S'ha calculat que els pacients amb depressió segueixen el tractament durant una mitjana de quatre mesos, malgrat que les guies clíniques recomanen que el tractament es mantingui, com a mínim, entre 6 i 9 mesos. Si no es compleixen les pautes marcades pel metge, no es fa sinó augmentar el risc de recaigudes i es contribueix a fer crònica la malaltia.
El doctor Javier Quintero explica que el procés consisteix a fer el següent: "Al cap de 2 o 4 setmanes de l'inici del tractament, el pacient nota una millora subjectiva important"; malgrat tot, "no és suficient", segons diu. "Sabem que el pacient ha de perseverar en el tractament i seguir les indicacions malgrat la millora inicial", adverteix.
En aquest sentit, el doctor Luis Agüera, psiquiatre de l'hospital Universitari Doc de Octubre, de Madrid, i professor de psiquiatria de la Universitat Complutense, recorda que el tractament antidepressiu "restaura la funcionalitat d'aquestes persones i els retorna el seu nivell de funcionament anterior, és a dir, un nivell normal".
La crisi, una mala companya
Segons aquest expert, l'aparició d'un episodi depressiu és "el resultat de dos factors: la vulnerabilitat que té cada persona, el risc personal -aquesta és una característica amb què es neix- i els esdeveniments vitals que cada persona experimenta al llarg de la vida".
Així, les persones que tenen gran vulnerabilitat necessiten pocs elements per desenvolupar un episodi depressiu, mentre que aquells que tenen una major fortalesa genètica i resistència a la depressió poden desenvolupar un episodi amb esdeveniment vital més greu.
"És evident que, per a les persones més vulnerables, un ambient de crisi econòmica, d'acomiadaments i de dificultats pot provocar que tingui un episodi depressiu; en un altre ambient, en canvi, aquesta persona potser hauria passat la resta de la seva vida sense desenvolupar-lo", explica.
"Com a conseqüència -afegeix- es registra un augment de les consultes per episodis depressius, ja que l'actual ambient de crisi afecta, sobretot, les persones més vulnerables.
Ansietat i dolor
Per Agüera, la depressió i el dolor "comparteixen mecanismes al cervell que són molt similars". "La depressió es pot manifestar a través del dolor, i també les persones amb depressió perceben el dolor d'una manera més intensa", assenyala.
De fet, el 59 per cent dels pacients amb ansietat generalitzada experimenten dolor; i aquesta xifra s'eleva fins al 78% en pacients que presenten ansietat i depressió. En molts casos, però, els símptomes dolorosos que pateixen aquest tipus de pacients no s'associen amb aquestes malalties (ansietat i depressió).
Així ho revela l'Estudi Gaudí, publicat recentment a Journal of Affective Disorders, en què es destaca que, malgrat que el 90 per cent d'aquests pacients havien acudit al seu metge d'Atenció Primària, almenys una vegada en els últims tres mesos, en el 69 per cent dels casos el seu doctor no va associar aquest dolor amb ansietat o depressió.
L'estudi, primer d'aquestes característiques que es realitza a Espanya i en què han participat més de 80 metges d'Atenció Primària, va analitzar 7.152 pacients, dels quals més del 13 per cent (981) presentava ansietat generalitzada. Així mateix, més de la meitat (559) presentava un trastorn depressiu major, juntament amb el trastorn d'ansietat.
Qualitat de vida
Els símptomes dolorosos associats a l'ansietat i la depressió impacten negativament en la qualitat de vida i en la funcionalitat del pacient. Una dada reveladora, en aquest sentit, que també recull la investigació, és que els símptomes dolorosos d'aquestes patologies s'associen a una reducció en la productivitat laboral dels pacients de 3,9 dies per setmana.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La depressió encara és una malaltia de la qual algunes persones que la pateixen s'estimen més no parlar-ne. La consideren una "malaltia mental" i s'estimen més no donar-la a conèixer, sobretot per no provocar sentiments de llàstima. Seria molt bo per a les persones que pateixen depressió fer-se a la idea que és una malaltia més i que explicar que s'està passant per aquest estat no és ni una vergonya ni un estigma. El suport de les altres persones és molt important en aquestes circumstàncies, perquè poden ajudar i molt a la superació de la malaltia.