Vint-i-cinc anys connectant el món

A principi de desembre de 1985, s'envià el primer correu electrònic de la història a l'Estat. Per això, la Politècnica de Madrid acollí un homenatge a la reaparició de l'arrova, en el qual se suscità la reflexió sobre un mitjà que ahir era per a pocs entesos i que avui és del tot universal

Antoni AgüeraPalma10/12/10 0:00

L'arrova, un símbol que fa anys no ens deia gaire cosa i que darrerament hem passat a escriure cada dia, fa vint-i-cinc anys que va ressorgir entre nosaltres, almenys dins les fronteres de l'Estat espanyol. Fou a principi de desembre de 1985 quan es va enviar el primer correu electrònic d'aquestes característiques, des de l'aleshores anomenat Càtedra de Comunicació de Dades, segons ens asseguren des de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicació de la Universitat Politècnica de Madrid (ETSIT-UPM).

Aquesta institució commemorà la setmana passada el 25è aniversari del primer correu amb @ enviat a Espanya amb una sèrie d'activitats, entre les quals podem destacar un acte commemoratiu en què, sota el títol Del correu electrònic a les xarxes socials, els responsables dels primers correus electrònics analitzaren l'evolució de la xarxa des de llavors fins als nostres dies. En concret, mantingueren un diàleg obert sobre com es manifesta l'impacte d'un avenç que, malgrat que ahir era per a uns pocs entesos, avui s'ha generalitzat per a molts. Això es plasma a les nostres contrades amb exemples com ara el Facebook.

Fins al moment que commemoram, comenten fonts de l'esmentada càtedra, l'intercanvi de correus electrònics només era possible entre equips del mateix fabricant, a través del programari propietari de cada marca, mentre que l'arrova va contribuir a interconnectar sistemes de qualsevol origen. Els encarregats d'orquestrar aquest e-mail experimental varen ser Juan Cremada, professor adjunt de la Càtedra de Comunicació de Dadesç; Juan Rigués, també professor del mateix departament, i Fernando Fournon, estudiant de tesi doctoral a la Càtedra.

Un sistema per a tothom

Aquests protagonitzaren el primer experiment sobre Eunet (la xarxa europea de la més general Usenet) devers l'any 85, quan a l'Estat la coneixença sobre qualsvol cosa propera a internet era restringida als àmbits científics i universitaris. Tot i la incertesa, el servei va funcionar i es va començar a utilitzar regularment al Departament de Telecomunicació. Aleshores, Usenet era la xarxa de correu que més usuaris tenia al món i permetia intercanviar fitxers, rebre notícies i altres serveis, encara a una escala rudimentària però independentment de la marca de l'ordinador des del qual es realitzava l'intercanvi.

En declaracions a la premsa, Cremada destacà la importància de l'ús de l'arrova, ja que "es tractava d'un servei que es tornava universal, basat en estàndards oberts que permetien interconnectar entre si sistemes informàtics, fos quin fos el seu origen". Amb coses com aquesta, queda demostrat que, en el camí de la popularització d'internet, la convergència de les tecnologies en una direcció comuna hi ha comptat molt. El mateix equip de treball va muntar mesos més tard el primer node de correu electrònic de l'Estat, a qui els seus creadors batejaren amb el nom de Goya.

Ho feren en connexió amb el Mathematical Center d'Amsterdam, en el qual estava ubicat el node central d'Eunet.
De mica en mica, l'ús de la @ es va estendre per tot Espanya, tot i que el gran esclat de popularitat s'ha evidenciat amb més força ja en ple segle XXI. Tanmateix, vint-i-cinc anys després d'aquells inicis, l'escola que acollí entre les seves instal·lacions les primeres provatures d'aquestes eines productores de nous horitzons fa bé de sentir-se orgullosa de la seva contribució a la implantació de l'era del coneixement.