
Talment noves celebracions religioses, les tres fires turístiques (Londres, Berlín i Madrid) ens avesen a rituals repetitius, acceptats amb resignació pels fidels i absolutament previsibles. Els oficiants amollen la lletania i, després, cadascú a ca seva confortat pel...
Esquerra nacional
Veure la fotografiade cinc cares somrientsremou tots els sentimentsde qui amb la nació confia.Supòs que el temps farà viaa dictar i a sentenciar;tant de bo puguem lluitaramb força, unió i carismai romangui viu qualque -ismeque ens permeti somiar.
El Sàhara, etern problema
Ara fa 35 anys, i aprofitant la malaltia irreversible de Franco, el rei Hassan II llançà la marxa verda contra el Sàhara: una gernació de marroquins travessà la frontera sense que les forces espanyoles, nombroses i ben equipades, hi obrissin foc. Hassan...
La castellanització dels guanxes
A l'inici del segle XVI, totes les Illes Canàries havien estat conquerides i annexionades a la Corona de Castella com un territori més. És a dir, s'hi aplicaven el dret i les institucions castellanes. A diferència de la Corona d'Aragó, no es creà cap entitat política autònoma i...
Els intel·lectuals impossibles
Tothom té idees, òbviament. Però no tothom les té, les adquireix i les manté de la mateixa manera. Hi ha qui tendeix a acceptar en bloc les idees que li transmet la societat en la qual es troba. Dins el mateix grup podem considerar que es troba igualment qui...
Benet i el laïcisme agressiu
Després de la visita del papa Benet a Barcelona -una visita que no ha aixecat tant de desgavell popular com s'esperava- ha tornat al primer pla el debat sobre la laïcitat. Sembla que el mateix papa ha criticat 'el laïcisme agressiu' espanyol; és al nostre...
Un polonès lliure (1886)
"Era la una de la matinada quan Polaniecki arribà al final del seu viatge, a la hisenda de Kerzemien. Durant la seva infantesa hi havia anat amb freqüència. Sa mare, una parenta llunyana de la primera dona de l'actual propietari de la possessió, el duia...
El papa convida a fer memòria
La visita de Benet XVI a Santiago i a Barcelona ha causat un estropell molt aparatós, no sabem si producte del càlcul o conseqüència incontrolable del desig. El Vaticà abraça paternalment el tea party amb el seu suport ideològic, especialment valuós perquè, al...
Objectiu: genocidi lingüístic
Tant en el sopar de Josemón Bauzà a Inca, amb vint-i-un batlles de Mallorca, com a la visita que va retre a l'agrupació de sa Pobla, un dels temes estrella de conversa va girar entorn del tractament que donarà el Pepé a la llengua catalana, cas d'arribar al govern. No...
Sobre la candidatura de la Sibil·la a Patrimoni de la Humanitat
Entre els dies 15 i 20 d'aquest mes de novembre, a Nairobi, Kenya, un grup d'experts convocats per la Unesco hauran de decidir si, finalment, inscriuen el Cant de la Sibil·la dins la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat: un fet, sens dubte, que seria...
Cartes al director
Cartes dels lectors
Laïcisme preocupant Sembla que el papa està molt preocupat per l'augment del laïcisme a Espanya. Això, per mi, ja és un senyal clar que anam pel bon camí. Després parla del diàleg entre laïcisme i fe, la qual cosa és absolutament incompatible per raons òbvies. Es creu o no es creu, no hi ha més històries.