9.000 anys de dieta mediterrània

El nomenament, aquesta mateixa setmana, dels hàbits alimentaris de la Mediterrània com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco confirma la importància de la cultura més viva, lligada al camp i a la mar. Fruita, verdura, hortalisses, llegums, oli d'oliva com a greix essencial, peix i un consum moderat de carn i làctics són els pilars de l'alimentació mediterrània. L'Estat espanyol, Grècia, Itàlia i el nord del Marroc són les zones geogràfiques que en tenen la "custòdia compartida". Tant l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com l'Organització de l'ONU per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) han reconegut el receptari d'aquesta zona com un model nutricional de qualitat, saludable i sostenible.

Aquest reconeixement es materialitzà a Barcelona el 1996, en el I Congrés internacional sobre la dieta mediterrània, del qual sorgí la Declaració sobre els beneficis d'aquesta pràctica. Segons la Declaració de Barcelona, el règim esmentat, a més de ser beneficiós per a la salut, "preserva els hàbits alimentaris i els usos agrícoles tradicionals" i té "qualitats històriques i culturals que s'han de protegir amb la mateixa intensitat amb què es cuiden altres símbols patriomonials".

Però els plats del Mare Nostrum no són només una manera de nodrir-se: "Són salut, són cultura, són art, relacions socials i una de les màximes expressions del saber i del coneixement humà", afirma el president de la Reial Acadèmia de Gastronomia Espanyola, Rafael Ansón. Per Ansón, aquesta dieta tan nostrada és una forma d'expressió cultural "que han generat els pobles més importants de tota la història".

Relacions socials i salut

Més enllà de tot això, l'arqueòleg i doctor de la Universitat de Còrdova Desiderio Vaquerizo considerava feia poc que productes com els cereals, el vi i l'oli d'oliva foren claus en el desenvolupament de la vida de les civilitzacions grecoromanes i etrusques en infinitat de camps, inclosos l'economia i les relacions socials.

No hi ha res de més mediterrani que utilitzar el menjar com a excusa per reunir-se distesament al voltant d'una taula replena de tapes gregues o mezedes i conrear la conversa amb familiars i amics. Els beneficis que una alimentació basada en la dieta mediterrània aporta a la salut són molts i cada dia apareixen nous estudis que atorguen més i millors "poders" a aquest model.

Aquí n'hi ha uns quants: disminueix el risc de tenir malalties coronàries, càncer, obesitat i diabetis, preveu l'aparició del mal d'alzhèimer i també redueix la probabilitat de sofrir una depressió. Lògicament, tots aquests beneficis provats han permès que, més enllà de les modes, la dieta mediterrània guanyi de cada cop més adeptes per tot el món, dels Estats Units als països nòrdics.

La mala notícia és que precisament a les zones d'origen d'aquest model és on la població més se n'allunya, fent cert el refrany que "a casa del ferrer, ganivet de pal". Segons un estudi de la FAO que data de fa dos anys, els països mediterranis han començat a donar l'esquena al seu receptari característic a favor de més greixos i carns al menú, la qual cosa ha disparat els problemes d'excés de pes i obesitat.

Això es comprova entre la població més jove, que opta de cada vegada més pel fastfood en detriment dels hàbits culinaris heretats del padrins. El pa amb un raig d'oli i la verdura saltejada se substitueixen pels dolços industrials i les hamburgueses.

Els nutricionistes exigeixen mesures per potenciar que les poblacions de la riba del Mare Nostrum retornin als seus saludables costums culinaris, perquè de raons no en falten. Sigui com vulgui, la confirmació de la dieta mediterrània per part de la Unesco corrobora que la seva empremta és més viva que mai.