“Hem de treballar amb els restauradors perquè posin el vi de Mallorca davant”

Com començàreu en el món de la vinya i el vi?
Vaig néixer en una família de viticultors de Requena. A ca nostra vivíem de la vinya i del vi. El meu padrí matern tenia un celleret i els meus records infantils estan lligats a tot això.

I la vostra arribada a Mallorca com va ser?
Vaig venir el 1982 a la Cooperativa de Felanitx, després d'haver estudiat viticultura i enologia. Feia feina d'enòleg i vaig acabar fent feines de gestió al costat de la junta rectora i els socis.

Com era aquell vi?
No és comparable amb els vins d'avui. Però amb els mitjans que llavors hi havia estava prou bé. Fèiem negres fermentats en formigó, amb molta fruita i un poc rudes. Els rosats estaven bé. Les varietats de raïm d'aquí no tenien encara un reconeixement i no se'n mirava el grau. Hi va haver una feina de regular l'entrada de raïm i el resultat va ser bo: pujàrem molt les vendes.

I després de la cooperativa?
Vaig passar al celler Santa Catarina i vaig col·laborar amb la Fundació la Caixa en experimentació. Treballàrem les varietats. En el segon any vàrem veure que els blancs de raïms locals eren més afruitats, estaven més estructurats. Els negres autòctons també eren diferents. La Caixa va donar un impuls sobre el qual s'han desenvolupat les denominacions d'origen i l'interès per la viticultura. Ramon Alabern coneixia el tema i tenia una bona relació amb el sector. Va ser l'aglutinador de moltes idees.

I d'aquí a posar en marxa el celler Armero i Adrover?
Jo ajudava el meu sogre a la vinya de Felanitx i el 1988 férem la primera plantació nova. Tenia bona relació amb l'amo en Joan de Can Ribes i vaig poder elegir premsal de gra petit. A poc a poc hem arribat a les 7,5 hectàrees de vinya que ara tenim.

Quan envestíreu?
El 1992 vàrem posar en marxa el celler. No teníem mitjans i vàrem construir els nostres dipòsits. Sabíem el celler que volíem i la flexibilitat que havia de tenir. Fer vi és un negoci de rics: o et ve de família o ho tens molt difícil. Vàrem anar juntant terres a base de feina i esforç.

Com és el vostre celler?
Els dipòsits es basen en les parcel·les. Volíem poder analitzar els nostres vins i vinificar per separat fins al moment de l'embotellament. Feim quatre vinificacions de premsal, dues de callet, una de chardonnay i quatre de rosat. El nostre celler és molt flexible.

Quines varietats produïu?
Tenim callet i premsal, cabernet, merlot i sirà en explotació. Tenim varietats en experimentació: un reservori de premsal, mantonegro i callet. Som finca col·laboradora en experimentació amb l'Administració i la Universitat.

I quins vins feis?
Ara en feim 2 de blancs i en anys puntuals feim el blanc fermentat en bóta, amb un any de criança. Feim un rosat de callet i sirà. I negres feim l'Armero i Adrover i el Collita de fruits (callet amb un percentatge de cabernet, merlot i sirà). Enguany en farem unes 65.000 botelles.

Com comercilitzau?
La comercialització s'ha complicat un poc. El sector ha crescut d'una manera desmesurada i ara ja hi ha molt de vi mallorquí. Venem un 80 o 85 % del nostre vi a Mallorca i la resta a diferents països.

Quins són els vostres projectes?
Feim feina d'experimentació en la recerca de llevats autòctons. També estam fent feina de col·laboració amb un celler alemany, Christof Hammel, amb el qual cada any feim un vi conjunt amb una barreja de raïms mallorquins i alemanys autòctons. Volem continuar innovant i experimentant.

Com veis el futur dels nostres vins?
Crec que hem de guardar les nostres peculiaritats. Hem de ser prou intel·ligents per vendre "exclusivitat", que no significa preus alts. Hem de treballar amb el restaurador perquè posi el nostre vi per davant. Com és possible que els alemanys, suïssos, austríacs i noruecs coneguin millor que els mallorquins els vins d'aquí? A veure si aquest sector que fa paisatge, vi i plaer aconsegueix que entre uns i altres canviem d'actitud.