L'anorèxia afecta més els joves sobreprotegits pels pares

Entre el compendi d'elements que resulten necessaris perquè qualsevol persona que es troba en edat de creixement tingui un bon desenvolupament emocional destaca el fet que tingui el suport de l'entorn que l'envolta. Es tracta del catàleg de necessitats que el psicòleg Abraham Maslow qualificava com les de "reconeixement", tot referint-se a la voluntat explícita que manifestam els humans de sentir-nos valorats per aquells que ens envolten.
La figura dels pares i mares com a generadors de confiança i autoestima dels seus fills sens dubte suposa una empenta important en aquesta inevitable empresa. Amb tot, la realitat que forma part de la nostra societat ens mostra que en molts casos es tendeix a mal interpretar aquesta necessitat. De fet, no són pocs els pares que confonen el suport que demanden els seus fills amb una sobreprotecció que arriba a resultar fatal per a ells. Normalment, aquelles persones que han crescut enmig d'atmosferes marcades per la sobreprotecció de l'entorn familiar acaben patint tot un aplec de conseqüències que sovint es poden veure en l'esfera psicològica a mitjan i a llarg termini.

Tot i això, segons s'ha pogut demostrar durant els darrers anys, la sobreprotecció també pot derivar en patologies que escampen els seus efectes més enllà de la dimensió mental de l'individu. Un exemple d'això l'han donat els especialistes que han participat en les darreres Jornades internacionals sobre transtorns de la conducta alimentària, dutes a terme la setmana passada a València. Segons les conclusions que han posat damunt la taula alguns d'aquests observadors, hi ha una relació directa entre les conductes sobreprotectores de pares i mares i el desenvolupament de malalties com ara l'anorèxia o la bulímia. En aquest sentit, es tracta de malalties que tenen una base genètica que pot determinar la seva aparició, emperò també hi intervenen factors ambientals propis del context social i cultural en el qual s'ubica la persona afectada per la patologia. En els casos més greus, segons aquests experts la variable genètica és del 56%, mentre que en els pacients amb afeccions menys severes els factors ambientals representen un 68%.

El catedràtic en Psiquiatria de la Universitat de València Luis Rojo és del parer que "l'entorn social, sovint exerceix una forta pressió sobre el culte al cos, fet que estimula l'aparició de subjectes susceptibles de poder patir aquesta mena de malalties". Per aquest motiu, Rojo proposa que la prevenció d'aquesta mena de trastorns "ha d'estar relacionada amb la creació d'uns entorns socials menys permissius amb l'apologia dels cossos magres". Amb l'únic objectiu d'estalviar-se conflictes, molts d'aquests pares quan els seus fills comencen a tenir actituds sospitoses (perquè no es mostren predisposats a consumir segons quins aliments) no tenen problemes per canviar les seves dietes per unes altres que incloguin una menor càrrega calòrica.

Pel que fa aquesta opinió, hi ha altres experts que varen valorar que és molt habitual que les conductes sobreprotectores dels pares (cada vegada més habituals en el paisatges socials contemporanis) influeix de manera decisiva no només en el desenvolupament de la malaltia, sinó també en el seu procés de tractament, ja que moltes d'aquestes famílies tenen una sobrevaloració de la imatge del malalt, i aquesta idea sovint es transmesa als fills. Tanmateix, algunes de les experiències més recents en la matèria ja mostren la validesa dels programes dirigits a les famílies, amb l'objectiu de preparar-les per poder fer la passa i redefinir el seu rol pel que fa a la problemàtica que assota la vida dels seus fills.