Convé més escolaritzar els fills a l'escola pública o la concertada? Aquesta és una qüestió que molts pares es plantegen any rere any, just quan els seus fills han acabat el sisè curs de l'Educació Primària i s'han d'iniciar en els estudis d'ESO. No resulta una controvèrsia secundària en moltes ocasions ja que, amb les seves virtuts i amb els seus defectes, cada un dels models impliquen escenaris diferents amb vista a aquesta complicada etapa.
En aquesta direcció, el Sistema Estatal d'Indicadors de l'Educació, en la seva edició de 2010, proposa una radiografia de l'statu quo dels estudis de Secundària pel que fa a les comunitats autònomes. Una de les primeres conclusions que se'n poden extreure té a veure amb les ràtios d'alumnes per aula. En general, per tota l'etapa, les aules d'ESO a les Illes Balears tenen com a mitjana 23,2 alumnes, més d'un punt per davall de la mitjana espanyola, que s'enfila fins als 24,4.
Amb tot, si s'estableix una comparació agafant com a variable la titularitat del centre en el qual es duen a terme aquests estudis, es veu que en els instituts públics de l'Arxipèlag el nombre d'alumnes per classe descendeix fins als 21,6 (per sota de la mitjana estatal, que és de 23,6), mentre que en els centres privats-concertats aquesta ràtio supera la mitjana espanyola i arriba fins als 26,4 alumnes per aula. Val a dir que, en tots els casos, on més plenes són les aules és en els nivells inicials de l'etapa (primer i segon curs), les quals es van buidant a mesura que ens acostam a quart.
A més d'aquest fet, l'informe destaca que les Balears són l'única comunitat autònoma en la qual no existeix la fórmula d'agrupar en un mateix centre públic nivells de Primària i de Secundària. Tot i ser una modalitat no majoritària, en algunes comunitats com ara la gallega aquesta fórmula té una certa significació. Quant a l'edat dels alumnes que cursen estudis de quart d'ESO, resulta interessant l'aportació que efectua aquest informe quan detalla la distribució percentual per edat d'aquest alumnat. En aquest punt, les Illes Balears semblen tenir una mitjana d'edat superior a la resta de l'Estat espanyol. De fet, només el 61% dels alumnes que estan dins una aula de quart d'ESO tenen 15 anys o manco, mentre que el 27% en té 16 i gairebé el 12% en té 17 o més.
Així les coses, sembla que aquestes dades subratllen una situació evident de fracàs escolar, perquè molts d'aquests alumnes més vells -que en major mesura són al·lots- han repetit algun curs que normalment correspon a l'ESO. Les Illes Balears són la comunitat autònoma en la qual els Programes de diversificació curricular estan més repartits entre la pública i la concertada. En concret, en els instituts, els alumnes que fan ús d'aquesta alternativa representen el 9,6% del total i en els col·legis concertats suposen el 6,6% de l'alumnat. A diverses regions com ara Galícia, Extremadura i Canàries, els col·legis concertats no acostumen acollir aquest tipus d'estudiants. De fet, en aquests casos no representen el 0,5% del total.
Quant a les repeticions de curs, val a dir que en els nostres centres públics repeteix un major nombre d'alumnes que la mitjana estatal. Concretament, només promociona el 78,7% del curs al primer curs d'ESO i aquesta xifra baixa fins al 72% quan arribam a quart. En els cas dels centres concertats, el percentatge d'estudiants que obtenen unes notes aptes a final de curs és major: s'enfila fins al 85% a primer, i en el darrer curs d'ESO la xifra se situa en el 83,2%.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sempre és fan els estudis sense tenir en comte la qualitat que pot oferir l'educació i aquesta és pot aconseguir si s'aposta per la "EDUCACIÓ". Un model que no impliqui "macro edificis", on hi treballen més de 100 professionals que en prou feina es poden conèixer entre ells i on tan sols poden complir amb la seva tasca (assignatura que li hagin assignat) i que han de deixar un poc en segon terme conèixer els seus alumnes, conèixer el municipi on treballan, conèixer les families... ja tot això implica que l'Estatat ha d'invertit en construir moltes més escoles de primaria, molts més instituts i per tant contractar molts/es més directors/es, més professionals de l'esducació i anar a un model d'esola unitaria on els equips de professors puguin aportar les seves valuoses idees i a on cada alumne/a sigui important. No és resoldries tots els problemes de la nostra "zoocietat" actual però si compliria amb un dels seus objectius "EDUCAR". Tots els estudis entre escola pública o concertada són per desviar l'atenció per fer creure que es fan "qualque petita cosa" per l'educació". Però tots sabem que cap polític vol invertir amb educació i si la població discuteix antre educació pública o privada ja els va bé.
A mi me pareixen molt il·lustratives les dades que exposa aquest informe. Si bé la societat ha de fer un major esforç per reconéixer els mèrits de determinats centres públics, no és menys cert que la imatge pretèrita de centre concertat elistista s'està difuminant i centres com Sant Alfons Ligori o Sant Felip tenen uns percentatges altíssims de població nouvinguda amb molts menys recursos dels d'altres centres.
Entenc que per l'espai disponible no es pugui fer un anàlisi més a fons, però aquests anàlisi simplistes fan més mal que bé. Algunes puntualitzacions a l'article: - La mitjana de 21,6 alumnes als IES és enganyosa. Als centres de la Part Forana les mitjanes són inclús més baixes, però a Palma i altres zones més poblades les ratios superen perillosament els 26 alumnes per aula. Això es nota als resultats. El percentatge d'alumnes que reben premis per bones notes de la Part Forana està per sobre dels centres concertats i, no cal dir-ho, de Palma. La tipologia de l'alumnat també hi fa molt. - El model de centre integrat d'EIP i ESO s'hauria d'implantar i estendre. Dona continuitat als alumnes, salva els problemes del salt dels alumnes de 12 anys de primària a secundària i dona tranquilitat a les famílies. S'evitarien molts de problemes d'adaptació i de convivència. - Els alts percentatges d'alumnes amb diversificació curricular el que demostren és la gran diversitat de les nostres aules, no només per la presència de molts nouvinguts, si no també per les grans diferències socio-econòmiques entre alumnes. - Per acabar, qualsevol anàlisi sobre fracàs escolar ha de tenir present la societat en que ens trobam. No és un problema educatiu, és un problema de model social i econòmic.